Menu
Palma, del 17 al 20 de juliol
Palma, del 17 al 20 de juliol
Els protagonistes
- Tots
- Conferències
- Tallers
- Presentacions
Chantal Sobrino
Chantal Sobrino. Llicenciada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i en Búlgar per l'Institut Nacional de Llengües i Civilitzacions Orientals i postgraduada en Cooperació Internacional i Gestió Cultural (Universitat de Barcelona), és l’actual lectora de llengua i cultura catalanes a la Universitat de París 8 - Vincennes - Saint-Denis. Després d'haver treballat en l'àmbit de la formació per a estrangers (català, castellà i alfabetització) en el món associatiu català, es va traslladar a França on ensenya llengua i cultura catalanes i castellanes en l’àmbit preuniversitari (primària, secundària i educació especial), universitari i professional.
Georgina Álvarez
Georgina Alvarez Morera es va llicenciar en Filologia Hispànica i Anglesa a la Universitat Autònoma de Barcelona (2013) i ha fet el màster Erasmus Mundus d’ensenyament de l’espanyol com a llengua estrangera en contextos interculturals (2016), en diverses universitats. Des del 2012 ha compaginat els estudis amb la feina de professora de llengües estrangeres en contextos diversos. Actualment fa de lectora de llengua i cultura catalanes a les Universitats de Konstanz (Alemanya) i Zuric (Suïssa).
Albert Morales
Llicenciat en Traducció i Interpretació (2005) per la UPF, i doctor en Ciències del Llenguatge i Lingüística Aplicada (2015) per l’IULA/UPF. Des de 2010, imparteix docència d’estudis catalans i de castellà a la Università Ca’ Foscari Venezia (Itàlia). Des de gener de 2018, gaudeix d’una excedència per investigar, en el marc del projecte LETRINT (IP: Dr. Fernando Prieto, Université de Genève), aspectes relacionats amb la traducció jurídica en textos de l’ONU, la UE i l’OMC. És professor col•laborador de la UOC, i col•labora amb els grups de recerca IULATERM, Observatori de Neologia i CoTraLis.
Fa recerca sobre didàctica, jurilingüística, lexicologia, lexicometria i neologia. Ha publicat articles i ressenyes, entre d’altres, a Debate Terminológico, Revista de Llengua i Dret, Rassegna Iberistica, Terminàlia, TSC i Rivista Italiana di Studi Catalani.
Programa
Podeu veure el programa complet en format PDF
Dimarts, 17 de juliol
Sala d’actes del Parlament de les Illes Balears - Carrer Conqueridor, 11
15.00 Acreditació dels participants
15.30 Sessió inaugural
Llorenç Huguet, rector de la Universitat de les Illes Balears
Manuel Forcano, director de l’Institut Ramon Llull
Franscesc Xavier Grau, secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya
Francesca Tur, consellera de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears
Manuel Forcano, director de l’Institut Ramon Llull
Franscesc Xavier Grau, secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya
Francesca Tur, consellera de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears
16.00 Conferència inaugural. Mallorca en la dècada de 1960: entre la desnacionalització accelerada
l’autoafirmació compromesa
Damià Pons, Universitat de les Illes Balears
17.00 FABRACEDARI. Homenatge a Pompeu Fabra
Jordi Oriol
17.30 Sessió informativa
Àrea de Llengua i Universitats de l’Institut Ramon Llull
Restringida al professorat de la Xarxa universitària d’estudis catalans a l’exterior
21.00 Recepció a la terrassa del Museu Es Baluard
Se servirà un sopar a peu dret
Dimecres, 18 de juliol
Edifici Sa Riera de la Universitat de les Illes Balears - Carrer de Miquel dels Sants Oliver, 2 (2a planta)
9.00 La nova normativa de l’Institut d’Estudis Catalans i l’ensenyament de la llengua
Els participants han d’assistir a un dels tres tallers
Aula 23 - T1. Jordi Ginebra, Universitat Rovira i Virgili
Aula 26 - T2. Rosa Estopà, Universitat Pompeu Fabra
Aula 28 - T3. Joan-Rafael Ramos, Universitat de València
Aula 23 - T1. Jordi Ginebra, Universitat Rovira i Virgili
Aula 26 - T2. Rosa Estopà, Universitat Pompeu Fabra
Aula 28 - T3. Joan-Rafael Ramos, Universitat de València
11.00 Pausa
11.30 Tallers (sessions simultànies)
Els participants han d’assistir a un dels tres tallers
Aula 23 - T1. Treballar literatura i cinema emprant la metodologia de la classe capgirada (Flipped Classroom) Jordi Sánchez, Universitat de Liverpool
Aula 26 - T2. Treballar cultura a l’aula: passem a l’acció? Un taller sobre Joan Miró Roger Fusté, Groupe Français d’Éducation Nouvelle (GFEN)
Aula 28 - T3. Educació transmèdia. Eines per aprofitar les competències mediàtiques per motivar l’aprenentatge, captar estudiants i visibilitzar els estudis catalans a la universitats Maria-Jose Masanet, Universitat Pompeu Fabra
Aula 23 - T1. Treballar literatura i cinema emprant la metodologia de la classe capgirada (Flipped Classroom) Jordi Sánchez, Universitat de Liverpool
Aula 26 - T2. Treballar cultura a l’aula: passem a l’acció? Un taller sobre Joan Miró Roger Fusté, Groupe Français d’Éducation Nouvelle (GFEN)
Aula 28 - T3. Educació transmèdia. Eines per aprofitar les competències mediàtiques per motivar l’aprenentatge, captar estudiants i visibilitzar els estudis catalans a la universitats Maria-Jose Masanet, Universitat Pompeu Fabra
14.00 Dinar
15.30 Reunions internes del professorat de la Xarxa universitària d’estudis catalans amb els
representants de l’Institut Ramon Llull a l’exterior Aules 22 a 28
18.00 Visita a la Catedral de Palma
Mercè Gambús, Universitat de les Illes Balears
Dijous, 19 de juliol
Edifici Sa Riera de la Universitat de les Illes Balears - Carrer de Miquel dels Sants Oliver, 2 (2a planta)
9:00 Tallers (sessions simultànies)
Els participants han d’assistir a dos tallers, un de 9:00 a 10:30 i l’altre d’11:00 a 12:30
Aula 22 - T1. Subtitulació 101 Èric Viladrich, Universitat de Mont-real
Aula 23 - T2. Al·lota, xica, noia: Què ensenyam? Jordi Cassany, Universitat de Bucarest i Àlex Mir, Universitat de Leipzig
Aula 24 - T3. "Argumentem-ho" i "Expliquem-ho": treballem les tipologies textuals a l’aula de llengua (A1-B2). Edwin Evangelista Frías, Universitat de Grenoble i Chantal Sobrino, Universitat de París 8
Aula 26 - T4. DIY lul·lià: Xarxallull i la pàgina www.llull.cat com a eines docents Albert Morales, Universitat Ca’ Foscari de Venècia
Aula 28 - T5. Dinàmiques amb ritme i cultura Renée Pera, Universitat de Marburg
Aula 22 - T1. Subtitulació 101 Èric Viladrich, Universitat de Mont-real
Aula 23 - T2. Al·lota, xica, noia: Què ensenyam? Jordi Cassany, Universitat de Bucarest i Àlex Mir, Universitat de Leipzig
Aula 24 - T3. "Argumentem-ho" i "Expliquem-ho": treballem les tipologies textuals a l’aula de llengua (A1-B2). Edwin Evangelista Frías, Universitat de Grenoble i Chantal Sobrino, Universitat de París 8
Aula 26 - T4. DIY lul·lià: Xarxallull i la pàgina www.llull.cat com a eines docents Albert Morales, Universitat Ca’ Foscari de Venècia
Aula 28 - T5. Dinàmiques amb ritme i cultura Renée Pera, Universitat de Marburg
10.30 Pausa
11.00 Repetició dels tallers (sessions simultànies)
13.00 Conferència Pedra de tartera de Maria Barbal: un llibre “fàcil”? - Sala d’actes Planta baixa.
Barbara Luczak, Universitat Adam Mickiewicz de Poznan
14.00 Dinar
15.30 Reunió interna del professorat de la Xarxa universitària d’estudis catalans a l’exterior - Aula 27
18.00 Ruta lul·liana per Palma
Sebastià Serra i Maria Barceló, Universitat de les Illes Balears
20.30 Copa de vi a Ca n’Oleo
Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears
Carrer de l'Almudaina, 4
Divendres, 20 de juliol
Edifici Sa Riera de la Universitat de les Illes Balears - Carrer de Miquel dels Sants Oliver, 2 (2a planta)
9:00 Sessió amb el professorat de la Xarxa universitària d’estudis catalans a l’exterior - Aula 27
Restringida al professorat de la Xarxa universitària d’estudis catalans a l’exterior de l’Institut Ramon Llull
10.00 Presentacions, bloc 1 (sessions simultànies)
Els participants han d’assistir a dues de les cinc presentacions d’aquest bloc
Aula 22 - P1. Més estades i menys traves: com treure el suc del programa Erasmus+ per a docents Alfons Gregori, Universitat Adam Mickiewicz de Poznan
Aula 23 - P2. GramCat: manual de gramàtica en línia Elga Cremades, Universitat Masaryk de Brno
Aula 24 - P3. El blog com a pont intercultural en la classe de català com a llengua estrangera Irene Klein, Universitats de Heidelberg i de Mannheim i Georgina Álvarez, Universitats de Constança i de Zuric
Aula 26 - P4. Català híbrid: fem els cursos més accessibles Gemma Repiso, Universitat de Califòrnia – Los Angeles
Aula 28 - P5. Aprenentatge significatiu i motivació. Alguns exemples de treball per projectes Laura Creixell, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
Aula 22 - P1. Més estades i menys traves: com treure el suc del programa Erasmus+ per a docents Alfons Gregori, Universitat Adam Mickiewicz de Poznan
Aula 23 - P2. GramCat: manual de gramàtica en línia Elga Cremades, Universitat Masaryk de Brno
Aula 24 - P3. El blog com a pont intercultural en la classe de català com a llengua estrangera Irene Klein, Universitats de Heidelberg i de Mannheim i Georgina Álvarez, Universitats de Constança i de Zuric
Aula 26 - P4. Català híbrid: fem els cursos més accessibles Gemma Repiso, Universitat de Califòrnia – Los Angeles
Aula 28 - P5. Aprenentatge significatiu i motivació. Alguns exemples de treball per projectes Laura Creixell, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
10.30 Repetició de les presentacions del bloc 1 (sessions simultànies)
11.00 Cafè - intercanvi d’experiències docents
12.00 Presentacions, bloc 2 (sessions simultànies)
Els participants han d’assistir a dues de les cinc presentacions d’aquest bloc
Aula 22 - P6. Proposta didàctica per a l’ensenyament de les preposicions des de la Lingüística Cognitiva Jordina Frago, Universitat de Hèlsinki
Aula 23 - P7. Els escriptors actuals i les seves obres. Com teixir una unitat global Josep Vidal, Universitat de Tolosa – Jean Jaurès
Aula 24 - P8. Un viatge d’estudis a Catalunya Maria Dasca, Universitat Harvard
Aula 26 - P9. La importància d'un corpus d'aprenents de català: què, com, per què? Lucía Medea García, Universitat de Lisboa
Aula 28 - P10. Cultura - D'una altra manera... Ruben Manuel, Universitat de Manchester
Aula 22 - P6. Proposta didàctica per a l’ensenyament de les preposicions des de la Lingüística Cognitiva Jordina Frago, Universitat de Hèlsinki
Aula 23 - P7. Els escriptors actuals i les seves obres. Com teixir una unitat global Josep Vidal, Universitat de Tolosa – Jean Jaurès
Aula 24 - P8. Un viatge d’estudis a Catalunya Maria Dasca, Universitat Harvard
Aula 26 - P9. La importància d'un corpus d'aprenents de català: què, com, per què? Lucía Medea García, Universitat de Lisboa
Aula 28 - P10. Cultura - D'una altra manera... Ruben Manuel, Universitat de Manchester
12.30 Repetició de les presentacions del bloc 2 (sessions simultànies)
12.45 Sessió de cloenda - Aula 27
Ariadna Puiggené, coordinadora de l’Àrea de Llengua i Universitats de l’Institut Ramon Llull
Rosa Maria Calafat, coordinadora de Política Lingüística de la Universitat de les Illes Balears
Rosa Maria Calafat, coordinadora de Política Lingüística de la Universitat de les Illes Balears
Resums activitats
Conferències, tallers i Presentacions
Dimarts, 17 de juliol
Conferències
16.00 Mallorca en la dècada de 1960: entre la desnacionalització accelerada
l’autoafirmació compromesa. Damià Pons, Universitat de les Illes Balears
Mallorca, en el doble marc de la dictadura franquista i de la consolidació a Europa occidental de la societat del benestar i de la cultura de masses, va experimentar al llarg dels anys seixanta un procés molt accelerat de transformacions demogràfiques, econòmiques, socials, lingüístiques i culturals. D’una banda, s’enfortiren i, per tant, incrementaren la seva eficàcia tots els instruments del projecte d’uniformització castellanitzadora que l’estat espanyol, gestionat pel franquisme, tenia al seu abast. De l’altra, els mallorquins que tenien la voluntat de ser lleials a la personalitat històrica, lingüística i cultural de matriu catalana que era la pròpia de l’illa, començaren a crear entitats i a promoure iniciatives que perseguien l’objectiu de garantir-ne la continuïtat, de la personalitat històrica, i, fins i tot, d’anar aconseguint que la llengua i la cultura catalanes anessin augmentant progressivament la seva presència en la vida social i en l’espai públic. És en aquest context quan es produeix l’edició d’un nombre considerable d’obres de caràcter assagístic que sobretot tenen la intenció de ser útils com a eines que permetin conèixer i comprendre la realitat integral de Mallorca, tant la del passat com la del present. L’objectiu és que l’autoconeixement sigui l’estímul necessari per a la creació de consciència de comunitat nacionalment diferenciada. La confrontació entre aquestes dues forces oposades –la desnacionalització i l’autoafirmació identitària-, plantejada ja de manera oberta i desigual en la dècada de 1960, acabarà essent un element del tot central durant tot el darrer mig segle de la història de Mallorca.
Dimecres, 18 de juliol
Tallers
9.00 La nova normativa de l’Institut d’Estudis Catalans i l’ensenyament de la llengua. Jordi Ginebra, Universitat Rovira i Virgili / Rosa Estopà, Universitat Pompeu Fabra i Joan-Rafael Ramos, Universitat de València.
L’Institut d’Estudis Catalans va publicar el 2016 la nova Gramàtica de la llengua catalana i, el 2017, una nova Ortografia catalana. La gramàtica despenalitza usos fins ara considerats inadequats en l’estàndard, aclareix punts que suscitaven dubtes i manté fora de la llengua formal trets que determinats sectors reclamaven que s’hi havien d’incloure. Però, sobretot, la gramàtica planteja una nova mirada sobre els fets de llengua: estableix una distinció entre registres formals i registres informals, entre opcions acceptables i opcions preferibles i, en general, dedica molta atenció a la descripció estricta de la llengua.
En aquest taller s’estudiaran les principals novetats de la gramàtica i l’ortografia i es tractarà de la manera com cal treballar a l’aula els nous plantejaments de l’IEC.
En aquest taller s’estudiaran les principals novetats de la gramàtica i l’ortografia i es tractarà de la manera com cal treballar a l’aula els nous plantejaments de l’IEC.
Programa
- I. Introducció
- 1. Gramàtica normativa i gramàtica descriptiva
- 2. Registres formals i registres informals
- 3. Varietats geogràfiques i normativa
- 4. Registres formals: opcions acceptables i opcions preferibles
- II. Qüestions d’ortografia
- III. Temes gramaticals
- 1. Preposicions per i per a
- 2. Preposició en en localitzacions físiques que no són topònims
- 3. Possessius i pronoms febles
- 4. El verb haver-hi
- 5. Quantificadors massa i molt
- 6. Sistema horari
- IV. Exercicis i anàlisi de material per a la reflexió
11.30 Treballar literatura i cinema emprant la metodologia de la classe capgirada (Flipped Classroom). Jordi Sánchez, Universitat de Liverpool
Aquesta ponència/taller consistirà en tres parts. En la primera es farà un breu resum de la metodologia de la classe inversa. En la segona es mostrarà com aquesta s'ha emprat en la classe d'espanyol avançat a la Universitat de Liverpool. Finalment, es treballaran diferents activitats relacionades amb la literatura i el cinema utilitzant aquest mètode. Els assistents a aquest taller/ponència hauran d'elegir prèviament d'una llista una pel·lícula i obra literària per treballar-la a classe. L'objectiu d'aquesta ponència/taller és posar en pràctica la metodologia de la classe inversa treballant amb material escollit prèviament pels assistents.
11.30 Treballar cultura a l’aula: passem a l’acció? Un taller sobre Joan Miró. Roger Fusté, Groupe Français d’Éducation Nouvelle (GFEN)
L’aprenentatge d’una llengua està tan íntimament lligat a l’aprenentatge d’una cultura que alguns especialistes ja no només parlen de “didàctica de la llengua” sinó de “didàctica de les llengües-cultures”. Tanmateix, no és fàcil de saber com podem vincular a la pràctica llengua i cultura ni quines són les maneres més oportunes de portar-ho a l'aula. Es tracta de presentar als estudiants continguts culturals a l’estil de les conferències o bé de proposar-los dispositius de treball que els convidin a jugar un paper més actiu? Quina posició tendirem a donar-los, la de l’espectador o la de l’actor? I si ens decantem per aquesta última, què implica realment això?
Aquest taller, realitzable a partir d’A2+, proposa una capbussada en l’obra de Joan Miró que ens permetrà de descobrir algunes pistes de treball.
Aquest taller, realitzable a partir d’A2+, proposa una capbussada en l’obra de Joan Miró que ens permetrà de descobrir algunes pistes de treball.
11.30 Educació transmèdia. Eines per aprofitar les competències mediàtiques per motivar l’aprenentatge, captar estudiants i visibilitzar els estudis catalans a la universitats. Maria-Jose Masanet, Universitat Pompeu Fabra
L’objectiu del taller és plantejar una activitat d’expansió narrativa a partir de productes mediàtics que són de l’interès dels participants. Aquest taller pretén donar eines als participants perquè aprofiten les competències transmèdia dels seus estudiants –en aquest cas les competències narratives, estètiques i de gestió de xarxes socials- en el seu dia a dia per a l’ensenyament-aprenentatge de les assignatures de llengua, cultura i literatura catalanes. L’ús de les competències transmèdia pot ser útil no només per motivar l’estudiantat sinó també per treballar i aprendre els àmbits específics de les assignatures. Així mateix, també es planteja una activitat de gestió de xarxes socials i plataformes a partir de les expansions transmèdia dels participants amb l’objectiu de captar nous estudiants i visibilitzar els estudis catalans a les universitats de l’exterior.
Dijous, 19 de juliol
Tallers
9:00 Subtitulació 101. Èric Viladrich, Universitat de Mont-real
Els estudis catalans de la Université de Montréal han celebrat enguany el seu 10è aniversari. En aquest taller us presentarem el catàleg audiovisual que hem desenvolupat a la Médiathèque en études catalanes: prop d’un centenar de pel·lícules, documentals, fragments de sèries i programes de televisió, resums, muntatges i altres refregits que hem subtitulat i adaptat al català i al francès.
En aquest taller pràctic aprendreu a descarregar (o digitalitzar) vídeos, subtitular i penjar a internet la vostra pròpia col·lecció audiovisual adaptada al català (per a les classes de llengua) o a la llengua pròpia de docència de la vostra universitat (per a les classes de literatura i cultura).
L’ús de 101 al títol d’aquest taller fa referència tant als manuals per a “dummies” com a la Llei 101 del Quebec, la Charte de la langue française, que fa del francès l’única llengua oficial del territori.
En aquest taller pràctic aprendreu a descarregar (o digitalitzar) vídeos, subtitular i penjar a internet la vostra pròpia col·lecció audiovisual adaptada al català (per a les classes de llengua) o a la llengua pròpia de docència de la vostra universitat (per a les classes de literatura i cultura).
