Jon Landa va nàixer fa 32 anys a Torrelavega (Cantàbria). Als 23, després de llicenciar-se en Periodisme a Bilbao, es va traslladar a València per fer el doctorat en Comunicació. Com que no havia aconseguit assolir un bon nivell d’èuscar durant la carrera, i se’n penedia, va aprendre valencià a poc a poc i des del primer dia, amb l’ajuda d’alguns amics i d’algun xicot (sempre amb «requisit lingüístic»). I l’afició va esdevindre una passió i una eina de treball. Ha treballat com a periodista en diversos mitjans de comunicació (Cadena Ser, El Mundo), com a professor d’espanyol per a estrangers durant més de sis anys, com a professor associat de Didàctica de la llengua i la literatura catalanes a la Universitat de València i des de setembre de 2010 fa de lector a la Universitat de Torí; és a dir, combina tot allò que més li agrada: el català, la didàctica, el risotto i sentir-se estranger. Fa dos anys que treballa en un manual de CLE mitjançant la música pop actual; la seua part del taller n’és mostra.
Un càntabre que ensenya català? «Tinc molts amics valencians, italians que ensenyen anglés i ningú no els hi diu res. Pose a l’ensenyament tota l’estima que jo sent cap a la vostra llengua.»