logo
Dimecres, 1 de juny, 18:30 hores
Poesia catalana en viu
 
Pavelló de trobades Fundación Círculo de lectores
 


Anna Aguilar-Amat

És professora titular d el Departament de Traducció i d'Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, on ensenya Terminologia aplicada a la Traducció.

Ha rebut el premo Carles Riba 2000 (Trànsit entre dos vols, Ed. Proa, 2001), l'Englantina d'Or dels Jocs Florals de Barcelona 2000 (Petrolier, Edicions de la Guerra, 2003), i el premi Màrius Torres 2001 (Música i escorbut, Ed. 62, 2002). També ha publicat, conjuntament amb Francesc Parcerisas, el poemariCoses Petites, il·lustrat per Miquel Plana i el llibre El placer de la lectura (Editorial Síntesis, 2004).


Enric Casasses

enric casasses

(Barcelona, 1951) És poeta i rapsoda. La seva actitud es podria relacionar amb la influència de la generació beat i els seus epígons, com Dylan, i en l'àmbit català, autors molt diversos, des d'Ausiàs March, Verdaguer i Maragall fins a Foix, Ferrater i Brossa, sense oblidar el dadaísme europeu. Això ens pot explicar la singularitat de la seva obra, en què la més estricta quotidianitat i el que és insòlit es donen la mà .

Entre els premis que ha rebut destaquen el Premi de la Crítica Serra d'Or 1992 per La cosa aquella, el Premi Ausiàs March 1996 per D'equivocar-se així, el Premi Carles Riba 1996 per Calç i el Premi Ciutat de Palma - Joan Alcover per Plaça Raspall.

Ha traduït, entre d'altres, a Arthur Conan Doyle, Gérard de Nerval i William Blake. La seva obra ha estat traduïda al castellà, a l'italià i a l'alemany.

Bibliografia seleccionada

La bragueta encallada. Maó: Druïda, 1973
La cosa aquella. Barcelona: Empúries, 1991
Tots a casa al carrer. Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears, 1992
El poble del costat. Barcelona: Empúries, 1993
No hi érem. Barcelona: Empúries, 1993
Començament dels començaments i ocasió de les ocasions. Barcelona: Empúries, 1994
Desfà els grumolls. València: Eliseu Climent editor, 1994
Calç. Barcelona: Proa, 1996
Els nous cent consells del consell de cent, manual de literatura i geografia mundial catalana. Barcelona: Cave Canis, 1996
Uh. Sant Martí de Centelles Container, 1997
De la nota del preu del sopar del mosso. Barcelona: Khan, 1997
D’equivocar-se així. Barcelona: Edicions 62 / Empúries, 1997
Coltells. Gaüses: Llibres del Segle, 1998
Plaça Raspall. Poema en set cants. Barcelona: Edicions 62 / Empúries, 1998
El pa de navegar. Barcelona: Edicions 62 / Zanfonia, 1999
Canaris fosforescents. Barcelona: Edicions 62 / Empúries, 2001
Descalç. Vic: Emboscall, 2002
Que dormim? Barcelona: Edicions 62 / Empúries, 2002

Obra traduïda a l'espanyol

La cosa aquella. Guadalajara: Arlequín, 2004
Canarios fosforescentes. Toluca: Instituto Mexiquense de Cultura, 2004


Narcís Comadira

narcís comadira(Girona, 1942) és escriptor i pintor. Va estudiar Filologia a la Universitat de Barcelona i es va llicenciar en Història de l'Art. Va ser lector a la Universitat de Londres i, durant dos cursos, professor de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Es dedica al periodisme cultural, col·laborant en el quadern català del diari El País i en la revista Descobrir Catalunya , on il·lustra els seus propis textos. Col·labora també, setmanalment, en un programa de ràdio.

Els seus primers llibres de poemes estan reunits en La llibertat i el terror. Poesia 1970-1980 (Edicions 62, 1981). Posteriorment ha publicat Enigma (1985), En quarantena (1990), que va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona, la Lletra d'Or i el premi de la Crítica, Usdefruit (1995), Lírica lleugera (2000) i L'art de la fugida (2002). Formes de l'ombra. Poesia 1966-2002 (2002) reuneix tota la seva obra poètica publicada fins ara. Ha escrit i estrenat textos pel teatre: La vida perdurable (1992), L'hora dels adéus (1995) i El dia dels morts. Un oratori per a Josep Pla (1997).

També ha publicat prosa: Girona. Matèria i memòria (1989), un retrat sentimental de la seva ciutat natal. Fòrmules magistrals (1997) és un conjunt de textos sobre els valors culturals de la gastronomia. Sense escut (1998) recull articles i conferències de tema cultural i lingüístic, i L'ànima dels poetes (2002) reuneix textos sobre poesia i sobre alguns poetes.

Com a traductor de poesia, és autor d'una extensa antologia en dos volums: Poesia italiana. De Francesco d'Assisi a Giacomo Leopardi (1985) i Poesia italiana contemporània (1990). També ha traduït Digue'm la veritat sobre l'amor , de W. H. Auden (1997), i acaba de publicar la seva versió completa dels Canti de Giacomo Leopardi (2004).

Bibliografia seleccionada

POESIA
La llibertat i el terror. Poesia 1970-1980. Barcelona: Edicions 62, 1981
Enigma. Barcelona: Edicions 62 / Península, 1985
En quarantena. Barcelona: Empúries, 1990
Usdefruit. Barcelona: Empúries, 1995
Lírica lleugera. Barcelona: Empúries, 2000
L’art de la fuga Barcelona: Edicions 62 / Empúries, 2002
Formes de l’ombra. Poesia 1966-2002. Barcelona: Edicions 62 / Empúries, 2002
TRADUCCIONES DE POESÍA
Poesia italiana. De Francesco d’Assisi a Giacomo Leopardi. Barcelona: Edicions 62, 1985
Poesia italiana contemporània. Barcelona: Edicions 62, 1990
W. H. Auden, Digue’m la veritat sobre l’amor. Barcelona: Edicions 62 / Empúries, 1997
G. Leopardi, Canti. Barcelona: Edicions 62 / Empúries, 2004
TEATRO
La vida perdurable. Barcelona: Lumen, 1992
L’hora dels adéus. Barcelona: Lumen, 1996
El dia dels morts. Un oratori per a Josep Pla. Barcelona: Edicions 62, 1997
ENSAYO
Girona. Matèria i memòria. Barcelona: Empúries, 1989
Fòrmules magistrals. Barcelona: Empúries, 1997
Sense escut. Barcelona: Empúries, 1998
L’ànima dels poetes. Barcelona: AraLlibres, 2002

Obra traduïda a l'espanyol

Enigma. Barcelona: Edicions 62 / Península, 1985
Gerona. Materia y memoria. Barcelona: Destino, 1990
En cuarentena. Madrid: Visor, 1993


Maria-Mercè Marçal

(Barcelona, 1952-1998) Poeta, traductora i narradora, és una de les veus més singulars de la poesia catalana contemporània, extingida en plena maduresa. Es va donar a conèixer amb el llibre de poemes Cau de llunes (1977). Des d'aleshores va publicar diversos poemaris, alguns traduïts al castellà, com Desglaç (Deshielo Montblanc: Igitur, 2004) i Antología poética (Rubí: Libros de la Frontera, 2005). El 1994 va publicar la novel·la La passió segons Renée Vivien, que va obtenir distincions de la crítica.


Mercè Ibarz

(1954) És escriptora. Exerceix de periodista des de fa trenta anys. Actualment és periodista cultural al diaro La Vanguardia (Barcelona). És també investigadora a la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona), on és professora associada al departament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual. Imparteix cursos d'Art Contemporani i de Gèneres Documentals.

