Institut Ramon LLull

Big Mama: "He dut aquest sobrenom amb molt orgull perquè me'l van adjudicar els meus col·legues"

Música.  18/06/2013

Amb 15 discs sota el braç i un sac ple d’experiències viscudes als escenaris d’arreu del món, Big Mama Montse, la prestigiosa cantant de Blues catalana, celebra els 25 anys en una gira acompanyada pel quintet Taller de Músics All Stars. Membre de l’associació sense ànim de lucre European Blues Union, Montse Pratdesaba és coneguda per la seva incansable tasca de difusió i promoció de músics i d’intercanvis culturals en el sector del Blues. Hem parlat amb ella perquè ens expliqui la seva experiència i la seva contribució al món del Blues.




Com descobreixes la passió per la música? 

Des de sempre m´ha emocionat molt la música i quan era ben petita els meus pares van comprar un tocadiscs on hi posava discos i n'era la mestressa. Aquella andròmina va ser amb la que vaig escoltar música des dels 3 anys fins que ja passava dels 20. De ben petita els meus pares ja deurien percebre en mi aquesta passió per la música i em van portar a fer classes de piano i solfeig quan tenia només 6 anys i als 12 vaig aprendre a tocar la guitarra.  El senyor que ens n'ensenyava, a mi i a tot un grupet de nenes, no era guitarrista, i així ens va anar! Totes van abandonar l'instrument al cap de poc temps excepte una amiga, la Josefa Esquerrà, i jo. Al poble, Sant Quirze de Besora (BCN), més tard vam continuar les classes amb en Manel Fernández, que actualment és el President del Gremi de Pastissers de Lleida. Gràcies a l´empenta d'en Manel vam participar quan teníem 14 anys en un concurs de cantautors a Roda de Ter, on vam quedar finalistes i vam actuar al teatre. A aquesta mateixa edat també vam oferir un primer concert a les Festes de Sant Ramon del meu poble. 

Com neix Big Mama? 

Quan vaig marxar del poble per anar a estudiar a Vic i després a Barcelona, sempre duia amb mi una guitarra. A Barcelona vaig descobrir un local que es deia el Dr. Watson i solia anar allà a tocar i cantar. Va ser en aquest local on vaig conèixer uns amics, que després es van convertir en la meva colla, que em van posar el nom de Big Mama la primera vegada que em van escoltar cantar Blues. Un bon dia van tancar el Dr. Watson i vaig anar a parar a La Cova del Drac. En aquesta sala va ser on vaig sortir a cantar de forma espontània un Blues, i on els meus companys em van rebatejar com a Big Mama... i fins ara, 25 anys després, he dut aquest sobrenom amb molt orgull perquè me'l van adjudicar els meus col·legues. Em recorda d´on vinc i el valor de l´amistat.

I des de llavors ja has gravat 15 discs i has participat en nombrosos festivals de Jazz i Blues d’arreu...

He tingut molt bones experiències tocant en Festivals, i recordo amb molta intensitat una gira molt bonica que vaig fer l´any 1995 amb l'orquestra argentina La Porteña Jazz Band on jo hi col·laborava com a cantant. Vam actuar a Festivals de gran prestigi com el de Marciac, Bayone, Luxey, Orange, San Sebastián, Santander, Sitges, Mégève, Calella de Palafrugell, i viatjant a Alemanya on vam fer-hi dues actuacions memorables a prop de Nuremberg. A Marciac vam actuar abans de Wynton Marsalis i va ser un concert molt intens per la responsabilitat de precedir un artistàs com ell! A Bayone recordo estar al backstage amb Clark Terry o veient Michel Petruchiani al costat mateix de l´escenari tot gaudint de com feia anar els dits i del seu mestratge. Tots els artistes estàvem junts als mateixos hotels i a una taula podies trobar-hi dinant en Chuck Berry o a l´altra l'Arturo Sandoval. Va ser realment espectacular... 

Enguany celebres els teus 25 anys com a Big Mama en una gira que rodarà, principalment, per Espanya i França. Quina rebuda està tenint per part del públic i altres professionals de la música?

Ahir mateix vaig fer un concert al meu poble, Sant Quirze de Besora, junt amb en Víctor Puertas, on em van retre un Homenatge pels meus 25 anys de carrera musical. Em va emocionar molt perquè estava ple a vessar i la gent va mostrar-se magnífica amb nosaltres. Aquesta ha estat la tònica habitual dels meus concerts des de fa molts anys. Reflexionant-hi, penso que deu ser per un tema de popularitat, possiblement perquè poc a poc he anat creant "Big Mama" com un model on qui vingués a escoltar els meus concerts en gaudiria. I tot ha estat perquè sempre he comptat amb companys d´una gran vàlua artística i humana.

Parlem de l’European Blues Union (EBU). N’ets membre juntament amb la Societat de Blues de Barcelona. Quina és la vostra tasca dins d’aquesta associació?

D’una banda, des de la Societat de Blues de Barcelona (SBB) estem coordinant el procés de selecció dels músics espanyols que seran candidats a actuar a les edicions de l´European Blues Challenge. D´altra banda, jo també sóc membre de l´European Blues Union a títol individual i des del març de 2013 he estat escollida com a membre del Consell d´Administració (Board) de l´European Blues Union, que està composat per 12 persones de diversos països. Les meves tasques són múltiples, des de gestionar la secció espanyola del web de l’EBU, fins a intentar obtenir fons per la Biblioteca Tecla Sala com a seu del Fons de Blues de l'EBU, passant per la creació de ponts que puguin obrir portes als músics de Blues d'aquí, la preparació de la quarta edició de l'European Blues Challenge, etc.

En el procés de selecció de músics espanyols per actuar al prestigiós European Blues Challange, han estat escollits en dues ocasions formacions musicals catalanes o residents a Catalunya. Quines repercussions té per la difusió del blues i la promoció dels músics de blues catalans a nivell internacional?

El primer grup català que va ser escollit, que va actuar a la primera edició de l’European Blues Challenge 2011 (Berlín), és el duet dels germans Víctor i Pere Puertas de Sant Just Desvern, The Suitcase Brothers. Els segon es el trio Chino & The Big Bet, que va actuar a la tercera edició de l'European Blues Challenge 2013, on van guanyar el segon premi. Els dos grups van obtenir un gran èxit i van ser convidats a diversos festivals europeus de gran renom. A més, The Suitcase Brothers van representar la Societat de Blues de Barcelona en l'International Blues Challenge, el concurs més important del món de Blues, on van guanyar el Segon Premi en la categoria Solo/Duet, competint amb 80 formacions musicals de tot el món.

Tot plegat ha contribuït a donar molts ànims als músics d’aquí, encara que se n'ha fet poca difusió mediàtica. é sper això que, amb la col·laboració del Festival de Blues de Barcelona, que té com a principi fonamental la tasca social i impulsar el Blues local, vam convidar dos periodistes francesos. Van venir i van poder viure la tasca encomiable que realitza aquest Festival en el camp social, amb els concerts benèfics a l´Hospital de la Vall d´Hebron, a la presó de Wad-Ras i a la presó Model, així com els concerts públics amb músics catalans i estrangers residents a Catalunya. De tot plegat en van sortir excel·lents cròniques, que han contribuït a la difusió de la creativitat i valoració dels nostres músics, tan ignorats per la premsa catalana. Després d´aquestes visites dels periodistes francesos, Chino & The Big Bet i Víctor Puertas han actuat al Festival Therri' Thouars Blues 2012 i a partir d´aquest festival van actuar també al teatre de Tremblay 2012, al costat de París. 

Entrevistem a Big Mama, Montse Pratdesaba, després de 25 anys d'èxits a ritme de Blues

    Logo Institut Ramon Llull
  • Un consorci de:

  • Generalitat de Catalunya Govern Illes Balears Ajuntament de Barcelona

Aquest web només utilitza galetes de sessió amb finalitats tècniques i analítiques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. Tanmateix, sí que utilitza galetes de tercers amb finalitats estadístiques. Podeu obtenir més informació o administrar-les oposar-vos-hi fent clic a "+ Info"