logo

Cicle de cinema català

torneu>>

Dissabte, 11 de febrer
Lincoln Center Film Society
Walter Reade Theater

Pel·lícules a Catalunya: 1906 – 2006

Work in Progress / En construcción

José Luis Guerin, 2001; 125m

José Luis Guerín, un dels escassos cineastes experimentals amb obres que atreuen força públic, aquí ofereix un assaig visual deliciós de la transformació del «Barri Xino» de Barcelona -anomenat així perquè era prop dels molls des d'on els vaixells partien cap a l'Orient Llunyà. El Xino, conegut durant molt de temps pels seus cabarets poc il·luminats, els seus personatges pintorescos i els carrerons estrets, inevitablement va començar ser víctima de l'onada de «renovació urbana» que es va estendre per Barcelona pels volts dels Jocs Olímpic de 1992. Unint seqüències dels habitants de barri, dels obrers de la construcció enviats per demolir-lo i de visitants que esperen fer una última ullada d'història, a més a més de seqüències dels seus bons temps, que mostren el Barri Xino en els seus dies més notoris, Guerín ens guia en un viatge a un dels barris més llegendaris d'Espanya. Va rebre el Premi de la Crítica Internacional al Festival de Cinema de Sant Sebastià de l'any 2001.

Divendres 10 de febrer, 16.00 h; dissabte 11 de febrer, 13.00 h

 

 

 

Warsaw Bridge / Pont de Varsòvia

Pere Portabella, 1989; 90m

Una de les figures clau, no només del cinema català sinó també de l'espanyol, Pere Portabella va començar la seva carrera com a productor d'obres bàsiques com Los golfos de Saura i Viridiana de Buñuel. Durant els anys seixanta, va ser un dels fundadors i llums guia de l'Escola de Barcelona, a la qual va contribuir amb unes quantes de les seves principals obres. Després de més de deu anys d'inactivitat en el cinema, Portabella va tornar sorollosament i va arribar al Festival de Cinema de Cannes de 1989 amb Pont de Varsòvia . La pel·lícula posa en moviment tres personatges diferents, les històries dels quals s'encreuen, corren paral·leles o, de vegades, s'aparten completament virar l'una de l'altra. Continuant amb l'aproximació narrativa experimental que havia caracteritzat la seva obra amb l'Escola de Barcelona, Portabella crea una classe de simfonia de la ciutat de Barcelona (completa amb una orquestra simfònica que juga a l'exterior), ens movem a través d'una diversitat de localitzacions que fan rodar el cap, mentre els seus personatges continuen intentant adaptar-se als seus entorns nous.

Dimecres 8 de febrer, 15.00 h; dissabte 11 de febrer, 15:30h

 

Costa Brava

Marta Balletbò-Coll, 1995; 95m

Ana (interpretada per la directora Balletbò-Coll) fa de guia turísitica, però en realitat és realment una artista que intenta reunir els diners per muntar un monòleg. Un dia una enginyera nord-americana que viu a Barcelona, Montserrat, va a la visita guiada que Ana ofereix. Tot i que afirma que no està sexualment interessada per les dones, Montserrat se sent atret per Ana, i totes dues comencen a passar molt de temps juntes. Per la seva banda, Ana sap què fer amb la seva nova amiga, que té una cultura i ve d'un ambient (és nord-americana, jueva, científica, es mou per un món universitari) que estan tan allunyats dels seus que no en poden estar més. Però a poc a poc s'estableix un lligam entre elles. Balletbò-Coll, que ha estudiat cinema a Columbia, condueix la història amb un tacte meravellosament lleuger; l'acció és tan fluida i lliure, sobretot les escenes entre les dues dones, que la pel·lícula té un aire de cosa improvisada. Va guanyar el Premi del Públic tant al Festival Gai i Lèsbic de San Francisco com al de Los Angeles.

Dissabte 11 de febrer, 17:30h; dimarts 14 de febrer, 16:15h

 

 

 

 

 

East of the Compass / L'est de la brúixola

Jordi Torrent , 2005; 97m

Jordi Torrent, que ha viscut molt de temps a Nova york, aporta una sensibilitat de producció nord-americà independent a aquesta història en gran part està situada en una casa pensió de la Barcelona contemporània. Entre els residents hi ha gent de diverses nacionalitats: europeus, àrabs, africans i asiàtics, que viuen junts en harmonia, una mica pertorbada per les notícies que el lloc està a punt de vendre's per convertir-lo en un tipus d'allotjament que doni més diners. A aquesta combinació s'hi afegeixen una dona del sud d'Àsia (Sarita Choudhury) i el seu fill; la dona sembla que sigui a Barcelona per complir-hi alguna missió, però els companys de pensió no són capaços d'imaginar de quina missió es tracta. La gran força de L'est de la brúixola resideix en la seva descripció delicada d'una Barcelona nova, clarament multiètnica i multicultural, i en la manera de presentar aquest desenvolupament no com una qüestió social sinó senzillament com a realitat d'avui en dia.

Dissabte 11 de febrer, 19:30h; dimarts 14 de febrer, 18:15h

 

In a Glass Cage / Tras el cristal

Agustí Villaronga, 1987; 100m

«Ja no es fan obres que ens horroritzin com aquesta. Tras el cristal és una gran pel·lícula, però em vaig espantar massa per ensenyar-la als amics.» (John Waters)

Avís: aquesta pel·lícula conté imatges que poden ofendre a certs espectadors.

En una casa situada en una extensió solitària de la costa, hi viu Klaus, que havia estat metge en un camp de concentració, la seva muller Griselda i la seva filla Rena. Klaus ha quedat paralític a causa d'un accident i no es pot moure de dins d'un pulmó d'acer. Un dia un noi, Angelo, es presenta a la seva porta, buscant feina; proven de dissuadir-lo, però resulta que Angelo té alguna informació sobre els antics crims de Klaus, de manera que el deixen quedar, i es converteix en l'infermer de Klaus. A poc a poc, es va veient que Angelo no ha vingut pas tant per cuidar Klaus com saber coses d'ell; És evident que està seguint els passos infames del seu amo i que està disposat a seguir el seu model fins al final. Tras el cristal , que encara està prohibida a Autràlia, és una pel·lícula extraordinàriament trasbalsadora; Villaronga crea, minuciosament i amb un gran vigor, una atmosfera de depravació total, un món sense regles i sense límits, que, contemplant com es desenvolupa aquesta història, resulta profundament pertorbador: aquestes persones, completament conscients de qui són i del que han fets, que no demostren ni un bri de consciència! No apta per als porucs, és una obra per no perdre-se-la.

Dimecres 8 de febrer, 13.00 h; dissabte 11 de febrer, 21:45h; diumenge 12 de febrer, 15.00 h

 

© Institut Ramon Llull 2006 | Contacte | www.llull.com    
Amb la col·laboració de: