logo
Dimarts, 31 de maig, 19.30 hores

Les fronteres de l'assaig

 
Pavelló de trobades Fundación Círculo de lectores
 

Xavier Antich

(La Seu d Urgell, 1962). Escriu regularment a la secció de Cultura i al suplement "Cultura/s" de La Vanguardia, del qual forma part del Consell de Redacció Doctor en Filosofia, Professor d'Estètica a la Universitat de Girona i codirector del Màster de Comunicació i Crítica d'Art (UDG). Des de fa tres anys, coordina el Taller de Crítica d'art del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba).

Va obtenir el Premi d'Assaig Joan Fuster amb el llibre El rostre de l'altre. Passeig filosòfic per l'obra d'Emmanuel Lévinas , publicat a l'editorial "3 i 4" de València (1993), i el Premi Internacional Espais a la Crítica d'Art (pel seu assaig " Aureli Ruiz. La litúrgia de la traça ", Ajuntament de Lleida, 1996).

Ha publicat un llibre sobre la metafísica d'Aristòtil ( Introducción a la metafísica de Aristóteles , PPU, 1990) i diverses traduccions de filòsofs contemporanis com Merleau-Ponty, Emmanuel Lévinas, Franco Rella o Chantal Mouffe.

És autor d'uns vuitanta assajos, publicats en format d'article extens en diverses revistes especialitzades, fonamentalment sobre diverses qüestions d'estètica contemporània i sobre l'obra de diversos artistes contemporanis com Antoni Tàpies, Antoni Llena, Àngel Jové, Pep Agut, Domènec, Aureli Ruiz, Bleda i Rosa, Claudio Rodríguez, o Cornelia Parker, entre d'altres.


Mercè Ibarz

(1954) És escriptora. Exerceix de periodista des de fa trenta anys. Actualment és periodista cultural al diaro La Vanguardia (Barcelona). És també investigadora a la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona), on és professora associada al departament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual. Imparteix cursos d'Art Contemporani i de Gèneres Documentals.

Les seves publicacions són de literatura ( A la ciutat en obres, 2002; La palmera de blat, 1995; La terra retirada, 1993, obres totes elles publicades a Quaderns Crema), així com l'asaig literari i d'arts visuals i la investigació cinematogràfica. Algunes de les seves obres estan traduïdes a l'espanyol i al francès.

La seva tesi de doctorat fou traduïda i publicada per la Universidad de Zaragoza: Buñuel documental. Tierra sin pan y su tiempo (Prensas Universitarias de Zaragoza, 1999). Una exposició sobre el mateix film de Buñuel va anar a càrrec seu a l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) amb el títol Tierra sin pan. Buñuel y los nuevos caminos de las vanguardias (1999 - 2000). Els seus estudis sobre Buñuel s'han publicat en català, espanyol, anglès i italià.

Aquest mes d'octubre ha publicat Mercè Rodoreda, exilio y deseo (Edicions Omega, a la col·lecció Vidas Literarias dirigida per Nuria Amat), primera biografia i estudi crític en llengua espanyola sobre la gran autora catalana.


Antoni Marí
joan margarit

(Eivissa, 1944). Poeta, assagista i narrador. És doctor en Filosofia i catedràtic d'Estètica i Teoria de l'Art de la Facultat d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Com assagista ha centrat les seves investigacions en l'estudi de les idees estètiques, literàries i musicals dels segles XVIII i XIX. Ha desenvolupat aquests temes en llibres com L'home de geni (1984), ), La voluntat expressiva (1988) o Formes de l'individualisme (1995).

Com a poeta, ha reunit recentment tota la seva obra publicada a Tríptic des Jondal (2003). La seva obra narrativa s'articula entorn de la filosofia ( El camí de Vincennes , 1996) i de la memòria ( El vas de plata , 1991; Entspringen , 2000).

