Sala d'actes del Parlament de les Illes Balears. Carrer Conqueridor, 11
Edifici Sa Riera de la Universitat de les Illes Balears. Carrer de Miquel dels Sants Oliver, 2 (2a planta)
Albert Vilagrasa, EOI Barcelona - Drassanes
En un enfocament orientat a l'acció, la tasca és l'eix que articula la programació i la unitat essencial que ens proporciona la informació necessària (continguts gramaticals, lèxics, pragmàtics, socioculturals, etc.) que cal tenir en compte per elaborar les activitats que constitueixen la seqüència didàctica. Per tant, si s'entén la tasca comunicativa com a punt de partida i d'arribada, les activitats que cal dissenyar han de cobrir tots els continguts que la tasca genera, han d'incloure totes les habilitats, han de ser significatives i han seguir una seqüència determinada per dotar l'aprenent de tots els recursos perquè pugui dur a terme de manera satisfactòria la tasca proposada.
Iria del Río, Universitat de Lisboa
L'objectiu d'aquest taller és iniciar el professorat de català en l'explotació d'eines i recursos lingüístics útils per a l'ensenyament de segones llengües. L'enfocament serà eminentment pràctic, i es combinarà amb la reflexió teòrica i la discussió al voltant del desenvolupament de sinergies entre les noves tecnologies, la lingüística i docència.
El taller se centrarà en l'ús de corpus, tant corpus de referència com corpus d'aprenents. Els corpus de referència són recopilacions que intenten capturar una mostra representativa de les varietat més importants d'una llengua, així com de les seves estructures i vocabulari generals, mentre que els corpus d'aprenents són conjunts de produccions (orals i/o escrites) d' estudiants d'una segona llengua.
En el taller es presentaran diferents exemples d'ambdós tipus de corpus, així com tècniques que en permetin l'explotació productiva a l'aula. La part central del taller s'enfocarà en diferents casos pràctics en què el professorat podrà explorar de primera mà l'aplicabilitat de les tècniques proposades.
Jordi Font, Adolescents.cat
Edifici Sa Riera de la Universitat de les Illes Balears. Carrer de Miquel dels Sants Oliver, 2 (2a planta)
Ares Llop, Universitat de Cardiff
En aquest taller proposem crear un espai de treball per analitzar i il·lustrar l'interès lingüístic i la viabilitat pedagògica d'aprofitar els principis de la gramàtica comparada a l'hora de plantejar certs punts de l'ensenyament de la gramàtica de la llengua catalana.
La iniciativa va més enllà de l'ensenyament mecànic de la gramàtica i treballa a partir de l'explotació de les intuïcions i del patrimoni lingüístic dels alumnes com a parlants i coneixedors de diverses llengües. Presentem un seguit d'activitats de mostra basades en estratègies diferents: parells mínims, construcció d'exemples, traducció, anàlisi de seqüències agramaticals, etc. Fem èmfasi en aquells aspectes de la gramàtica del català que generen més dificultats als alumnes tenint en compte: les seves L1, les llengües addicionals apreses i les etapes que els estudis en adquisició de llengües han establert per a la interllengua dels aprenents.
Alhora, ens proposem crear de manera col·lectiva activitats que promoguin que l'alumne descobreixi progressivament, mitjançant una anàlisi guiada, les semblances i diferències del català i la seva llengua; i que l'alumne mobilitzi estratègies plurilingües de transferència entre les llengües que utilitza, les que coneix i les que pot descobrir a través de les activitats proposades.
Marina Navàs, Universitat de Provença – Ais Marsella
Aquest taller pretén simplement donar una sèrie d'exemples de tasques finals d'algunes unitats didàctiques treballades als nivells A1 i A2 (sobretot de les unitats del Veus, ja que és el llibre més utilitzat) i algunes per a les classes d'història i cultura catalanes que durant la meva experiència de lectorat he pogut dur a terme i han funcionat bé. Es tracta generalment d'activitats en petit grup, que reuneixen els continguts vistos a la unitat, es practiquen totes les competències i poden servir d'avaluació. Aquest taller es basa en l'ensenyament per tasques, però també s'inspira d'altres metodologies, com el GFEN o el treball per projectes. No sempre és possible, però s'intenta que tinguin una aplicació pràctica real per estimular la motivació. Ens centrarem concretament en alguna per veure'n el funcionament de manera més pràctica.
Cristina Fernández, Universitat de Birmingham
Si Marcel Duchamp va dibuixar un bigoti a la Mona Lisa, podem nosaltres posar un bigoti a un poema? Aquest taller té dues parts, una de pràctica i una de teòrica. Primer, fareu els vostres propis poemes amb bigoti i després us presentaré el marc teòric que justifica la recerca en l'àmbit de la renovació de la didàctica de la poesia i us ensenyaré algunes mostres de poemes amb bigoti fets pels meus alumnes. Finalment, treballarem en grups i parlarem de les possibilitats d'aprofitar aquesta activitat per a l'ensenyament del català com a llengua estrangera. Si voleu, per al taller, podeu portar imprès un poema que us agradi!
Georgina Álvarez, Universitats de Constança i Zuric
Laura Obradors, Universitat de Frankfurt
Merlí ja ho va dir: 'Us vull desperts!'. No hem de viure en un temps de silenci en què se'ns quedi l'arròs covat i perdem el tren de les possibilitats a l'estació d'enllaç. Ja n'hi ha prou de ser infidels a la creativitat que, nit i dia, ens faciliten les sèries de televisió en català i és hora d'atrevir-nos a tenir unes quantes cites amb l'audiovisual. T'agradaria que els teus alumnes coneguessin la nissaga de les sèries catalanes, però et trobes en un laberint d'ombres?
En aquest taller volem buscar maneres de tractar tant aspectes lingüístics com qüestions socioculturals i les sèries ofereixen una plataforma versàtil a partir de la qual construir unitats didàctiques que aportaran als estudiants els coneixements de català que es volen assolir, així com també els aportarà informació implícita o explícita sobre la història, les tradicions o la manera de viure del nostre racó de món i, qui sap, potser també els duran a reflexionar sobre altres aspectes vitals.
Visita de la Casa Llorenç Villalonga. Museu literari a Binissalem
Espectacle literari Espais enllà. El mapa literari català en un clic
Tast de vins de la DO Binissalem i sopar a peu dret a l'exterior
Edifici Sa Riera de la Universitat de les Illes Balears. Carrer de Miquel dels Sants Oliver, 2 (2a planta)
Amanda Ulldemolins, Universitat Georgetown
En aquesta comunicació es farà un repàs de la construcció de l'estàndard català tenint en compte els registres comunicatius i, sobretot, es donaran ferramentes als lectors perquè puguen conèixer el polimorfisme que mostra. Això permetrà, per una banda, que els docents difonguen un model de llengua homogeni dins de l'aula i, per l'altra, que els alumnes coneguen la llengua en la seua totalitat. Aquesta comunicació també té com a objectiu desmuntar mites a l'entorn de l'estàndard, com ara que l'estàndard balear o occidental és un subestàndard o que hi ha formes lingüístiques com l'increment -ix- que no es poden emprar en l'escriptura o que no és recomanable difondre els mots que apareixen en les entrades secundàries en els diccionaris. La difusió de l'estàndard occidental o balear no és, doncs, una qüestió de militància lingüística, sinó un acte de normalització lingüística, això és, de corregir el llast de la lectura monomòrfica que s'ha fet tant de l'obra de Fabra com del corpus de l'IEC.
Ruben Manuel, Universitat de Manchester
Gemma Repiso, Universitat de Califòrnia – Los Angeles
Anna Tudela, Universitat d'Estudis Estrangers de Pequín
Josep Vidal, Universitat de Tolosa-Jean Jaurès
Actualment, disposem de poques dades sobre com són els estudiants de català fora del domini lingüístic i per què estudien la nostra llengua i cultura. Per aquest motiu, des de les universitats de Califòrnia, Manchester, Pequín i Tolosa s'han recollit enquestes de 200 estudiants de català per aconseguir més informació sobre aquestes dues qüestions. En aquesta comunicació, ens centrem en el perfil dels estudiants per descobrir-ne les característiques sociodemogràfiques i lingüístiques, definir un perfil general i destacar algunes particularitats de cada universitat. Aquesta informació permet entendre quin és el públic de la catalanística internacional i podria resultar una eina clau per poder optimitzar els recursos pedagògics existents i crear-ne de nous.
