El Saló del Llibre de París és la tercera gran fira d’abast internacional on l’IRL aconsegueix que la literatura i cultura catalanes siguin protagonistes, després d’haver estat convidades d’honor a la Fira de Guadalajara l’any 2004 i a la Fira de Frankfurt el 2007. Barcelona serà la tercera ciutat convidada al Saló del Llibre de París, després de Buenos Aires (2011) i Moscou (2012).

1. Objectius

Barcelona es presenta al Saló amb quatre objectius principals:

• Presentar al gran públic la literatura feta a Barcelona i, especialment, la literatura en llengua catalana.
• Donar suport a les editorials franceses que publiquen autors catalans per incrementar la visibilitat dels escriptors i la difusió de les seves obres. Alhora, afavorir els intercanvis culturals i professionals entre els professionals del sector literari català i francès: escriptors, editors, agències literàries i altres.
• Promoure l’atractiu en tots els àmbits culturals de la ciutat de Barcelona. La ciutat atrau escriptors de tot el món, també francesos, per viure i escriure.
• Reivindicar Barcelona com un dels principals focus de creació literària a Europa. Barcelona és capital literària (hi resideixen escriptors de renom, també francesos) i capital editorial (en un doble sentit, en llengua espanyola i en llengua catalana).

2. El Saló del Llibre de París

Després de Guadalajara i Frankfurt, la cultura catalana continua present a les fires internacionals més importants del món. El Saló del Llibre de París, amb prop de 190.000 visitants anuals, és la cita més important de París relacionada amb el món del llibre i la literatura, i una de les més importants del món. Per tant, una tribuna immillorable per a la presentació de la literatura catalana a França.

El francès és la segona llengua d’arribada dels autors de literatura catalana, en nombre de traduccions. La presència de Barcelona al Saló reforçarà unes relacions molt sòlides que existeixen entre els sectors editorials català i francès.

Gràcies a la bona feina de les editorials i agències literàries catalanes i de les editorials franceses, el 2013 es publicaran un seguit de novetats editorials en traducció al francès, que són molt representatives de la riquesa literària de la ciutat de Barcelona, tant en llengua catalana com castellana. La participació al Saló serà clau per reforçar la visibilitat dels autors traduïts.
Entre els títols traduïts és destacable la presència dels clàssics de les lletres catalanes. Josep Pla, Mercè Rodoreda i Maria-Mercè Marçal, per exemple, seran traduïts i publicats per editorials de prestigi. I Éditions Le Seuil reeditarà les novel·les de Carvalho de Manuel Vázquez Montalbán.

3. La presència a França de les literatures de Barcelona

La presència al Saló del Llibre serà també l’oportunitat de remarcar l’especificitat cultural i lingüística que es dóna a Barcelona, i a Catalunya, pel fet de ser un espai on hi conviuen dues llengües cooficials, català i castellà, i, per tant, dues literatures amb les seves respectives tradicions literàries. La convivència d’escriptors que s’expressen en català i en castellà dóna una dimensió singular a Barcelona, una singularitat que, de ben segur, resultarà interessant per al públic del Saló.

La literatura catalana manté uns vincles estables amb el món literari francès a través de la traducció i de l’intercanvi editorial. El nucli del programa literari de “Barcelone, ville des prodiges” serà la presentació dels fruits d’aquests vincles per tal de donar relleu a la presència dels autors catalans a França.

D’entrada, cal destacar l’elevat nombre de traduccions de literatura catalana a la llengua francesa. Els últims anys, s’ha publicat al voltant d’uns seixanta títols, un nombre elevat que se sosté any rere any i que permet al lector francès accedir no només a les últimes novetats en narrativa contemporània sinó, a més, disposar de la traducció a la seva llengua dels autors més remarcables del patrimoni literari català i d’obres de gèneres diversos, com poesia, teatre i obres de pensament.

Aquest interès per la llengua catalana queda palès pel fet que França és un dels països que té més centres universitaris que ofereixen l’ensenyament del català. Una xarxa d’universitats d’estudis catalans formada per 12 lectorats repartits per tot el territori francès.
Una primera conseqüència d’aquest fenomen és la constatació que la llengua francesa disposa d’un ric i divers ecosistema de traductors del català. Un estol de traductors que, sempre des de la qualitat, han fet un relleu generacional modèlic entre els grans noms de les generacions anteriors a les actuals.

La segona conseqüència destacable és la bona circulació i difusió d’autors i obres dins els circuits de comunicació i expressió cultural francesa. En el moment actual no és difícil trobar autors catalans en els festivals i fires literàries més importants del país, així com trobar autors amb novetats editorials integrats en els circuits de promoció habituals de les editorials franceses. La presència, l’any 2009, de la cultura catalana com a convidada d’honor al Marché de la Poésie de París o la participació, també en tant que convidada d’honor, en el Festival Lettres du Monde de Bordeus el 2012 en són dues mostres significatives.
Quant a la literatura en castellà produïda a Catalunya, és també d’una gran qualitat i varietat, i la tradició de relació amb França també està molt consolidada.

Finalment, cal posar de manifest la relació consolidada entre les editorials i agències literàries catalanes i les editorials franceses. Es tracta d’un bon punt de partida, que permetrà abordar amb garanties d’èxit la vessant professional del programa i que assegurarà la convergència d’interessos i d’objectius d’ambdues parts.

4. Barcelona, ciutat literària i cultural

A banda de les relacions en termes estrictament professionals, que afecten els sectors editorial francès i català, Barcelona aporta al Saló els seus valors com a ciutat literària.

Els escriptors han fet de Barcelona una de les capitals literàries europees per excel·lència. Des de la Barcelona negra de Manuel Vázquez Montalbán fins a la Barcelona de la postguerra de Mercè Rodoreda, “Barcelone, ville des prodiges” passarà pels escenaris canviants de tombants de segle XIX-XX i per la literatura més actual, la de principis del segle XXI.

La relació entre Barcelona i París és un viatge d’anada i tornada. Un intercanvi constant que ha tingut diferents moments al llarg de la seva història. Poetes com André Pieyre de Mandiargues, Georges Bataille o Paul Éluard formen part d’una nòmina d’autors que, en el passat, van trobar en Barcelona una font d’inspiració. Però també actualment, Barcelona atrau la creativitat francesa. Escriptors com Mathias Énard o Jonathan Littell, han escollit la ciutat per a mirar el seu món des del nostre món.

A més, la ciutat de Barcelona té una imatge de marca associada a uns valors culturals molt consolidats i amb molta arribada al gran públic francès, especialment en àmbits com les arts visuals i l’arquitectura, entre altres. Darrerament, la programació de dues exposicions antològiques de Josep Maria Sert al Petit Palais i de Salvador Dalí al Centre Pompidou demostren l’interès que hi ha a França per les manifestacions artístiques catalanes.

La presència al Saló subratllarà aquests valors culturals de la ciutat i altres que Barcelona ha aconseguit consolidar dins l’imaginari col·lectiu: un seguit de símbols que s’associen a la urbs i que ens poden ser molt útils a l’hora d’explicar les manifestacions literàries que s’hi produeixen. Símbols com ara els valors esportius (a través, per exemple, del Futbol Club Barcelona), la mediterraneïtat, la modernitat o l’exploració dels lligams entre ciutadania, urbanisme i l’espai públic, entre d’altres. Tot plegat servirà per presentar la ciutat al públic assistent del Saló del Llibre.

5. Els programes del Saló de París

El programa d’actes lligat a “Barcelona, ville des prodiges” tindrà dos vessants: literari i professional. Els actes tindran lloc principalment a l’estand de la ciutat de Barcelona, als espais de programació de la fira i als estands de diverses editorials i institucions, però també diversos equipaments de la ciutat (biblioteques i centres d’ensenyament) acolliran actes literaris.

El programa literari vol reflectir la riquesa creativa de Barcelona, i presentarà una selecció d’autors contemporanis d’expressió catalana i castellana. Estarà obert tant a la narrativa com a la poesia, el còmic, la novel·la negra i la literatura infantil i juvenil. A més a més, s’hi inclouran clàssics de la literatura catalana que el 2013 es publicaran en francès, en ocasions, per primera vegada.
Aquest programa acompanya i dóna suport a les editorials franceses en la promoció d’aquells autors i les seves obres que ja han estat publicades a França o estan en vies de ser-ho.
En aquest sentit, és de vital importància l’intercanvi amb escriptors francesos, per tal de propiciar el diàleg entre escriptors catalans i francesos.

Els autors presents al Salon seran Sebastià Alzamora, Arnal Ballester, Jordi Bernet, Jaume Cabré, Javier Calvo, Maite Carranza, Javier Cercas, Miguel Gallardo, Alicia Giménez Bartlett, Juan Goytisolo, Mercè Ibarz, Salvador Macip, Gabriel Janer Manila, Berta Marsé, Eduardo Mendoza, Imma Monsó, Miquel de Palol, Sergi Pàmies, Marc Pastor, Rubén Pellejero, Jordi Puntí, Carme Riera, Albert Sánchez Piñol i Francesc Serés. A més, es preveuen actes relacionats amb Josep Pla, Joanot Martorell, Maria-Mercè Marçal, Mercè Rodoreda i Manuel Vázquez Montalbán.

Els autors catalans dialogaran, entre d’altres, amb autors francesos o residents a França, romanesos  i argentins, com Gabriela Adameşteanu, Daniel Arsand, Arno Bertina, Vincent Borel, Ramon Chao, Laurent Binet, Mathias Enard, Jonio González, Florence Noiville, Philippe Ségur, Thierry Serfaty o Georges Tyras.

El programa literari ha estat coorganitzat juntament amb l’Institut français.

El programa professional vol impulsar nous contactes professionals entre editors i agències literàries catalans i francesos. S’organitzaran un conjunt de taules rodones destinades a públic professional que plantegin problemàtiques pròpies del sector (amb especial atenció a l’edició digital) i un programa de cites concertades entre editors francesos i agències literàries catalanes que tindran lloc al Centre de Droits.

El programa professional es fa en col·laboració amb el BIEF (Bureau international de l’édition française) i amb Le MOTIF, l’observatori del llibre i l’escriptura d’Île de France.

6. L'estand de « Barcelone, ville des prodiges »

L’estand de la ciutat de Barcelona tindrà 200 metres quadrats per acollir al visitant francès interessat a redescobrir Barcelona. L’estand està dedicat a les personalitats literàries i culturals que han fet de Barcelona el seu lloc de residència i de creació i que han contribuït a la projecció cultural de la ciutat.

L’estand acull una llibreria, un cafè, un espai consagrat a les activitats literàries i culturals del programa i un punt d’informació turística.

7. Llistat d'autors i obres

El llistat d’ autors que representaran Barcelona i les seves obres traduïdes recentment al francès són les següents:

• Josep Pla, Le Cahier Gris, Gallimard, 2013. Tr. Serge Mestre/ Pain et raisin, Autrement, 2010. Tr. Bernard Lesfargues
•  Manuel Vázquez Montalbán, Les enquêtes de Pepe Carvalho, Opus 3, Seuil, 2013
•  Mercè Rodoreda, Miroir brisé, Autrement 2011 . Tr. Bernard Lesfargues/ Voyages et Fleurs, Éditions Fédérop, 2013. Tr. Bernard Lesfargues.
•  Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, Anacharsis, 2004. Tr. Jean-Marie Barbera.
•  Maria Mercè Marçal, Trois fois rebelle, Éditions Bruno Doucey, 2013. Tr. Annie Bats
• Sebastià Alzamora, Memento mori, Actes Sud, 2013 (Roman). Tr. Serge Mestre
•  Jaume Cabré, Confiteor, Actes Sud, 2013. Tr. Edmond Raillard. / Les Voix du Pamano, Editions 10/18, 2012 / Sa Seigneurie, Bourgois, 2004 (Romans)
•  Imma Monsó, La femme pressée, Robert Laffont, 2013 (Roman). Tr. Marie Vila Casas
•  Miquel de Palol, Le jardin des sept crépuscules, 1er tome : Phrixos le fou, Éditions Zulma, 2013 (Roman). Tr. François-Michel Durazzo.
•  Sergi Pàmies, La bicyclette statique, Jacqueline Chambon, 2011 (Roman). Tr. Edmond Raillard.
•  Marc Pastor, La mauvaise femme, Jacqueline Chambon, 2012 (Roman). Tr. Marie Vila Casas.
•  Jordi Puntí, Bagages perdus, Éditions Lattès, 2013. Tr. Edmond Raillard. / Peau de Tatou, Éditions du Rocher, 2008 (Romans). Tr. Christian Rapin.
•  Carme Riera, Vers l'azur infini, Autrement, 2012 (Roman). Tr. Anne Charlon.
• Albert Sánchez Piñol, Victus, Barcelone 1714, Actes Sud, 2013 (Roman). Tr. Marianne Millon
•  Francesc Serés, Contes russes, Jacqueline Chambon, 2012. Tr. Laurent Gallardo / La force de gravité, Éditions Fédérop, 2012 (Nouvelles). Tr. François-Michel Durazzo.
•  Mercè Ibarz, Barcelone, itinéraires et bifurcations, Autrement, 2012 (Document). Tr. Marta Montagut
• Maite Carranza, Paroles empoisonnées, Universpoche (J’ai Lu), 2013 Tr. Nathalie Nédélec-Courtès/ La malédiction d’Odi, Pocket Jeunesse, 2013. Tr. Nathalie Nédélec-Courtès
•  Gabriel Janer Manila, J’ai joué avec les loups, Bayard, 2013 (Jeunesse). Tr. Martine Desoille
• Javier Calvo, Le jardin suspendu, Galaade, 2013 (Roman). Tr.  André Gabastou
•  Javier Cercas, Anatomie d'un instant, Actes Sud, 2011 (Roman). Tr. A Grujicic et Elisabeth Beber.
• Eduardo Mendoza, L’histoire de la bourse et la vie, Seuil, 2013 (Roman). Tr. Trad. François Maspero
• Berta Marsé, En échec, Bourgois, 2013 (Nouvelles). Trad. Jean-Marie Saint-Lu
•  Alicia Giménez Bartlett, Le Silence des cloîtres, Éditions Payot & Rivages, 2012 (Roman). Trad.  Olivier Hamilton et Johanna Dautzenberg
• Juan Goytisolo, Genet à Barcelone, Fayard, 2012 (Essai). Trad. Abdelatif Ben Salem, Joëlle Lacor et Aline Schulman
• Jordi Bernet, Kraken, Drugstore (Glénat), 2012 (Bande dessinée)
•  Miguel Gallardo, María et moi, Rackham, 2010 (Bande dessinée)
•  Rubén Pellejero, Loup de Pluie, Tome 1, Dargaud, 2012 (Bande dessinée)

Arnal Ballester, Le Facteur Quifaiquoi, La Joie de Lire, 2012 (Jeunesse)