Universitat de Lleida

Judit Ibós, Universitat de Lleida

En aquest taller es reflexionarà al voltant dels principis bàsics de la didàctica del català com a llengua estrangera (concepció de la llengua, metodologia, rol del professorat i de l'alumnat, i tractament de les habilitats lingüístiques) i es proposaran una sèrie de tasques d'anàlisi, disseny i experimentació d'activitats en les diferents habilitats lingüístiques (comprensió oral i escrita, expressió i interacció orals i escrites), tot fent una atenció especial a la seqüenciació de les unitats didàctiques.

Carme Muñoz, Universitat de Barcelona

En aquest taller es presentarà el camp d'estudi de les diferències individuals dels aprenents (diferències cognitives, motivacionals, de personalitat i d'edat). Seguidament ens centrarem en l'aptitud lingüística i els seus efectes en l'aprenentatge d'una llengua estrangera a l'aula. Es proposaran activitats que tenen com a objectiu conèixer els diferents components cognitius de l'aptitud (memòria, habilitats analítiques, atenció…) i els instruments que s'utilitzen per mesurar-los. Aquestes activitats ens portaran a reflexionar sobre les implicacions didàctiques i el tractament d'aquestes diferències individuals a l'aula de CLE.

Encarna Atienza, Universitat Pompeu Fabra

En aquest taller discutirem i reflexionarem sobre els lligams que hi pot haver entre discurs, cultura i ideologia; sobre com podem prendre consciència de la representació de la realitat que traslladem a l'aula; de què parlem i no parlem a classe i com podem ajudar l'estudiant a desenvolupar una actitud crítica. Ens aproparem a l'anàlisi crítica del discurs com a eina que pot desvetllar la ideologia dels discursos, tant del discurs docent com del discurs present als materials didàctics, i plantejarem propostes per dur a terme una competència crítica.

Lídia Vilaseca, EOI La Pau

En aquest taller explorarem el concepte de motivació des de la perspectiva de la teoria sociocultural (enfocament per tasques) combinant la teoria i la pràctica. Analitzarem conjuntament i de manera contrastiva dos plantejaments d'una mateixa tasca. A partir de l'anàlisi es concretaran les característiques de les tasques motivadores per diferenciar-les de les que no ho són. Es proposarà als assistents el disseny d'una tasca a partir dels paràmetres treballats i de diversos materials (textos orals i escrits) sobre temes quotidians i actuals.

Elisabeth Casademont i Cristina Bofill, TERMCAT

Aquest taller mostrarà les tasques que desenvolupa el Centre de Terminologia TERMCAT en el marc de la xarxa d'assessorament lingüístic, amb especial atenció als recursos i les eines que el Centre pot oferir als professors de català en la preparació de les classes i en l'elaboració de materials terminològics d'àmplia divulgació (tríptics, cartells, vocabularis, etc.). S'exposaran les principals línies d'actuació del Centre, s'indicaran els recursos terminològics que hi ha a disposició dels usuaris i les fonts documentals de referència, s'explicaran els criteris i les orientacions metodològiques que cal tenir en compte per garantir la qualitat terminològica final dels materials de divulgació, i es presentaran les eines de gestió terminològica que s'utilitzen.

 

 

 

Isabel Turull, Universitat de Roma La Sapienza

Els materials que ens proporcionen una gran ajuda als primers nivells d'ensenyament de català com a L2, perden la seva eficàcia als nivells avançats amb estudiants d'una altra llengua romànica. Analitzarem diferents maneres de descobrir i practicar els falsos amics lèxics basant-nos en la traducció: treballarem la selecció de materials (Rodoreda, Monzó, Cabré, etc.), la classificació segons nivells de dificultat i la crítica de traduccions ja publicades. S'analitzarà quina funcionalitat té cada un dels textos: fraseologia, falsos amics i informacions culturals, que sovint no surten al diccionari, i com treballar-los a l'aula.

Joan Mut, Universitat d'Hèlsinki

L'ensenyament d'una segona llengua en un context en què aquesta no és gens present i en què els estudiants parlen una llengua molt diferent, crea dificultats i reptes que poden suposar incerteses i obstacles constants per a algú que la desconeix. Per aquest motiu, si s'aprèn la llengua dels estudiants es poden anticipar errors, dubtes i dificultats, i desenvolupar estratègies per resoldre'ls satisfactòriament. També permet veure semblances i diferències que hi ha entre les dues llengües i relacionar-les sense necessitat de passar per cap llengua pont, sobretot l'anglès o el castellà. A partir de l'experiència viscuda a Hèlsinki presentarem el context concret dels cursos de català i els de finès, posarem alguns exemples de dificultats i mostrarem com el fet d'aprendre la llengua dels estudiants fa que les classes vagin canviant, no només pels coneixements lingüístics, sinó també per la metodologia a què un s'exposa i l'empatia que es produeix amb els estudiants.

Iban Leon, Universitat de Sàsser

Amb aquesta presentació vull compartir amb vosaltres el procés de realització d'una minisèrie eròtica en català elaborada pels alumnes dels cursos de CLE (nivell A2 i B1) del Departament de Ciències Humanes i Socials de la Universitat de Sàsser. Els objectius a l'hora de crear aquesta sèrie són, d'una banda, donar visibilitat fora de l'aula al treball dels alumnes a través de les xarxes socials; i de l'altra, desenvolupar en els alumnes les quatre habilitats comunicatives (comprensió oral, comprensió escrita, expressió oral i expressió escrita).

Montserrat Montagut i Núria Jornet, Direcció General de Política Lingüística

L'objectiu de la comunicació és presentar el nou certificat de nivell superior de la DGPL, un projecte que s'ha dut a terme durant els darrers cinc anys i que ha consistit tant en la descripció del nivell de competència que avalua la prova, d'acord amb el Marc europeu comú de referència per a les llengües, com en el desenvolupament de l'instrument de mesura. S'explicarà la finalitat de la prova, els destinataris a qui s'adreça, l'enfocament, l'estructura i el contingut. També es farà referència als aspectes metodològics més rellevants relacionats amb el desenvolupament del projecte.

 

Jordina Sala, Universitat d'Exeter

Un dels objectius principals del programa de llengua i cultura catalanes de la Universitat d'Exeter és que els estudiants, per als quals el català és la segona o tercera llengua romànica que aprenen, no tan sols adquireixin un nivell intermedi - alt de la llengua, sinó que coneguin en profunditat diversos aspectes fonamentals de la cultura catalana com ara la història, la literatura, les arts plàstiques i escèniques, els mitjans de comunicació o els debats d'actualitat. Mostrarem la importància i l'efectivitat de les xarxes socials com ara Facebook o Twitter a l'hora de dissenyar tasques versemblants que permetin a l'alumne treballar amb materials autèntics i, fins i tot, accedir a situacions d'immersió lingüística real a centenars de quilòmetres de distància del territori catalanoparlant.

Susanna P. Pàmies, Universitat de Colorado - Boulder

Aquesta comunicació vol presentar el procés d'ampliació de la oferta d'estudis catalans a la Universitat de Colorado Boulder a partir de la creació del curs "Introducció a la Literatura i el Cinema Catalans Contemporanis". A la comunicació s'expliquen els diversos factors que es van tenir en compte a l'hora de dissenyar el nou curs: com l'assignatura s'inscriu dins el pla d'estudis; el perfil dels estudiants i, en especial, els estudiants de llengües estrangeres; i com aquest nou curs completa el ventall de les opcions formatives dels estudis catalans. Finalment, s'exposa com els continguts d'aquest curs influeixen en la motivació dels estudiants cap als cursos de llengua i els cursos de cultura catalana, a més de presentar algunes propostes de possibles millores en el programa del curs.

Helena Badell, Universitat de París 3 - Sorbona Nova
Martí March, Centre d'Estudis Catalans, Universitat de la Sorbona de París
Josep Marqués, Universitat de Picardia – Jules Verne (Amiens)

La comunicació que proposem es fonamenta en l'experiència didàctica que tots tres extraiem de les activitats sobre poesia oral improvisada realitzades durant aquest curs a les universitats d'Amiens, París 3 i la Sorbona de París, culminats amb els tallers que va dirigir el glosador Carles Belda a cada centre i la seva participació al col•loqui "L'improvisation orale. Tradition et actualité" de París 3. El nostre objectiu és familiaritzar-nos amb el fenomen de la glosa i també valorar i debatre les potencialitats d'aquest recurs a l'aula de CLE.

 

Balanç del curs 2013–2014 i orientacions per al curs 2014-2015 Sessió restringida al professorat de la Xarxa universitària d'estudis catalans a l'exterior de l'Institut Ramon Llull

Visita al Turó de la Seu Vella i degustació de productes del territori