Eduard Artés, Universitat Humboldt de Berlín
L'any 2019 es commemora l'inici del moviment d'alliberament de persones LGBTQ al món occidental. Els materials d'ensenyament de llengües estrangeres, i de CLE en particular, recullen molt tímidament qüestions relacionades amb les diversitats sexuals i aquesta xerrada pretén donar algunes idees per tractar aquest tipus de temàtica a classe, amb exemples específics de la producció cultural queer del conjunt dels Països Catalans.
L'enfocament didàctic té dos eixos principals. D'una banda, la intenció és dotar l'alumnat de perspectiva històrica i donar a conèixer alguns dels esdeveniments crucials que han marcat el desenvolupament posterior de la lluita pels drets LGBTQ, tant a escala global com local. De l'altra, es pretén reflexionar sobre els prejudicis que encara perduren cap a les persones homosexuals i l'estigma del VIH, de manera que s'afavoreixi el debat sobre qüestions relacionades amb l'educació sexual.
Laura Villar, Universitat de Salamanca
L'objectiu de la comunicació és plantejar i explorar les possibilitats d'un programa de ràdio com a eina d'aprenentatge de la llengua, prenent com a punt de partida l'experiència que han tingut aquest curs 2018/2019 els alumnes de català de la Universitat de Salamanca. En la primera part desgranarem les característiques d'un programa de ràdio, estudiarem què pot aportar a una classe de català com a llengua estrangera i escoltarem algunes mostres de la temporada 2018/2019 del programa «Babel de Lenguas Català» de Radio USAL, juntament amb diversos testimonis dels alumnes que hi han col·laborat. En la segona part, més pràctica, debatrem sobre la gran varietat de formats i models de participació de l'alumnat a què podem optar, i explorarem diferents camins que ens permetran fer un programa de ràdio autogestionat, responent la pregunta clau: es pot fer un programa de ràdio sense estudi ni emissora de ràdio?
Anna Guaita, Universitat Lliure de Berlín
Corregir és saber detectar els problemes, comunicar-los i solucionar-los. L'avaluació de les tasques de l'alumnat de català ha d'ajudar-nos a contrastar el grau d'assoliment dels objectius dels nostres cursos. Tanmateix, sovint aquesta peça del procés d'aprenentatge es considera l'última, i per tant, no li prestem l'atenció que es mereix.
En aquesta presentació explorarem les rúbriques d'avaluació i altres propostes de correcció per optimitzar l'aprenentatge. Mostrarem un ventall de possibilitats per fer conèixer l'aprenent quins són els aspectes lingüístics i comunicatius que cal millorar. A més, veurem com l'adquisició d'aquests recursos pedagògics pot servir tant el professorat com l'alumnat.
Júlia Llompart, Universitat Autònoma de Madrid
Una de les competències transversals essencial que qualsevol estudiant universitari hauria de desenvolupar per tal de ser ciutadà del món actual és la intercultural i, en concret, la capacitat de pensament crític. El treball d'aquestes capacitats crítiques és especialment present en les matèries de cultura que, molt sovint, el professorat de la xarxa ha de planificar i ensenyar, tot enfrontant-se a dues inquietuds bàsiques: a) quins criteris de selecció de material –de temes que, en moltes ocasions, el professorat no domina– ha de seguir per tal que l'alumnat accedeixi a la cultura i no a estereotips o informacions de caire turístic? i b) Com pot promoure el pensament crític? De fet, aquestes dues qüestions es relacionen, en part, amb el fet que, en la didàctica de la cultura dels territoris de parla catalana, el debat sobre quins continguts ensenyar i com apropar-los a l'alumnat és encara molt recent, així com amb la formació del professorat en aspectes pluriculturals i plurilingües*.
