logo

Cicle de cinema català

torneu>>

Dissabte, 28 de gener
Lincoln Center Film Society
Walter Reade Theater

Pel·lícules a Catalunya: 1906 – 2006

Els principis del cinema a Catalunya

Aproximadament 70m amb acompanyament de piano en directe

El cinema es va difondre ràpid a Espanya; cap al 1914 hi havia 900 locals que exhibien pel·lícules i també hi havia uns quants cinemes ambulants. Durant les primeres de dècades d'existència del nou mitjà, Barcelona es va constituir el centre de la indústria cinematogràfica espanyola, una posició que conservaria, encara que Madrid la hi disputés, fins a la guerra civil. Es produïen pel·lícules de tots els gèneres: d'efectes especials o de trucs de càmera, melodrames, comèdies i films d'art -que solien ser adaptacions d'obres de teatre rodades en un estil molt teatral. Aquest programa presenta El gusano solitario , 1912, una meravellosa pel·lícula de trucs de càmera protagonitzada pel còmic francès André Deed i dirigida per Segundo de Chomón, un innovador pioner del cinema que va treballar a França i a Itàlia a més a més d'Espanya, que on havia nascut; El ciego de la aldea (1907, Joan Codina), en què un cec i el seu jove amic frustren un segrest; Don Juan Tenorio (1908, Alberto Marro i Ricardo de Bañas), una versió del sempre popular drama romàntic, i Amor que mata (1911, Joan Codina), el relat pertorbador d'una venjança, amb guió i fotografia de Fructuós Gelabert, un altre pioner clau del cinema espanyol.

Dissabte 28 de gener, 13.00h

 

Life in Shadows / Vida en sombras

Lorenzo Llobet Gracia, 1948; 80m

L'única pel·lícula de Lorenzo Llobet Gracia, Vida en sombras , és una de les pel·lícules més extraordinàries que s'han fet mai -a Espanya i potser a tot arreu. La pel·lícula comença al tombant de segle; una dona jove, mentre mira una demostració de la nova màquina de projectar figures en moviment, té el seu primer fill allà mateix. El nen, que es dirà Carlos, creix completament boig pel cinema; col·lecciona tot el que troba i, tan bon punt pot posar les mans sobre una càmera, comença a rodar les seves pel·lícules. El 18 de juliol del 1936 esclata la guerra civil, i Carlos (ara interpretat pel gran Fernando Fernán Gómez) surt a enregistrar les primeres imatges dels enfrontaments; quan torna a casa, es troba que la seva dona ha mort pel tret d'un franctirador i que el seu món està destruït. Per culpa del cinema, ha perdut tot el que estimava; però només el cinema li pot fer recuperar la seva vida. El clímax de la pel·lícula, que inclou una trobada entre Carlos i la Rebecca de Hitchcock, s'ha de veure per creure.

Dissabte 28 de gener, 15.00 h; dimars 31 de gener, 15.00 i 21.00 h

 

 

 

Anita Takes a Chance / Anita no perd el tren

Ventura Pons, 2001; 98m

El cinema català recent potser és conegut més que res per l'obra de Ventura Pons, que amb els retrats penetrants, divertits i sovint provocadors que fa de la seva Barcelona natal s'ha guanyat aficionats arreu del món. Basada en una novel·la de Lluís Anton Baulenas, Anita presenta una actuació brillant a càrrec de l'actriu que ha estat la preferida de Pons durant molt de temps: la meravellosa Rosa Maria Sardà, que és la protagonista. Durant trenta anys, Anita ha treballat de taquillera en un cinema vell; ara els nous propietaris han decidit enderrocar-lo i construir-hi un multicines. Sense feina i amb por pel futur que l'espera, Anita cada dia se sent atreta pel seu antic lloc de treball, que ara és un solar en construcció, fins que un dia veu Antoni (José Coronado), un conductor d'excavadora jove i ben plantat. A través de l'Antoni, l'Anita descobrirà que hi pot haver vida fora del cinema. Pons troba just el to que cal per a la pel·lícula, aquell que ens permet riure amb Anita quan ella descobreix aspectes de la seva pròpia personalitat que amb prou feines sabia que existien, mentre ens recorda el vestigis de desesperació que sempre hi ha a sota de la superfície en calma.

Dissabte 28 de gener, 17.00 h; dimarts 31 de gener, 17.00 h

 

 

 

The Cherry Tree / L'arbre de les cireres

Marc Recha, 1998; 93m

Marc Recha, un dels talents més impressionants que han aparegut a Espanya durant la dècada passada, crea un cinema finament observat, íntim, que atrau els espectadors a contemplar la textura mateixa de les vides dels seus personatges. Rodada en un poblet català remot, L'arbre de les cireres se centra en Àngel, un noi jove que viu amb la seva àvia i amb la seva germana; la seva mare és fora de casa, treballant en un circ, i el seu pare fa temps que ha desaparegut. Àngel té por que la seva àvia també aviat desapareixerà, per anar a un lloc millor, lluny, un lloc que ell s'imagina ple de cirerers com els que li agrada tant de dibuixar. La seva germana també pensa a marxar, i ha provat de fer-ho amb diversos homes que, al final, sempre la deceben. Però llavors arriba un metge nou al poble. Recha presenta aquestes vides i les dels seus veïns a través dels ulls d'Àngel, que de totes les experiències que vegi en traurà el sentit del que pot esperar de la vida.

Dissabte 28 de gener, 19:15h; dimecres 1 de febrer, 19:15h

 

 

 

Los Tarantos

Francisco Rovira Beleta, 1962; 92m

La gran Carmen Amaya -per a molts, la millor ballarina de flamenc que hi ha hagut mai- va interpretar, pocs mesos abans de morir, aquesta adaptació cinematogràfica de Romeu i Julieta . Rodada a la comunitat gitana dels afores de Barcelona, la història comença quan els ulls de Juana (Sara Lezama), del clan dels Zorangos, coneix Rafael (Daniel Martín), del clan rival, els Tarantos, en un casament; és amor a primera vista, però tots dos són conscients que el seu amor és impossible. Quan la mare de Rafael, Angustias (Amaya), descobreix que el seu fill està enamorat de Juana, primer queda horroritzada per la traïció del seu fill al clan, però progressivament la van convencent i accepta actuar de mitjancera. Així es desencadenen una sèrie de fets, de trobades frustrades i de falses impressions, que porten inevitablement a un final tràgic. Els números de ball -en què també hi figura la futura estrella del flamenc Antonio Gades en un paper crucial- estan integrats en l'acció dramàtica de tal manera que no només no interrompen la història sinó que la realcen. Una pel·lícula molt notable, allunyada del seu temps en molts aspectes i, naturalment, una rara oportunitat d'assaborir l'art de la inoblidable Amaya.

Divendres 27 de gener, 16.00 h; dissabte 28 de gener, 21:20 h

 

© Institut Ramon Llull 2006 | Contacte | www.llull.com    
Amb la col·laboració de :