Segons les Nacions Unides, “la crisi climàtica és principalment una crisi de l’aigua”, fet que situa la gestió dels recursos hídrics com el repte planetari més gran a curt termini. És precisament en rius, rierols, canals, deltes, embassaments o aiguamolls on es decideix diàriament el nostre destí com a espècie viable en aquest planeta. Parlaments d’Aigua: Arquitectures Ecosocials Projectives pretén, mitjançant l’arquitectura, estudiar les relacions codependents entre humans i no humans i els sistemes hídrics sobre els quals se sustenten, per proposar escenaris de futur esperançadors.
Les sequeres i altres períodes d’estrès hídric ens obliguen a reelaborar els marcs de les agendes polítiques i econòmiques. En aquest sentit, més enllà de considerar l’aigua únicament com a objecte d’explotació, el projecte destaca com els diferents cossos d’aigua connecten humans, animals, plantes, minerals, arquitectures, històries, llegendes, llengües i tradicions, i construeixen uns paisatges culturals tan específics com els contexts català, valencià i balear com interconnectats amb els reptes ecològics a escala planetària.
Es proposa una investigació que, aprenent del passat, recopili, estudiï i potenciï el saber local involucrant dissenyadors, activistes, agricultors, biòlegs i climatòlegs per recollir mirades actualitzades sobre com construir un equilibri ecosocial tan necessari com urgent. El nou paradigma al qual ens enfronta l’Antropocè ens obliga a entendre l’arquitectura ja no només com la definició dels límits del que és exclusivament humà, sinó com un sistema de pràctiques col·laboratives multiespècie encaminades a produir les condicions necessàries perquè pugui donar-se la vida en conjunt.
Parlaments d’Aigua porta a Venècia, la ciutat aquàtica per excel·lència, tant els debats sobre la sostenibilitat dels recursos hídrics com el compromís amb l’experimentació arquitectònica com a base per a la imaginació de futurs més fèrtils.
Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño
L’Institut Ramon Llull presenta als Eventi Collaterali de la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2025 el projecte Parlaments d’Aigua: Arquitectures Ecosocials Projectives, comissariat per Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño.
El projecte aborda la crisi hídrica com una crisi ecològica, social i política, reivindicant l’arquitectura com a eina crítica i especulativa per imaginar futurs col·lectius més justos.
L’exposició ocupa els Docks Cantieri Cucchini, un antic espai naval transformat en un parlament d’aigua. Hi conflueixen les aigües de territoris com Lleida, València, les Balears, el delta de l’Ebre, els Pirineus, Barcelona i altres indrets globals, presentades a través de set arquitectures projectives que simbolitzen conflictes i solucions: des de fonts de dades urbanes i salons de sediments, fins a comunitats d’aqüífers i dispositius forestals especulatius.
El projecte es fonamenta en els Laboratoris de Futurs, tallers realitzats in situ amb comunitats i experts que aporten coneixement local. Aquests processos participatius locals com d’altres a escala global han produït un film coral, una sèrie d’instal·lacions d’Arquitectures Projectives, el llibre “100 paraules per a l’aigua” i l’Atles: Arquitectures de l'Aigua, una plataforma viva de pràctiques hídrico-ecosocials arreu del món.
L’exposició presenta tots els elements del projecte i combina disseny, experimentació sensorial i reflexió crítica. Amb boires programades, membranes translúcides i estructures flotants, convida els visitants a repensar la seva relació amb l’aigua com a agent actiu i subjecte de drets.
El projecte articula allò humà i no-humà, tecnològic i vernacular, global i local, per proposar una nova governança ecosocial de l’aigua des de l’arquitectura.