Les seves publicacions són de literatura ( A la ciutat en obres, 2002; La palmera de blat, 1995; La terra retirada, 1993, obres totes elles publicades a Quaderns Crema), així com l'asaig literari i d'arts visuals i la investigació cinematogràfica. Algunes de les seves obres estan traduïdes a l'espanyol i al francès.

La seva tesi de doctorat fou traduïda i publicada per la Universidad de Zaragoza: Buñuel documental. Tierra sin pan y su tiempo (Prensas Universitarias de Zaragoza, 1999). Una exposició sobre el mateix film de Buñuel va anar a càrrec seu a l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) amb el títol Tierra sin pan. Buñuel y los nuevos caminos de las vanguardias (1999 - 2000). Els seus estudis sobre Buñuel s'han publicat en català, espanyol, anglès i italià.

Aquest mes d'octubre ha publicat Mercè Rodoreda, exilio y deseo (Edicions Omega, a la col·lecció Vidas Literarias dirigida per Nuria Amat), primera biografia i estudi crític en llengua espanyola sobre la gran autora catalana.

 


Joan Margaritjoan margarit

 

Joan Margarit Consarnau va néixer el 1938 a Sanaüja (Segarra), a prop del front d'Aragó, en plena Guerra Civil. Va passar la seva infància entre aquest poble, Figueres, Girona i Barcelona. Va estudiar Arquitectura a Barcelona i, el 1961, es va instal.lar permanentment en aquesta ciutat. Des de 1968 és catedràtic de Càlcul d'Estructures de l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona.
El 1975 es va donar a conèixer com a poeta en castellà amb Crónica, publicada a Barral Editores. El canvi de llengua literària del castellà al català, l'esdeveniment més important a la vida de Margarit com a poeta, té lloc el 1978, i es deu en gran part a la sol.lícita amistat del poeta Miquel Martí i Po l. A partir de 1987 escriu la part més important de la seva obra.
Des de 1975 viu a Sant Just Desvern, a prop de Barcelona, on comparteix un estudi d'arquitectura amb Carles Buxadé . Fruït d'una llarga col·laboració són les seves obres més emblemàtiques, com el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, el Pavelló Áraba, a Vitòria, cobert per una cúpula de cent metres de llum, l'Estadi i l'Anell Olímpic per als Jocs Olímpics de 1992 (en col·laboració amb Correa-Milà ), la Ciutat Universitària de la Universitat Autònoma de Barcelona o els càlculs i projectes executius per a la construcció de l'estructura del Temple de la Sagrada Família d'acord amb el projecte de Gaudí .

Bibliografia seleccionada

POESIA
Estació de França. Madrid: Hiperión, 1999
Joana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2002
Els primers freds (Poesia 1975-1995). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2004
Càlcul d’estructures. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2004
OBRA TRADUCIDA AL ESPAÑOL
Estació de França. Madrid: Hiperión, 1999
Joana. Madrid: Hiperión, 2002
El primer frío (Poesía 1975-1995). Madrid: Visor, 2004
Cálculo de estructuras. Madrid: Visor, 2004
TRADUCCIONES DE POESíA
Miquel Martí i Pol, Amada Marta. Sant Boi: Llibres del Mall, 1980
Gabriel Ferrater, Poema inacabado. Madrid-Barcelona: Alianza Editorial - Enciclopèdia Catalana, 1989 (con Pere Rovira)
Thomas Hardy, Poemas. Granada: Comares, 2001 (amb Sam Abrams)


Gerard Vergès

(Tortosa, Tarragona, 1931) guanyador de prestigiosos premis literaris -Carles Riba, Josep Pla, Josep Vallverdú, Critica Serra D'Or- i cívics -com la Creu de Sant Jordi- és membre de la Real Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, professió que exerceix amb reconeixement.

Bibliografia seleccionada

Eros i art. Edicions 62, 1991.
Lliri entre cards, 1988.
Long play per a una ànima trista, Edicions Proa, 1986.
L’ombra rogenca de la lloba, Enciclopèdia Catalana 1993.
Tretze biografies imperfectes, Ediciones Destino, 1986.