Entre els premis que ha guanyat, destaquen el Premi de la Crítica Serra d'Or, el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya i el Prudenci Bertrana de novel·la. La seva obra ha estat traduïda al castellà, gallec, francès, portuguès, italià i alemany.

BIBLIOGRAFIA

POESIA
Variacions sobre un tema romàntic. 1978
El preludi. Barcelona: Quaderns Crema, 1979
Un viatge d'hivern. Barcelona: Edicions 62, 1989
El desert. Barcelona: Edicions 62, 1997
Tríptic des Jondal. Barcelona: Angle, 2003 (reunió dels tres llibres anteriors)
NARRATIVA
El vas de plata. Barcelona: Edicions 62, 1991
El camí de Vincennes. Barcelona: Edicions 62, 1996
Entspringen. Barcelona: Edicions 62, 2000
ASSAIG
L'home de geni. Barcelona: Edicions 62, 1984
La voluntad expressiva. Barcelona: La Magrana, 1988
Formes de l'individualisme. València: Edicions 3i4, 1995
Tàpies. Certeses sentides. València: Universitat de València, 2003
La vida dels sentits. Barcelona: Angle Editorial, 2004

OBRA TRADUïDA

POESIA
El preludio. Barcelona: Edicions del Mall, 1986
Un viaje de invierno. Barcelona: Península
El desierto. Barcelona: Península, 1998
NARRATIVA
El vaso de plata. Valencia: Pre-textos, 1992 (traducció de l'autor)
El camino de Vincennes. Barcelona: Tusquets, 1995 (traducció de l'autor)
Entspringen. Barcelona: Tusquets, 2001 (traducció de Vicente Valero)
ASSAIG
Euforión. Espíritu y naturaleza del genio (L'home de geni)
. Madrid: Tecnos, 1989
La voluntad expresiva. Barcelona: Versal, 1990

OBRA PUBLICADA EN ESPANYOL

ASSAIG
El entusiasmo y la quietud. Barcelona: Tusquets, 1979
(Ed.) María Zambrano, Dictados y sentencias . Barcelona: Edhasa, 1999


Xavier Rubert de Ventós
joan margarit

(1939) És catedràtic d'Estètica a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, Santayana Fellow de la Universitat d'Harvard i membre fundador del Nova York Institute for the Humanities. Ha estat parlamentari de les Corts Espanyoles i del Parlament europeu.

Té una extensa obra sobre filosofia, ètica i estètica . La seva activitat intel·lectual va aconseguir notorietat a partir de la publicació dels assajos El arte ensimismado (1963) i Teoría de la sensibilidad (1968), que van rebre una calorosa acollida malgrat desmarcar-se dels plantejaments teòrics dominants de la cultura espanyola d'aquella època, que s'alineaven entorn dels diversos corrents del marxisme i a la recepció dels corrents en voga dell món cultural francòfon.

Autor prolífic, ha anat publicant textos de factura diversa que evidencien la seva disconformitat amb la tradició filosòfica ortodoxa, i que comprenen des de l'assaig fins l'aforisme, els dietaris personals o l'anàlisi històrica. Durant els últims anys ha portat a terme una reflexió crítica sobre temes polítics ( El laberinto de la hispanidad, El cortesà i el seu fantasma, Nacionalismos, Catalunya: de la Identitat a la Independència).

Ha estat guardonat amb el Premi Lletra d'Or de la literatura catalana i amb els premis Anagrama d'assaig, Espejo de Espanya i Josep Pla.

Bibliografia seleccionada

ASSAIG
Teoria de la sensibilitat. Barcelona: Edicions 62, 1968
Ofici de Setmana Santa. Barcelona: Edicions 62, 1978
De l'amor, el desig i altres passions. Barcelona: Edicions 62, 1980
Per què filosofia? Barcelona: Edicions 62, 1983
Pensadors catalans. Barcelona: Edicions 62, 1987
El cortesà i el seu fantasma. Barcelona: Destino, 1991
De filosofia . Barcelona: Barcanova, 1992
Manies i afrodismes. Barcelona: Edicions 62, 1993
Per què filosofia? Barcelona: Edicions 62, 1993
Catalunya: de la identitat a la independència. Barcelona: Empúries, 1999

OBRA TRADUïDA A L'ESPANYOL
Teoría de la sensibilidad. Barcelona: Península, 1969
Oficio de Semana Santa. Barcelona: Kairós, 1979
Por qué filosofía. Barcelona: Península, 1990
El cortesano y su fantasma. Barcelona: Destino, 1991
Filosofia d'estar per casa. Barcelona: Ara Llibres, 2004

OBRA PUBLICADA EN ESPANYOL
ASSAIG
El arte ensimismado. Barcelona: Península, 1963
Moral y nueva cultura. Madrid: Alianza, 1971
La estética y sus herejías. Barcelona: Anagrama, 1973
Utopías de la sensualidad y métodos del sentido. Barcelona: Anagrama, 1973
Ensayos sobre el desorden. Barcelona: Kairós, 1975
De la modernidad. Barcelona: Península, 1980
Las metopías: metodologías y utopías de nuestro tiempo. Barcelona: Montesinos, 1983
Filosofía y/o política. Barcelona: Península, 1984
Las metopías. Barcelona: Montesinos, 1984
Moral. Barcelona: Laia, 1986
Europa y otros ensayos. Barcelona: Ariel, 1986
Europa: una cultura viva. Barcelona: Salvat, 1987
El laberinto de la hispanidad. Barcelona: Planeta, 1987
Ensayos sobre el desorden. Barcelona: Kairós, 1987
Manías, amores y otros oficios. Barcelona: Destino, 1993
Nacionalismos, el laberinto de la identidad. Madrid: Espasa Calpe, 1994
Ética sin atributos. Barcelona: Anagrama, 1996
Crítica de la modernidad. Barcelona: Anagrama, 1998
Nacionalismos. Madrid: Espasa-Calpe, 1999
De la Identidad a la Independencia: la nueva transición. Barcelona: Anagrama, 1999
Dios, entre otros inconvenientes. Barcelona: Anagrama, 2001


Sebastià Serrano
joan margarit

Va nèixer a Bellvís, Pla d'Urgell, l'any 1945. És catedràtic de Lingüística General del Departament de Filologia Romànica de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.

Ha estat professor visitant a universitats com Amsterdam, Lyon, Autónoma de México, Buenos Aires, Berkeley o Roma.

Ha publicat diversos estudis sobre temes de semiòtica, lingüística, poètica, filosofia, teoria de la ciència i, sobre todo, teoria de la comunicació.

És autor, entre d'altres, dels següents llibres: Elementos de lingüística matemàtica , Signes , llengua i cultura (1980), Elogi de la passió pura , (1990, Premi Ramon Llull), Comunicació, llenguatge i societat (1993), Cap a una lògica de la seducció (1996), El llibre del sexe, la poesía i l'empresa (1999), Comprendre la Comunicació (2000) i El regal de la comunicació (2003).

Ha obtingut premis com l' Anagrama d'assaig, el Joan Fuster , el Xarxa , el Prat de la Riba de l'IEC , el Ramon Llull i el de la Fundació Enciclopèdia Catalana.

 


Jordi Balló

Professor de comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra i Director d'exposicions del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

És autor, entre d'altres, dels llibres La semilla inmortal. Los argumentos universales en el cine i Imágenes del silencio. Los motivos visuales en el cine.

Dirigeix el Màster de documental de creació de la UPF des d'on ha impulsat films com Mones com la Becky,De nens i Veinte años no es nada, els tres dirigits per Joaquim Jordá; En construcción de José Luis Guerin; Cravan vs Cravan d'Isaki Lacuesta o El cielo gira de Mercedes Alvarez.

És responsable del suplement Cultura/s de La Vanguardia .