logo

Cicle de cinema català

torneu>>

Diumenge, 29 de gener
Lincoln Center Film Society
Walter Reade Theater

Pel·lícules a Catalunya: 1906 – 2006

The Old Memory / La vieja memoria

Jaime Camino, 1978; 160m

«No volia descriure la veritat del que va passar durant la Guerra Civil, només registrar-ne uns records.» (Jaime Camino)

Després de la mort de Franco (1975), van arribar al públic diverses pel·lícules, novel·les i d'altres obres que començaven a explorar la guerra civil des de perspectives que, pocs anys abans, segurament haurien estat prohibides. La magistral pel·lícula de Jaime Camino La vieja memoria potser n'és l'obra clau -no tant per la seva posició particular o per les revelacions que faci sobre la guerra civil, sinó més aviat per la manera com dirigeix el procés en virtut del qual els fets històrics són recordats i utilitzats. Unint seqüències documentals amb entrevistes a molts supervivents de pes, que o bé apareixen a la pel·lícula o bé són al·ludits en aquestes seqüències, Camino revela les escletxes i les contradiccions que sorgeixen entre les dades històriques i els nostres records. Els canvis en la realitat política, les revelacions ulteriors o les posicions habituals són fets, entre d'altres, que tenen un profund efecte en la manera com coneixem el passat. Entre aquells que veiem i sentim a la pel·lícula, hi ha l'antic dictador Primo de Rivera, el democratacristià Gil Robles i l'anarquista Frederica Montseny, però potser els millors moments són aquells en què apareix Dolores Ibárruri, «La Pasionaria», a qui Camino va haver d'anar a filmar a Moscou.

Diumenge 29 de gener, 15.00 h; dimecres 8 de febrer, 15.00 h

 

 

Fata Morgana

Vicente Aranda, 1965-67; 90m

«Si no podem ser Victor Hugo, serem Mallarmé.» Això diu un dels eslògans que s'associen a l'Escola de Barcelona -un moviment cinematogràfic fascinant que va sorgir a final dels anys seixanta i que veia la revolució lírica com l'alternativa a l'època de la censura governamental. Fata Morgana és un collage anàrquic que barreja la imatgeria del pop art, la performance , vestigis de les pel·lícules dels Beatles de Richard Lester i un toc d'Antonioni en una combinació embriagadora que a estones es converteix en una mena de pel·lícula policíaca. La cara de Gim, interpretada per la model Teresa Gimpera, s'apareix obsessivament per tota la ciutat, però la mateixa Gim sembla que està sota vigilància -la segueix un camió de les escombraries, l'amenaça un home cec i s'enfronten a ella una colla de cinc joves que no sembla que vulguin res més que mirar-la. Composta d'una sèrie d'episodis amb poca connexió entre ells, Fata Morgana alterna el món totalment públic dels mèdia i la publicitat amb un de totalment privat que s'inventa els seus propis codis ocults i els seus gestos secrets.

Diumenge 29 de gener, 18:30h; dissabte 4 de febrer, 18:15h

 

In the City / A la ciutat

Cesc Gay, 2003; 110m

« A la ciutat va sobre els desitjos ocults d'un grup de persones de més de trenta anys a Barcelona i de la confusió que experimenten en les vides tradicionals i socialment acceptades que han triat. Els espectadors som invitats a entrar en un cercle del que semblen amics íntims; però, a mesura que escoltem les seves converses entre ells, ens adonem que només l'espectador té accés al seu món més privat. Gay exposa la dualitat de la naturalesa humana, les contradiccions que tots compartim i la dificultat de saber quines són les expectatives dels altres. Gay tracta els seus personatges amb la màxima tendresa i respecte mentre aporta les seves profundes observacions a aquestes històries de la vida i l'amor moderns.» -Diana Sánchez, 2003 Festival Internacional de Cinema de Toronto

Diumenge 29 de gener, 20:30h; dijous 2 de febrer, 18:45h

 

 

The Cherry Tree / L'arbre de les cireres

Marc Recha, 1998; 93m

Marc Recha, un dels talents més impressionants que han aparegut a Espanya durant la dècada passada, crea un cinema finament observat, íntim, que atrau els espectadors a contemplar la textura mateixa de les vides dels seus personatges. Rodada en un poblet català remot, L'arbre de les cireres se centra en Àngel, un noi jove que viu amb la seva àvia i amb la seva germana; la seva mare és fora de casa, treballant en un circ, i el seu pare fa temps que ha desaparegut. Àngel té por que la seva àvia també aviat desapareixerà, per anar a un lloc millor, lluny, un lloc que ell s'imagina ple de cirerers com els que li agrada tant de dibuixar. La seva germana també pensa a marxar, i ha provat de fer-ho amb diversos homes que, al final, sempre la deceben. Però llavors arriba un metge nou al poble. Recha presenta aquestes vides i les dels seus veïns a través dels ulls d'Àngel, que de totes les experiències que vegi en traurà el sentit del que pot esperar de la vida.

Dissabte 28 de gener, 19:15h; dimecres 1 de febrer, 19:15h

 

© Institut Ramon Llull 2006 | Contacte | www.llull.com    
Amb la col·laboració de: