(Manlleu, 1957), és catedràtic d’Història Moderna de la Universitat Pompeu Fabra i ha estat director de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives d’aquesta universitat.
És autor, entre altres treballs, d’Els catalans i Felip V (1993. IV Premi Internacional Jaume Vicens Vives de Ciències Socials), Escrits polítics del segle XVIII(vol.1, 1996), La guerra de Successió i l’Onze de Setembre (2000), Política, religió i vida quotidiana en temps de guerra (1705-1714). El Dietari del convent de Santa Caterina i les Memòries d’Honorat de Pallejà (2001), Catalunya en un conflicte europeu. Felip V i la pèrdua de les llibertats catalanes (1700-1714) (2001), Felipe V y el triunfo del absolutismo. Cataluña en un conflicto europeo (1700-1714) (2002), “Les Corts de 1701-1702 i 1705-1706. La represa del constitucionalisme”, Estudi introductori a Constitucions, Capítols i Actes de Cort. Anys 1701-1702 i 1705-1706. Edició facsímil (2004), El “cas dels catalans”. La conducta dels aliats arran de la guerra de Successió (1705-1742) (2005), La guerra de Sucesión de España (2010) i La guerra de 1714. La clau catalana d’un conflicte mundial (2014).
Amb Albert García Espuche, 11 de Setembre de 1714 (2005). I amb Joan Esculies, 1714. La guerra de Successió. Juntament amb Pere Gifre és autor d´Historia de la Catalunya moderna (1999). També ha dirigit el volum Desfeta política i embranzida econòmica. Segle XVIII, volum 5 de la Història, política, societat i cultura dels Països Catalans (B. De Riquer, dir., 1995) i ha coordinat els llibres col·lectius Del patriotisme al catalanisme. Societat i política (segles XVI - XIX) (2001) i Una relació difícil. Catalunya i l’Espanya moderna (2007). Amb M. Janué (eds. El nacimiento y la construcción del Estado Moderno. Homenaje a Jaume Vicens Vives, (2011).
Director de l´obra col·lectiva (3 volums) Catalunya, nació d’Europa, 1714-2014, publicada per Enciclopèdia Catalana (2014).
Director de les col·leccions d’història d’Eumo Editorial.