logo
Dimecres, 1 de juny, 20:00 hores
Ovidi Montllor, Deu catalans i un rus
 
Pavelló de trobades Fundación Círculo de lectores
 


Toti Soler , Ester Formosa i Carles Rebassaenric casasses

Deu catalans i un rus és el nom que l'Ovidi i jo donàvem als onze muntatges poètics que vam fer durant més de vint anys. Lamentablement no els vam poder enregistrar tots, i només es van publicar: Salvat-Papasseit per Ovidi Montllor (1975), Ovidi Montllor diu Coral Romput , de Vicent Andrés Estellés (1979), Homenatge a Apel·les Fenosa , amb poemes de Carles Riba, Josep Carner i Salvador Espriu (1989), i Ovidi diu Sagarra (1994)

Sempre he tingut la idea de recuperar aquests deu muntatges poètics, i finalment, amb motiu del desè aniversari de la mort de l'Ovidi, sembla que es presenta l'oportunitat de fer, si no una mostra de cada poeta, si un petit ventall dels poemes i cançons més significatius de la vida de l'Ovidi.

Ester Formosa i Carles Rebassa son dos acompanyants perfectes per realitzar aquest homenatge a aquell gran artista que va ser Ovidi Montllor.

Toti Soler

Toti Soler

Músic. (Vilassar de Dalt 1949) Toti Soler, compositor, guitarrista, músic de poemes i cantant, sent, capta i troba la bellesa al cor de cada cosa  i generosament ens l¹ofereix en cadascuna de les seves composicions. Nascut el 1949 a Vilassar de Dalt, va iniciar els seus estudis musicals el 1965 al Conservatori Superior de Música de Barcelona i va ampliar-los el 1969 a l'Spanish Guitar Center de Londres. Aquesta formació clàssica serà sempre present a la seva obra però no serà ni de bon tros l'única.
El 1971 coneix al blues-man nord-americà Taj Mahal i aprenent i compartint l'un de l'altre la mesura del ritme del plor fet música realitzaran plegats diversos concerts. Però el camí de continu aprenentatge tot just comença i captivat per la saviesa gitana del flamenc més pur Toti Soler viatja a Andalusia el 1972 i adquireix i integra a la seva música els aprenentatges rebuts del legendari guitarrista flamenc Diego del Gastor.

A partir del 1973 la seva vida musical inicia una altre vol. De la mà del poeta, actor i cantant Ovidi Montllor el Toti posa tota la sensibilitat apressa i compresa damunt versos de poetes escollits transformant-los en cançons i recitals que durant vint-i-sis anys ompliran escenaris d¹arreu del món, un d'ells el celebrat al mític teatre Olympia de París.

El 1981 Léo Ferré troba en els prodigiosos dits de Toti Soler el complement ideal per a les seves intenses interpretacions. Així, després de diversos concerts plegats enregistren en un estudi de Milà els discs Léo Ferré : Ludwig, l'Imaginaire i Le bateau lvre .

Consagrat ja com a compositor i intèrpret de la contemporaneïtat que recull tradicions de sons tan diversos Toti Soler accepta el repte de retornar als orígens de la seva formació i participa el 1996 en el VIIè Festival de Guitarra de Barcelona oferint la seva primera actuació pública com guitarrista clàssic en un concert dedicat a J.S.Bach . Aquell mateix any rep el Premi al Millor Disc Català de l'Any per les seves composicions recollides al disc gravat a Suïssa, Lydda . El 1998 composa la música pel muntatge teatral sobre l'obra de l'autor Ramón del Valle-Inclán Farsa y Licencia de la Reina Castiza . Aquest treball li valdrà el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona. El 1999 rep el Premi al Millor Disc Infantil de l'any  per les seves alegres peces sobre poemes de Miquel Martí i Pol . L'any 2000 Toti Soler enregistra de nou dinou cançons que formen part de la memòria poètica col·lectiva de tot un país, el disc Cançons és un regal d'aquest mag que sempre sorprèn i captiva amb veu de vellut i so net d¹aigua clara. Un disc que retorna al Toti més solitari als escenaris catalans participant al Festival d'Estiu de Barcelona Grec de l'any 2001 i que li va fer valdre dos prestigiosos premis dins l¹àmbit de la cançó catalana, el Premi Altaveu de Sant Boi de Llobregat  i el Premi a la Popularitat que atorga l¹emissora Ràdio 4.

L'any 2003 rep el Premi de la Sociedad General de Autores y Editores (S.G.A.E.) al Millor Disc dins la categoria  Nuevas Músicas pel disc Vita Nuova .
 
Toti Soler, però,  flueix amb el temps, respira  incombustible tota la riquesa del temps i del seu alenar continu en fa sorgir sempre aire  nou.





Carles Rebassa

Poeta. (Palma,1977). El gest i la veu de dins d'aquest gran poeta surten enfora amb la força del vent més lliure quan diu amb veu alta, en veu ben alta, els poemes propis i el poemes d'altri.

La saviesa i el domini màgic del seu art l'han dut a escriure  entre d'altres Requiescat in Pace (Capaltard, Palma, 1998); Auca. Guió cinematogràfic amb Biel Mesquida, a partir del poema Imitació del foc de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Conselleria d'Educació i Cultura del Consell de Mallorca, Palma, 2001);l'encarregada, enllestida i lliurada a l'editorial Empúries biografia de Blai Bonet, Blai Bonet i tu i l'encara no premiat, llibre de poemes Sons Bruts .

Dalt l'escenari ha participat com actor, guionista i atrezzista,  de la companyia Mag Teatre-Mag Poesia, escenificant muntatges amb obres de més d'una trentena de poetes entre els que s'hi compten Joan Oliver, Andreu Vidal, Josep Palau i Fabre, Blai Bonet, Joan Brossa, Joan Alcover, Ramon Llull, etc. A més de fer nombrosos recitals a Palma, València, Barcelona, Vilafranca del Penedès i d'altres indrets del País Català.

El març de l'any 2003, amb Toti Soler, va estrenar a la Capella de Sant Agustí de Barcelona el muntatge poètic Un home reparteix fulls clandestins, una antologia encertadíssima del poeta Joan Brossa.

Ara, la vida completa de l'Ovidi Montllor continua el seu alè immarcescible amb aquest germà de sang dels seu poetes, dels seus poemes. Seva és la joventut dels qui empenyen i perduren.





Ester Formosa

(Barcelona, 1961) cantant i actriu. Tot sentiment. Això és el que transmet aquesta versàtil artista que sap com ningú posar-se a la pell l'emoció que demana cadascuna de les seves variadíssimes nterpretacions.

Coneguda i reconeguda com a gran actriu, ha participat en diversos muntatges teatrals de producció diversa: Teatre Lliure, Centre Dramàtic del Vallès, amb la companyia de Calixto Bieito, entre d¹altres. Creadora d'un personatge propi, La Canyi, Ester Formosa va ser guardonada amb els premis Revelació de la crítica el 1989, Aplaudiment Sebastià Gasch, 1991 i Millor actriu de TV de l'ADDC.

Més enllà, però, del seu rostre més popular, que deu sens dubte a la seva participació en dues sèries de televisió, Nissaga de poder i Des del balcó, l'Ester posseeix, el do de la claredat, el do de la llum, el do de la senzillesa. La seva veu els recull a tots i és així com pel camí de l'evidència sense traves, canta amb il·luminada força totes les cançons que escull i que podem sentir a  La casa solitària, Època, M'aclame a tu i L'axiver de Tortsa.

Des del 1996,  amb el Toti, canta cançons de l'Ovidi Montllor. L'Ester aconsegueix que siguin impossibles les comparances. Només dues  coses iguala les dues veus: la dignitat i la qualitat artística  i la profunditat i la sinceritat a cada paraula. L'Ester sent i nosaltres escoltem el seu sentiment.


www.totisoler.com

 

 

Programa del concert

 

M'aclame a tu (Vicent Andrés Estellés i Ovidi Montllor)

Lo pus bell catalanesc del món (Blai Bonet i Toti Soler)

Léo Ferré (Toti Soler)

Homenatge a Teresa (Ovidi Montllor)

Ària del diumenge (Pere Quart i Toti Soler)

Cançó de suburbi (Josep Maria de Sagarra i Toti Soler)

Dos anònims (Anònims i Ovidi Montllor)

Mira que gitano soy... (Blai Bonet i Toti Soler)

Dona'm (Toti Soler)

Vinyes verdes (Josep Maria de Sagarra i Ovidi Montllor)

Una escala qualsevol (Vicent Andrés Estellés i Toti Soler)

Què et sembla, Toti? (Ovidi Montllor)

Si mai de tu (Ovidi Montllor)

Baralla de la vida i jo (Ovidi Montllor i Toti Soler)

Suite de la Font Roja (Toti Soler)

Sí, senyor (Ovidi Montllor)

Va com va (Ovidi Montllor)

L'ofici que més m'agrada (Joan Salvat-Papasseit i Toti Soler)

Vladimir Maiakovski (Toti Soler)

Poema sense acabar (Joan Salvat-Papasseit i Ovidi Montllor)

Aigua-Marina (Josep Maria de Sagarra i Toti Soler)