|
|
Pere Portabella |
Pere
Portabella és
una figura imprescindible per a comprendre
el desenvolupament del cinema independent
a Espanya a partir dels anys seixanta.
El seu cinema planteja una estreta vinculació entre
la producció fílmica i
les noves propostes formals de l'avantguarda
artística del moment. Constitueix
un projecte exemplar des de l'articulació dels
valors artístics i polítics
de l'obra, i elabora una estètica
personal de la resistència, fortament
vinculada a l'oposició antifranquista.
Comentaris a les pel·lícules
del propi Pere Portabella.
|
|
Rètol de No
compteu amb els dits. |
No compteu amb els
dits
Aquest film està narrat utilitzant
com a estructura narrativa les normes del
cinema publicitari, i prenent com a “temps
nou” de projecció cinematogràfica
la sèrie de “spots” publicitaris
que es passen a la majoria dels cinemes.
Les 28 seqüències del film
tenen cadascuna, una acció autònoma
i sempre tancada en si mateixa, i una unitat
de temps limitada a les diverses durades
dels “spots”: de 15 segons
a 2 minuts.
El sistema de tancaments habituals en
els espais de T.V., s'utilitzen com a pautes
gramaticals.
La successió encadenada d'aquestes
imatges-seqüències, formaran
un bloc en el film, el qual es basa en
els suggeriments que es poden provocar
a l'espectador, al relacionar imatges i
coses que en aparença, romanen aïllades “sense
tenir gens a veure”.
D'establir aquestes vinculacions i de
la intenció i sentit que s'orientin
resulta la història d'aquest film.
Pere Portabella 1967
- Guió :
Joan Brossa i Pere Portabella
- Fotografia: Luis Cuadrado
- Música: Josep M. Mestres Quadreny
- Pianista: Carles Santos
- Cap de Producció: J. Fernandez
Cid
- Muntatge: Ramon Quadreny
- Script: Anne M. Settimó
- Enginyer de so: J. Sangenís
- Ajudant muntatge : Susana Lemoine
|
|
Rètol d'una pel·lícula
de Portabella amb dibuix de Joan
Miró. |
Puente de Varsovia
Amb un " argument ", que es pot resumir
en tres línies, em vaig proposar
explicar una història oberta i suggeridora.
L'atzar, un accident imprevisible interromp
la història . Amb aquesta base i
el propòsit d'atribuir a la imatge
l'autèntic discurs del film, vaig
realitzar " Puente de Varsòvia ",
transgredint
l'hàbit de fer cinema amb criteris
narratius supeditats a les formes institucionals
de producció heretats de la literatura.
Acceptar que existeixen altres maneres
possibles de veure i fer cinema. Assumir
la poesia, la pintura o la música
com a punts de referència per a
servir-se d'ells i no només servir-los.
I aquest procés comença en
la fase prèvia del guió en
tenir la primera idea , com quan una gota
de tinta cau sobre una pàgina en
blanc , el més semblat a una pantalla.
A partir d' una informació publicada en un periòdic , el cadàver
d'un escafandrista trobat
en un bosc cremat, va començar el Pont de Varsòvia . El
guió va créixer en totes direccions fins a donar-se per acabat
a si mateix .
Pere Portabella
- Guió: Pere
Portabella, Octavi Pellisa i Carles Santos
- Diàlegs: Octavi Pellissa
- Director de Fotografia: Tomás
Pladevall
- Música: Carles Santos
- Ajudant de Direcció: Pere Joan
Ventura
- Script: Anne M. Settimó
- Productor Executiu: Joan A. González
- Cap de Producció: Lluís
Puig
- Director Artístic: Pep Duran
- Segon Operador: Carles Gusi
- Muntatge: Marisa Aguinaga
- Enginyer de so: Ricard Casals
- So: SONOBLOK (Dolby Stereo)
- Laboratori i Imatge: FOTOFILM, S.A.
|
|
Rètol d' Informe
general. |
Informe general
sobre algunas cuestiones de interés para
una proyección pública
La idea central d'aquest film va tenir
el seu origen en el mateix context on es
pretén situar: el buit informatiu,
fruit de la falta d'accés als mitjans
de comunicació de masses d'importants
sectors de l'opinió del país.
I en la mesura que el cinema pot contribuir
a elevar el grau de sensibilització per
temes que són essencials per al
futur de la nostra convivència ciutadana.
Aquest llargmetratge no està plantejat
com un document reportatge sobre el passat
immediat, sinó tot el contrari.
Pretén ser un intent de reflexió i
aproximació a la nostra realitat
partint de l'actualitat en la qual és
indubtable s'han produït canvis substancials
en el clima i el ritme i en el procés
de creació del qual està compromès
tot el país.
Aquest treball està concebut com
un espai de projecció en el qual,
per una banda, se li ofereixi a l'espectador
la possibilitat de rebre una determinada
informació, específica i
puntual, i d'una altra, l'oportunitat d'assistir
al desenvolupament d'un procés crític
i polèmic que en forma de diàlegs-debat,
mantenen determinades persones en intervenir
i col·laborar en la realització d'aquest
film, a partir d'una sola qüestió:
com passar de la dictadura a un estat de
dret democràtic.
Pere Portabella. Novembre de 1976
- Guió: Pere Portabella, Carles
Santos i Octavi Pellissa
- Fotografia: Manel Esteban
- Música: Carles Santos
- Ajudant de Direcció: Anne M. Settimó
- Muntatge : José M. Aragonés
- Laboratori : FOTOFILM, S.A.
- So : SONIGRAF
|
|
Rètol de Nocturno
29 |
Nocturno 29
El plantejament narratiu de Nocturn
29, es basa en una sèrie
o suites de
situacions, aparentment inconnexes, que
giren sempre entorn d'un desenvolupament
temàtic, que dóna "cos" i
unitat a la història sense recórrer
per a això a la utilització d'
una anècdota com a continuïtat
argumental. Nocturn 29 té com
a nus de la seva història un personatge
central (Lucia Bosé )
que actua amb la seva presència
com a fil conductor a través del
qual l' espectador assoleix la coherència
temàtica i el significat del film,
amb una visió trencada , sincopada i
càustica ,
però al mateix temps poètica.
Es tracta d'un film realista , en el
bé entès que en parlar
de realisme em refereixo sempre a un
realisme de resultats . En això consisteix
la seva coherència.
Pere Portabella 1968
- Guió: Joan Brossa i Pere
Portabella
- Fotografia: Luis Cuadrado
- Banda Sonora: Carles Santos i Josep M.
Mestres Quadreny
- Cap de producció: J. Fernandez
Cid
- Muntatge: Teresa Alcocer
- Ajudant de direcció: J.L. Ruiz
Marcos
|