L’ús de 101 al títol d’aquest taller fa referència tant als manuals per a “dummies” com a la Llei 101 del Quebec, la Charte de la langue française, que fa del francès l’única llengua oficial del territori.
9:00 Al·lota, xica, noia: Què ensenyam? Jordi Cassany, Universitat de Bucarest i Àlex Mir, Universitat de Leipzig
La llengua que ensenyem té dos noms (català i valencià), tres ens normativitzadors (AVL, IEC, UIB), quatre -si no més- variants de l’estàndard (des del català fins a l’alguerés) i múltiples identitats lingüístiques. Com cal tractar esta diversa realitat en els nostres cursos?
Un català i un valencià proposem un taller per a intercanviar experiències docents entorn a la variació normativa (i dialectal) de la llengua i per a debatre propostes o consells concrets sobre com integrar aquesta diversitat en els lectorats.
També proposarem la creació d’un grup de treball que continuï reflexionant sobre aquest repte. Potser caldria estudiar com s’ensenyen en l’estranger altres idiomes que presenten diversitat normativa (romanès, neerlandès, noruec, espanyol, portuguès, anglès, etc.).
Un català i un valencià proposem un taller per a intercanviar experiències docents entorn a la variació normativa (i dialectal) de la llengua i per a debatre propostes o consells concrets sobre com integrar aquesta diversitat en els lectorats.
També proposarem la creació d’un grup de treball que continuï reflexionant sobre aquest repte. Potser caldria estudiar com s’ensenyen en l’estranger altres idiomes que presenten diversitat normativa (romanès, neerlandès, noruec, espanyol, portuguès, anglès, etc.).
9:00 "Argumentem-ho" i "Expliquem-ho": treballem les tipologies textuals a l’aula de llengua (A1-B2). Edwin Evangelista Frías, Universitat de Grenoble i Chantal Sobrino, Universitat de París 8
L’objectiu d’aquest taller és doble: en un primer moment presentarem una sèrie de propostes pedagògiques que hem desenvolupat enguany a quatre universitats (universitats de Birmingham, Grenoble - Alts Alps, París 3 i París 8) a grups de diversos nivells de llengua; en un segon moment passarem a una part pràctica que ens permetrà analitzar les propostes que s’han dut a terme i les realitzacions dels estudiants per tal de preparar, finalment, material que permetin practicar certes tipologies textuals en diferents nivells partint dels punts cardinals que ens havíem fixat a la base.
Durant el curs hem organitzat, doncs, una sèrie d'activitats que ens han tingut com a eixos principals:
Durant el curs hem organitzat, doncs, una sèrie d'activitats que ens han tingut com a eixos principals:
- Proposar i/o aprofundir el treball de textos argumentatius i expositius a qualsevol nivell de llengua.
- Treballar les tipologies textuals i els elements que els conformen (a tall d’exemple, els connectors, les propietats d’aquests textos o, per exemple, algun tipus de suport com els pòsters científics)
- Millorar el coneixement de la Xarxa entre l'estudiantat i facilitar el coneixement mutu d'alguns dels seus integrants.
- Permetre una avaluació compartida dels textos produïts.
9:00 DIY lul·lià: Xarxallull i la pàgina www.llull.cat com a eines docents. Albert Morales, Universitat Ca’ Foscari de Venècia
El lloc web de l’Institut Ramon Llull és una referència de gran part de l’activitat del professorat, a més de ser un instrument de comunicació institucional. Una de les pàgines més emprades per aquest col·lectiu ha estat “El dia a dia” del Moodle Xarxallull, ara integrada en el Blog Xarxallull.
En aquest taller analitzarem i debatrem els possibles usos didàctics del lloc de l’IRL. Exposarem també experiències docents dutes a terme a Ca’ Foscari, així com les d’altres universitats, amb apunts d’ “El dia a dia” com a activitats d’expressió escrita.
Estudiarem notes de premsa del professorat –anonimitzades– per identificar-hi bones i males pràctiques, i establirem un decàleg de bones pràctiques de redacció per tal que hi hagi menys marques de subjectivitat i les notes siguin més adequades pragmàticament i lingüísticament. Explorarem també algunes estratègies perquè el professorat i l’alumnat de la Xarxa adoptin un rol més actiu, de consumidors proactius (prosumer) i generadors de continguts.
En aquest taller analitzarem i debatrem els possibles usos didàctics del lloc de l’IRL. Exposarem també experiències docents dutes a terme a Ca’ Foscari, així com les d’altres universitats, amb apunts d’ “El dia a dia” com a activitats d’expressió escrita.
Estudiarem notes de premsa del professorat –anonimitzades– per identificar-hi bones i males pràctiques, i establirem un decàleg de bones pràctiques de redacció per tal que hi hagi menys marques de subjectivitat i les notes siguin més adequades pragmàticament i lingüísticament. Explorarem també algunes estratègies perquè el professorat i l’alumnat de la Xarxa adoptin un rol més actiu, de consumidors proactius (prosumer) i generadors de continguts.
9:00 Dinàmiques amb ritme i cultura. Renée Pera, Universitat de Marburg
Com podem transmetre coneixement cultural d’una manera divertida i entretinguda? Amb aquest taller aprendrem maneres d’aconseguir que el nostre alumnat adquireixi nocions de la cultura i del folklore dels Països Catalans d’una forma lúdica, a través de jocs i cançons, i alhora que practiqui diverses habilitats lingüístiques, com l’expressió i comprensió oral. Les activitats del taller, que són exercicis duts a la pràctica amb alumnes de nivells entre A1 i B1 i que tracten temàtiques com ara el món casteller, permetran aplicar les dinàmiques proposades a altres tradicions o temàtiques, adaptant-se al nivell i als interessos de l’alumnat.
Conferències
13.00 Conferència Pedra de tartera de Maria Barbal: un llibre “fàcil”? Barbara Luczak, Universitat Adam Mickiewicz de Poznan
Publicada inicialment en una col·lecció de literatura juvenil, Pedra de tartera (1985) és la novel·la més coneguda de Maria Barbal, que per la seva senzillesa formal, estructural i narrativa pot produir la sensació de ser un llibre “fàcil”, i com a tal forma part sovint de cursos d’iniciació a la literatura catalana. Des d’aquesta perspectiva, i tenint en compte la seva projecció internacional (el llibre ha estat traduït a més d’una desena de llengües), la intenció d’aquesta xerrada és assenyalar alguns aspectes de la novel·la que permeten presentar-la com una obra artística perfectament ideada i executada. Així, situat en una cruïlla de tendències i temàtiques, el text pot servir per explicar diferents aspectes de la literatura i la cultura actuals, com ara la narrativa que fa d’altaveu de les dones, la temàtica de la (des)memòria de la guerra civil i la postguerra, la relació entre la literatura i la memòria, el discurs oral, etc.
Divendres, 20 de juliol
Presentacions
10.00 Més estades i menys traves: com treure el suc del programa Erasmus+ per a docents. Alfons Gregori, Universitat Adam Mickiewicz de Poznan
A l’hora de convidar un/a expert/a perquè faci una estada a la nostra universitat, ens trobem amb el dubte sobre la via de finançament. Els organismes que ens poden ajudar són diversos: l’IRL, el Departament o la Facultat, empreses privades... Què passa? Que sovint no és pas senzill. Ara bé, si l’especialista en el tema en qüestió treballa en una universitat amb la qual la nostra universitat té signat un conveni Erasmus+ docent, aleshores podem recórrer a aquest programa d’intercanvi, que no requereix grans gestions per cap de les dues parts. Aquesta comunicació presentarà la potencialitat del programa a través de l’experiència de l’Àrea d’Estudis Catalans de la UAM de Poznan en l’organització de visites de professorat d’arreu dels Països Catalans i d’Europa en general.
10.00 GramCat: manual de gramàtica en línia Elga Cremades, Universitat Masaryk de Brno
L'objectiu d'aquesta comunicació és presentar el projecte GramCat, d'elaboració d'un manual virtual de gramàtica catalana adreçada especialment a l'alumnat txec i eslovac.
Durant el curs 2015-2016 la Universitat Masaryk de Brno va posar en marxa el primer grau en Llengua i Literatura Catalanes de la República Txeca.
A diferència del que succeeix en el cas de l'alumnat de filologia catalana del domini lingüístic, a Brno no es requereix cap grau de competència comunicativa en català en el moment d’accedir als estudis i per aquest motiu, a banda d'impartir continguts de lingüística i de literatura, cal ensenyar català com a llengua estrangera, amb una metodologia que permeti un aprenentatge relativament ràpid i eficaç de la llengua. Un recurs que hi pot contribuir enormement és l'accés a materials d'autoaprenentatge, que l'alumnat ha d'emprar paral·lelament com a complement de les assignatures regulars. Aquests materials són especialment útils si prenen en consideració la influència que la L1 pot tenir en l'aprenentatge de català, i és per això que, durant aquest 2018, hem iniciat el projecte d'elaboració d'una gramàtica catalana en línia que, amb exercicis autocorrectius adaptats a diversos nivells (i centrats en qüestions especialment dificultoses per a l'alumnat eslau), explicacions en txec i eslovac, àudios i un ampli ventall de vocabulari, ha de facilitar considerablement l'aprenentatge de l'alumnat i, alhora, promoure la seva autonomia.
Durant el curs 2015-2016 la Universitat Masaryk de Brno va posar en marxa el primer grau en Llengua i Literatura Catalanes de la República Txeca.
A diferència del que succeeix en el cas de l'alumnat de filologia catalana del domini lingüístic, a Brno no es requereix cap grau de competència comunicativa en català en el moment d’accedir als estudis i per aquest motiu, a banda d'impartir continguts de lingüística i de literatura, cal ensenyar català com a llengua estrangera, amb una metodologia que permeti un aprenentatge relativament ràpid i eficaç de la llengua. Un recurs que hi pot contribuir enormement és l'accés a materials d'autoaprenentatge, que l'alumnat ha d'emprar paral·lelament com a complement de les assignatures regulars. Aquests materials són especialment útils si prenen en consideració la influència que la L1 pot tenir en l'aprenentatge de català, i és per això que, durant aquest 2018, hem iniciat el projecte d'elaboració d'una gramàtica catalana en línia que, amb exercicis autocorrectius adaptats a diversos nivells (i centrats en qüestions especialment dificultoses per a l'alumnat eslau), explicacions en txec i eslovac, àudios i un ampli ventall de vocabulari, ha de facilitar considerablement l'aprenentatge de l'alumnat i, alhora, promoure la seva autonomia.
10.00 El blog com a pont intercultural en la classe de català com a llengua estrangera Irene Klein, Universitats de Heidelberg i de Mannheim i Georgina Álvarez, Universitats de Constança i de Zuric
Aquesta comunicació presenta dos projectes que s’estan duent a terme en dos contextos universitaris: les universitats de Mannheim i Heidelberg, a Alemanya, i la Universitat de Zuric, a Suïssa. L’objectiu dels blogs és acostar les ciutats on viuen als catalanoparlants, i fomentar així la competència intercultural dins i fora de l’aula. L’ús del blog permet introduir les noves tecnologies a l’aula, i també promoure el treball individual dels estudiants fora de classe, els quals estaran en contacte amb la llengua catalana durant el procés d’escriptura.
D’una banda, els alumnes elaboren textos que tindran una projecció real en un context comunicatiu que depassa els límits de l’aula. De l’altra, els alumnes prenen consciència tant de les diferències culturals a través de l’explicació de la pròpia cultura, com de les proximitats culturals, ja que aquesta mateixa explicació suposa una aproximació a la cultura a la qual es dirigeixen.
D’una banda, els alumnes elaboren textos que tindran una projecció real en un context comunicatiu que depassa els límits de l’aula. De l’altra, els alumnes prenen consciència tant de les diferències culturals a través de l’explicació de la pròpia cultura, com de les proximitats culturals, ja que aquesta mateixa explicació suposa una aproximació a la cultura a la qual es dirigeixen.
10.00 Català híbrid: fem els cursos més accessibles Gemma Repiso, Universitat de Califòrnia – Los Angeles
La inquietud dels professors de català per fer créixer el nombre d’estudiants pot trobar resposta en la creació de cursos híbrids que ampliïn l’oferta del català a les universitats de l’exterior. La modalitat de curs híbrid de català de la Universitat de Califòrnia consisteix en la divisió del curs en una part en línia i una part presencial, a la qual els estudiants d’altres centres educatius poden assistir per vídeo conferència. Això fa que els cursos siguin més accessibles i que els alumnes desenvolupin la competència digital en català. Aquesta presentació explicarà el procés de desenvolupament del curs: la sol·licitud de beques, la creació de materials multimèdia, i exposarà quins són els recursos tècnics necessaris per a l’espai híbrid.
10.00 Aprenentatge significatiu i motivació. Alguns exemples de treball per projectes Laura Creixell, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
Els treballs de llengua en forma de projectes no només fan créixer la motivació i el compromís de l’alumnat amb la tasca, sinó que també la inscriuen en una situació retòrica específica que concreta les característiques discursives del gènere en qüestió. Aquests projectes reuneixen diverses activitats els objectius lingüístics de les quals culminen en l’elaboració d’un producte o exercici final que tindrà una determinada dimensió social. En aquesta presentació mostrarem alguns exemples de productes finals realitzats per estudiants de l’ENALLT-UNAM a fi de reflexionar, revisar i replantejar-nos els mètodes, estratègies i idees sobre l’ensenyament-aprenentatge de la llengua alhora que exposem algunes propostes basades en aquesta metodologia.
12.00 Proposta didàctica per a l’ensenyament de les preposicions des de la Lingüística CognitivaJordina Frago, Universitat de Hèlsinki
L’aprenentatge de les preposicions per als estudiants d’una llengua estrangera és força complex i els errors poden quedar fossilitzats. En aquesta comunicació es presentarà una seqüència didàctica per a treballar des del marc de la Lingüística Cognitiva alguns usos de les preposicions a, en, de, per i per a, les quals corresponen als sis casos locatius del finès. Tot i que la proposta ha estat dissenyada per als estudiants de la Universitat de Hèlsinki, les activitats i la reflexió són útils per a qualsevol alumne de CLE.
12.00 Els escriptors actuals i les seves obres. Com teixir una unitat global Josep Vidal, Universitat de Tolosa – Jean Jaurès
Tot comença amb la Diada de Sant Jordi, jornada representativa de la tradició i la cultura catalanes on l’obra literària adquireix un rol eminent. La seva celebració és l’oportunitat perfecta per introduir l’obra i figura d’un escriptor català. La tria d’un autor actual ens permet posar de relleu el caràcter jove i dinàmic de la literatura davant d’uns joves que, generalment, llegeixen poc i les lectures dels quals resten lligades a les obres clàssiques, desconnectades dels seus veritables referents culturals.
La nostra comunicació mostra el procés de concepció d’una unitat didàctica que permet als estudiants posar en pràctica els diferents coneixements lingüístics adquirits durant el curs. Aquesta unitat està concebuda per poder ser treballada en tres nivells de llengua diferents a la vegada. La realització de la tasca final només és possible mitjançant una posada en escena grupal on cada nivell té un rol decisiu i particular.
12.00 Un viatge d’estudis a Catalunya Maria Dasca, Universitat Harvard
L’objectiu d’aquesta comunicació és presentar una experiència de viatge cultural a Catalunya. El viatge s’adreçà als estudiants dels cursos de llengua de nivell inicial i intermedi i tingué com a objectiu principal oferir-los la possibilitat d’utilitzar la llengua en un context d’immersió lingüística tot intercanviant i generant continguts culturals. La programació de les activitats tingué com a finalitat fomentar la interacció en contextos lingüístics diferents (formals i informals), a través de pràctiques com la conferència, la lectura, l’entrevista, la traducció i el diàleg informal. En aquestes activitats participaren 4 professors vinculats a 3 universitats catalanes, de diverses generacions i especialitats, i estudiants del grau d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.
12.00 La importància d'un corpus d'aprenents de català: què, com, per què? Lucía Medea García, Universitat de Lisboa
Els corpus amb textos d'aprenents són una eina molt útil i cada vegada més necessària en l'àmbit de l'ensenyament de llengües. Es tractaria de fer una compilació ordenada i lingüísticament anotada de textos produïts, en aquest cas, per estudiants de català com a llengua estrangera.
Els avanços en lingüística computacional i en PLN (processament del llenguatge natural) ens permeten utilitzar les dades de corpus d'aprenents per a millorar i facilitar l'ensenyament de llengües. Concretament, es poden crear models informàtics que determinin automàticament el nivell de llengua d'un text, o que seleccionin textos tenint en compte la complexitat textual. També s'han desenvolupat eines que generen automàticament exercicis adaptats a les necessitats dels estudiants, així com exàmens de diferents nivells, entre moltes altres.
Però més enllà d'aquests models, ja de per si molt potents, un corpus d'estudiants de català ens permetria formalitzar l'aprenentatge d'aquesta llengua: es podrien trobar patrons d'error entre l'alumnat, explorar dificultats específiques segons la llengua materna dels estudiants, i fer anàlisis comparatives amb altres llengües romàniques, per citar tan sols alguns dels nous camins que s'obren.
El català és una de les poques llengües europees que no compta amb aquesta eina: amb una xarxa de professors connectada i amb competències digitals com la de l'IRL, aquest seria un projecte viable i fructífer. No sols ens ajudaria en la nostra tasca com a docents, sinó que contribuiria a visibilitzar els estudis de català i obriria múltiples i productives línies de recerca.
Els avanços en lingüística computacional i en PLN (processament del llenguatge natural) ens permeten utilitzar les dades de corpus d'aprenents per a millorar i facilitar l'ensenyament de llengües. Concretament, es poden crear models informàtics que determinin automàticament el nivell de llengua d'un text, o que seleccionin textos tenint en compte la complexitat textual. També s'han desenvolupat eines que generen automàticament exercicis adaptats a les necessitats dels estudiants, així com exàmens de diferents nivells, entre moltes altres.
Però més enllà d'aquests models, ja de per si molt potents, un corpus d'estudiants de català ens permetria formalitzar l'aprenentatge d'aquesta llengua: es podrien trobar patrons d'error entre l'alumnat, explorar dificultats específiques segons la llengua materna dels estudiants, i fer anàlisis comparatives amb altres llengües romàniques, per citar tan sols alguns dels nous camins que s'obren.
El català és una de les poques llengües europees que no compta amb aquesta eina: amb una xarxa de professors connectada i amb competències digitals com la de l'IRL, aquest seria un projecte viable i fructífer. No sols ens ajudaria en la nostra tasca com a docents, sinó que contribuiria a visibilitzar els estudis de català i obriria múltiples i productives línies de recerca.
12.00 Cultura - D'una altra manera... Ruben Manuel, Universitat de Manchester
Des de fa dos anys a la Universitat de Manchester, els estudiants són els encarregats de les sessions del curs dedicades a la cultura dels Països Catalans.
Amb l’objectiu de descobrir diferents aspectes de la cultura de la nostra llengua, els alumnes assumeixen el rol de professor i es responsabilitzen de l’aprenentatge dels seus companys. Amb la proposta didàctica que es presenta es persegueix que, entre d’altres, l’alumne sigui el centre del seu propi aprenentatge, descobreixi la cultura al seu ritme i aprengui a prendre decisions i a ser autònom.
Informació
Plànols i localitzacions
-
Dimarts, 17 de juliolSala d’actes del Parlament de les Illes Balears - Carrer Conqueridor, 11
-
Dimecres, 18 de juliolEdifici Sa Riera de la Universitat de les Illes Balears - Carrer de Miquel dels Sants Oliver, 2 (2a planta)
-
Dijous, 19 de juliolMatí:Edifici Sa Riera de la Universitat de les Illes Balears - Carrer de Miquel dels Sants Oliver, 2 (2a planta)
-
Divendres, 20 de juliolEdifici Sa Riera de la Universitat de les Illes Balears - Carrer de Miquel dels Sants Oliver, 2 (2a planta)
Tarda:
Ca n’Oleo, seu de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears
