Laboratoris de Futurs ofereix un marc metodològic a través de sessions participatives amb comunitats locals, professionals i diversos agents de les regions catalana, balear i valenciana. Cadascun dels sis estudis de cas locals presentats sorgeix de l’escolta activa, l’intercanvi de coneixement i la recerca interdisciplinària, capturant perspectives diverses provinents de l’agricultura, les ciències ambientals, la governança local i el patrimoni cultural. En posar en relleu els sistemes de coneixement local i les múltiples veus implicades, aquests laboratoris exemplifiquen enfocaments inclusius i sensibles a múltiples espècies, que van més enllà dels límits tradicionals de les disciplines. Aquesta metodologia situa la pràctica multidisciplinària al centre de la resposta a les realitats ecològiques urgents, i entén l’arquitectura com una eina col·lectiva i especulativa per imaginar futurs sostenibles i justos.
Els laboratoris van congregar més de 100 participants en sis sessions:
I han donat lloc a set instal·lacions, les Arquitectures Projectives, que encarnen una resposta crítica als reptes ecològics i socials urgents relacionats amb la gestió de l’aigua:
Sorgides dels diàlegs dels tallers Laboratoris de Futurs, les set instal·lacions —anomenades Arquitectures Projectives o tòtems— es materialitzen com a models a escala real, prototips i escultures. Cada tòtem representa una resposta als reptes vinculats a la gestió de l’aigua, expressant visions que entrellacen disseny, activisme i cura ecològica. Com a manifestacions de coneixement compartit, aquestes instal·lacions mostren les interdependències entre les activitats humanes, les dinàmiques territorials, les estratègies d’adaptació ecològica i l’equilibri hidrològic.
Els set tòtems aborden temes diferents però relacionats entre si, que van des de la governança de l’aigua i la gestió de sediments fins a l’adaptació al clima, la gestió forestal i l’extractivisme alimentari. Funcionen com a eines que impulsen la reflexió, el debat i el compromís de comunitats, arquitectes i responsables polítics.
Totes juntes expliquen relats ambientals i conviden els visitants a repensar els seus rols dins dels ecosistemes i a actuar de manera col·lectiva cap a futurs ecosocials.
I. Fonts de Dades
Barcelona es mostra particularment vulnerable al canvi climàtic i s’enfronta a amenaces cada cop més intenses com l'escassetat i l'estrès hídric. Durant les sequeres, les fonts buides i els jardins ressecs recorden de manera punyent als ciutadans la seva responsabilitat individual en la gestió sostenible de l’aigua. Tanmateix, elements essencials de la resiliència hidrològica de la ciutat —com les xarxes de solidaritat que gestionen les aigües subterrànies entre districtes o les complexitats del manteniment de la qualitat i salut de l’aigua— continuen essent en gran part invisibles per al públic, i en dificulten una comprensió integral i holística de la governança urbana de l’aigua.
Barcelona presenta les Fonts de Dades, una expansió del seu reconegut patrimoni de fonts, on es combinen eines avançades de ciència ciutadana amb la infraestructura pública amb la finalitat d’aprofundir en el compromís comunitari i millorar les estratègies de gestió hídrica. Com a complement de la infraestructura ja existent a Barcelona —que inclou 1.645 fonts d’aigua potable accessibles per a vianants i més de 300 fonts ornamentals que embelleixen els carrers, avingudes i parcs de la ciutat—, les Fonts de Dades es col·locaran estratègicament per oferir informació en temps real sobre les condicions locals de l’aigua.
Cada font de dades actua com una estació interactiva equipada amb tecnologia accessible de seqüenciació d’ADN que permet als residents participar activament en el monitoratge de la qualitat de l’aigua. Aquestes estacions faciliten l’anàlisi de comunitats microbianes, la detecció de contaminants i l’avaluació de l’estat de salut de la infraestructura hídrica. Els llums de senyalització visualment intuïtius indiquen l’estat d’emergència hídrica de manera immediata, mentre que els sistemes d’alarma sonora alerten ràpidament la comunitat davant de possibles sequeres, riscos de contaminació o problemes de salut pública.
Més enllà del monitoratge ambiental, les Fonts de Dades fomenten la cultura científica en transformar les interaccions quotidianes en oportunitats per entendre, predir i gestionar millor els reptes de salut urbana. Mitjançant la integració de la recollida de dades de pluja i l’anàlisi del sistema de clavegueram, Barcelona reafirma el seu compromís amb la sostenibilitat, la transparència i la resiliència impulsada per la comunitat, enriquint el paisatge urbà amb innovació pràctica i una renovada consciència ambiental.
II. Saló de Sediments
Quan alterem un cos d’aigua, no afectem només l’àrea immediata, sinó tot el sistema hidrològic, transformant profundament les seves dinàmiques territorials. Les preses, per tant, no només emmagatzemen aigua per al consum, el reg o la producció d’energia; aixequen barreres físiques i ecològiques, capturant sediments essencials per als ecosistemes fluvials. Aquests sediments, vitals per al manteniment de la biodiversitat, la qualitat del sòl i la salut de l’aigua, deixen de fluir de manera natural riu avall i s’interrompen processos ecològics crítics que provoquen efectes en cadena a través del paisatge.
En resposta a aquestes disrupcions sistèmiques neix el Saló dels Sediments, una instal·lació que confronta directament la crisi ecològica que es desplega al delta de l’Ebre, al sud de Catalunya.
Aquest saló-biblioteca reflexiu posa en evidència la preocupant passivitat de les administracions davant la necessitat d’accions essencials per a la conservació. Els visitants troben un espai singular de descans construït amb canonades de draga per hidrosucció; una tecnologia que simbolitza tant la disrupció ecològica com el seu potencial de restauració.
Sobre aquest saló pengen dues piscines cilíndriques: una remoguda per sediments del delta de l’Ebre, i l’altra amb fitoplàncton –l’element base del gran ecosistema que dona suport a més de 500 espècies que habiten el delta de l’Ebre. Aquestes piscines representen l’equilibri fràgil entre el moviment del sediment i la biodiversitat, essencial per mantenir la integritat ecològica del Delta.
Al voltant dels visitants, hi ha llibres acuradament seleccionats que detallen la història de la regió, la seva biodiversitat i els reptes ecològics actuals, juntament amb publicacions científiques que proposen solucions viables com les tècniques de bypass de sediments. Aquest entorn interactiu convida a la reflexió i encoratja els visitants a signar una petició simbòlica que forci una acció governamental real per mitigar la crisi d’erosió del delta. En un context en què l’augment del nivell del mar amenaça amb submergir el Delta abans del 2100, el Saló dels Sediments actua tant com un crit d’alerta a través d’una visió esperançadora on es destaquen tecnologies innovadores capaces de restaurar els fluxos ecològics i revertir els danys causats per l’acció humana.
III. Portes Hídriques
L’augment i la imprevisibilitat de fenòmens meteorològics extrems a causa del canvi climàtic ens obliga a repensar comportaments socials, paradigmes arquitectònics i normatives urbanístiques. És necessari redefinir concepcions tradicionals, i incorporar lliçons extretes de geografies llunyanes que fa temps que s’enfronten a condicions climàtiques extremes. Portes Hídriques és una instal·lació que respon directament a les catastròfiques inundacions de València i a les deficiències dels models urbans tradicionals davant la crisi climàtica.
Aquesta instal·lació de reflexió explora, des de la crítica, els reglaments de construcció i les polítiques urbanístiques a través de fragments de normatives de construcció oficials i mapes de zones inundables gravats sobre portes de vidre on es mostren visualment les vulnerabilitats integrades en les estratègies actuals de desenvolupament urbà. Les portes també guien el visitant perquè pugui entrar en contacte amb els Comitès Locals d'Emergència i Reconstrucció que les comunitats locals van crear per continuar les tasques de rehabilitació i reconstrucció d’habitatges.
El tòtem juxtaposa portes amb dissenys de frontisses diferents: una que només permet obrir cap enfora —seguint la normativa espanyola actual de seguretat— i una altra amb frontisses bidireccionals, simbolitzant adaptabilitat i diàleg. Aquest disseny evoca la ironia que s’ha vist en inundacions recents, on portes que s’obrien cap enfora, suposadament segures, es van convertir en trampes mortals durant les inundacions per la pressió externa de l’aigua i va deixar els residents atrapats a l’interior d’edificis inundats.
Portes Hídriques, per tant, insta a la reflexió i a l’acció urgents. Convida comunitats, arquitectes i responsables polítics a reconsiderar radicalment els estàndards tècnics actuals, així com les polítiques urbanístiques i les estratègies de gestió del risc d’inundacions. La instal·lació serveix al mateix temps de memorial i de manifest, i fa una crida a crear ecosistemes urbanístics sostenibles que integrin l’arquitectura, la gestió de l’aigua, l’agricultura, i la resiliència comunitària davant del canvi climàtic.
IV. Pyrineucus-Eco-Hydrator
En els darrers anys, el Pirineu ha vist com augmentava significativament la cobertura forestal, en gran part a causa de l’abandonament de les terres agrícoles. La presència de més arbres implica una major absorció de diòxid de carboni i de producció d’oxigen. Aquest nou escenari, tanmateix, provoca una reducció del cabal dels rius que posa en risc la supervivència de certes espècies i augmenta, en darrera instància, la vulnerabilitat al canvi climàtic. L’escassa rendibilitat econòmica dels boscos ha fet que els propietaris privats i les administracions públiques en desatenguin la gestió.
La introducció de l’espècie fictícia Pyrineucus-Eco-Hydrator situa la innovació al centre Pla Forestal Nacional català. Dissenyat per seleccionar i podar de manera sostenible arbres assedegats que consumeixen molta aigua, el Pyrineucus-Eco-Hydrator afavoreix un ecosistema robust a través de la replantació d’espècies autòctones resistents; com ho són el roure, el faig i l’avet blanc. Amb el foment de la biodiversitat i la reducció de la demanda hídrica, el Pyrineucus-Eco-Hydrator ens recorda la importància d’una gestió forestal sostenible al Pirineu.
A partir de la tecnologia d’inseminació de núvols, capta la humitat etèria de la boira per nodrir els plançons i garantir-ne un creixement sa sense esgotar ni rius ni rierols.
Integrats dins de l’estructura del Pyrineucus-Eco-Hydrator, hi ha santuaris de vida salvatge que tornen a acollir espècies clau com el llop ibèric i les reintegren en la pròspera ecologia forestal. Sota la seva custòdia i des de les seves entranyes, reneixen les pràctiques de pastura controlada que mantenen els hàbitats oberts, rebaixen el risc d’incendis forestals i promouen una gran biodiversitat.
El Pyrineucus-Eco-Hydrator, una espècie especulativa, representa una estratègia de futur per a l'adaptació climàtica que fusiona la gestió forestal activa, l’agroforesteria i les tècniques d’enginyeria ecològica. El seu plantejament no se centra només en la recuperació ecològica: també busca una coexistència complexa entre la tecnologia i la natura que sigui agonística i harmoniosa a parts iguals.
V. Denominació de Destinació
L’aigua de pluja que hidrata els sòls i nodreix els perers a les comarques de Lleida viatja 20.000 quilòmetres fins a un supermercat de Nova Zelanda, on és consumida. Tots els recursos utilitzats en un territori acaben beneficiant-ne un altre de completament diferent. L’extractivisme alimentari exercit per grans corporacions globals genera desequilibris territorials, sovint de manera invisible a la nostra percepció.
El tòtem Denominació de Destinació mostra cinc banderes, cadascuna marcant vivament les escales i distàncies de la distribució global: des del radi íntim de 500 quilòmetres, que evoca els desplaçaments locals, fins als 1.000 km dels paisatges regionals, als 5.000 km de les exportacions continentals, als 10.000 km dels grans trajectes, fins arribar als 20.000 quilòmetres, que toquen els antipodes del planeta. Mitjançant aquestes banderes simbòliques, la peça revela poèticament el viatge ocult que fa cada gota d’aigua, nutrient i raig de sol collit als camps fèrtils de Lleida, exposant els fils invisibles que connecten l’agricultura local amb taules de tot el món.
L’estructura que sosté les banderes està construïda amb una única canonada de reg continu, un material quotidià i essencial per a l’agricultura de Lleida, que simbolitza la profunda interconnexió entre tots els camps i fonts d’aigua. A mesura que els visitants caminen entre aquestes banderes, se’ls recorda amb subtilesa els viatges globals i silenciosos amagats dins dels productes locals, i se’ls convida a reflexionar sobre la responsabilitat col·lectiva de protegir i sostenir els recursos que nodreixen tant la comunitat com la Terra.
VI. Comunitats d’Aqüífers
Comunitats d’Aqüífers neix com una resposta provocadora a la crisi que afecta les aigües subterrànies a les illes Balears —Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Sota cada estructura, des de piscines d’hotels fins a habitatges privats, s’estén una xarxa intricada i cada cop més vulnerable d’aqüífers, tensada per dècades d’extracció turística i agricultura industrial. Mitjançant plaques ceràmiques col·locades de manera visible en llars, habitacions d’hotel i espais públics, la iniciativa anomena explícitament i connecta cada lloc amb el seu aqüífer corresponent. Aquestes plaques actuen com a marcadors materials que tracen les connexions invisibles entre l’ús individual de l’aigua i la vida subterrània col·lectiva.
Històricament, els aqüífers de les Illes Balears mantenien un curós equilibri mitjançant tècniques locals tradicionals com pous i molins de vent. No obstant això, l’explosió del turisme i les pràctiques agrícoles modernes que es duen a terme des de la dècada del 1960 han alterat profundament aquests col·lectius hídrics, reduint dràsticament les capes freàtiques i introduint contaminants com l’aigua salada i els nitrats. Actualment, més de la meitat d’aquestes comunitats subterrànies vitals han assolit un estat crític que obliga a recórrer a solucions de dessalinització que demanen un alt consum energètic.
Comunitats d’Aqüífers convoca nous col·lectius —residents, visitants, ecosistemes i responsables polítics— en un esforç compartit per repensar i reconfigurar les relacions amb l’aigua. Va més enllà de la mera conscienciació i fomenta el compromís polític actiu i la cura d’aquestes comunitats subterrànies. Davant la intensificació de les alteracions climàtiques, la iniciativa proposa una ètica de l’atenció, la vulnerabilitat compartida i l’acció col·lectiva i redefineix la nostra existència comuna amb l’aigua, creant noves solidaritats ecològiques i noves maneres de cohabitar les Illes amb les seves comunitats aqüíferes ocultes.
VII. Aigües del Món
La instal·lació Aigües del Món, que forma part de la iniciativa Atles: Arquitectures de l’Aigua accessible a través de la plataforma www.waterparliaments.org, presenta nou estudis de casos destacats que mostren les interconnexions, sovint invisibles, entre arquitectura, aigua i justícia ecològica. Aigües del Món pretén crear una xarxa mundial de parlaments d’aigua, espais inclusius dedicats a la conscienciació, el diàleg i l'acció ecològica.