L'experiència que presentarem, 'Consulta una persona experta', va néixer a la classe de cultura catalana de la Universidad Autónoma de Madrid i es basa en la col·laboració d'experts i expertes –o protagonistes de moviments socials– en diversos àmbits a través de la videoconferència al final de cadascun del blocs temàtics: llengua i literatura, cinema, música i gastronomia. Aquesta experiència, tal i com proposa Lacueva (2017), va convertir el professorat en mediador entre l'alumnat i la cultura real, tot donant importància al treball en xarxa. Així, tal com mostren els resultats, es va donar resposta a les dues qüestions plantejades prèviament: resolia la problemàtica de la selecció de material i la no expertesa i s'involucrava l'alumnat en un debat real amb els protagonistes, cosa que potenciava, alhora, l'esperit crític dels joves.
David Monzó, Universitat de Wroclaw
Llegir un llibre o escoltar una cançó és (re)descobrir un espai a través de la mirada de l'autor/a. D'altra banda, passejar pels carrers o paratges que han inspirat una obra és entendre'n el context i allò que els mots ens volen transmetre. El punt en què es troben aquestes dues experiències són les rutes musicoliteràries, una activitat que ens permet conèixer el vincle que hi ha entre les paraules i el territori d'una manera atractiva i directa.
En aquesta comunicació mostrarem i analitzarem alguns exemples de rutes que podem trobar en l'actualitat i analitzarem com fan servir la música i altres elements extraliteraris. També parlarem de com podem treballar (i crear) aquestes propostes i, sobretot, com les podem adaptar a les classes de català com a llengua estrangera amb exemples pràctics de diferents rutes adaptades a l'entorn i les circumstàncies d'aprenentatge.
Maragda Palau, Universitat Lumière, Lió
Laia Urbano, Escola Normal Superior de Lió i Universitat Jean Monnet
Les professores d'estudis catalans de les universitats de Lyon i Saint-Étienne hem desenvolupat un projecte comú durant el curs 2017-2018, que ha consistit en la creació d'un blog sobre les dues ciutats. L'objectiu principal ha estat la interacció durant tot el curs entre el nostre alumnat, de diferents nivells, mitjançant articles que els permetessin conèixer diferents perspectives de les ciutats on viuen. L'objectiu final ha estat fer-los partícips de la festa de Sant Jordi, en la qual s'han pogut conèixer i intercanviar experiències no només entre estudiants, sinó també amb la comunitat catalanoparlant de Lyon. En aquesta comunicació s'explicarà com va sorgir aquest projecte i es descriurà com ha estat el seu desenvolupament, així com les possibles alternatives per adaptar-lo a qualsevol lectorat de català.
Laura Creixell, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
Les oportunitats d'aprenentatge nascudes de la cooperació són tan diverses com els nostres estudiants i tan variades com les estratègies amb què els podem proposar cooperar. La interacció, l'ingredient essencial d'aquesta proposta, és allò que ens permet crear situacions en què compartim la tasca d'ensenyar amb els estudiants de manera que puguin fer-se veritablement responsables d'assolir els objectius, individualment i conjunta, i la participació activa sigui una realitat constant a classe.
L'objectiu d'aquest taller és compartir de manera pràctica un ventall d'exemples de mètodes i tècniques d'aprenentatge cooperatiu que serveixi de compendi als assistents alhora que se n'ofereix un breu panorama teòric i instructiu perquè siguin verbalitzades les passes seguides en la seva creació i cadascú els pugui adaptar o crear-ne de nous d'acord amb el seu context i necessitats.
Agustí Villaronga
La relació entre cinema i literatura no ha estat mai una relació fàcil. Agustí Villaronga reflexionarà sobre aquesta qüestió i oferirà una aproximació a l'adaptació del llenguatge literari a la narrativa cinematogràfica, fent especial esment a las adaptacions de les novel·les de parla catalana com ara "El Mar" (2000) de Blai Bonet, "Pa Negre" (2010) d'Emili Teixidor i "Incerta Glòria" (2017) de Joan Sales.
Villaronga ens parlarà de les dificultats i concessions inevitables d'aquest procés d'adaptació, d'on es determina el grau de fidelitat del guió respecte a la història de la novel·la i de si els escriptors han de participar d'alguna manera en la construcció del guió adaptat de la seva obra o no.
Maria Josep Cuenca, Institut d'Estudis Catalans
En aquesta intervenció, presentarem la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC), gramàtica en línia de l'IEC. La GEIEC (2018) és una versió reduïda de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) que es presenta amb un format adaptat per a la consulta en línia i té com a objectiu general fer accessible a un públic ampli la descripció i la normativa gramaticals contingudes en la GIEC. Explicarem com s'ha fet, quin contingut i quins components té i com s'hi poden fer consultes. Ens centrarem sobretot en el funcionament dels quadres resum i del glossari. Tractarem també com s'hi presenta la normativa.
Araceli Segarra
El centre està concebut com un equipament cultural específicament dedicat a donar a conèixer la figura i obra de l'autor i planteja, des de l'inici, el desglossament d'un seguit de continguts complementaris
Espais enllà és un espectacle poètic per fer descobrir el Mapa Literari Català, una eina que uneix literatura i paisatge i ens acosta més d'un miler i mig d'espais literaris, creats a partir de la mirada i l'univers creatiu dels nostres grans autors: http://mapaliterari.cat.
La tradició vitivinícola de la DO Binissalem queda reflectida en les referències històriques.
Des de la introducció del cultiu de la vinya, l'any 121 a.C, sempre s'ha elaborat vi a la comarca de la DO Binissalem.
L'àrea geogràfica de la DOP Binissalem, està integrada pels municipis de Santa Maria del Camí, Consell, Binissalem, Santa Eugènia i Sencelles.
Aquest lloc web fa servir cookies. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús.
Les galetes (cookies) són petits fragments de text que les webs envien als navegadors i que s’emmagatzemen al dispositiu de l’usuari, ordinadors, telèfons mòbils, tauletes, etc. Serveixen per millorar l'experiència d'ús de la web, ja que aquests arxius permeten que el lloc web recordi informació sobre la visita que ha fet l'usuari, com les opcions preferides o l'idioma. D'aquesta manera la web personalitza el seu contingut i es fa més àgil i útil per l'usuari.
Al navegar per aquesta web l'usuari està acceptant que s’instal·lin galetes al seu dispositiu que ens permeten conèixer la següent informació:
Aquesta web utilitza galetes temporals de sessió i galetes permanents. Les galetes de sessió únicament guarden dades mentre l'usuari accedeix a la web. Les galetes permanents emmagatzemen les dades al dispositiu perquè siguin accessibles en més d'una sessió.
Galetes tècniques
Les que permeten a l'usuari la navegació a través de la pàgina web i la utilització de les diferents opcions o serveis que conté. Per exemple, controlar el trànsit i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a les parts web d'accés restringit, realitzar la sol·licitud d'inscripció o participació en un esdeveniment, utilitzar elements de seguretat durant la navegació i emmagatzemar continguts.
Galetes de personalització
Les que permeten a l'usuari accedir a la web amb algunes característiques de caràcter general que ja estan predefinides al seu dispositiu o que el mateix usuari defineixi. Per exemple, l’idioma, el tipus de navegador a través del qual accedeix a la web, el disseny de continguts seleccionat, la geolocalització del dispositiu o la configuració regional des d'on accedeix.
Galetes d'anàlisi estadística
Les que permeten realitzar el seguiment i l’anàlisi del comportament dels usuaris als llocs web. La informació recollida s’utilitza en el mesurament de l’activitat dels llocs web i per a l’elaboració de perfils de navegació dels usuaris, que permetrien millorar el servei.
Galetes de tercers
També es poden instal·lar galetes de tercers que gestionen i milloren els serveis oferts. En aquest sentit utilitzem cookies de Google Analytics. Això ens permet:
Pot obtenir més informació sobre Google Analytics a www.google.com/analytics/. Per controlar la recopilació de dades amb finalitats analítiques per part de Google Analytics, pot anar a https://tools.google.com/dlpage/gaoptout?hl=en
Vostè pot revocar el consentiment a la utilització de cookies eliminant-les per mitjà de les opcions que li ofereix el seu navegador.
Si desitja rebre informació addicional sobre l’activitat de les empreses de publicitat a Internet i sobre com eliminar les seves dades dels registres d'aquestes empreses, li recomanem la visita de www.networkadvertising.org.
Gestionar les galetes al meu navegador
Vostè pot configurar el seu navegador per tal que l’informi prèviament de la possible instal·lació de cookies. També podrà optar per tal que es suprimeixin automàticament un cop es tanqui el navegador, equip o dispositiu. Pot trobar informació sobre com fer-ho a:
