Maruja Torres

Maruja Torres va nèixer el 1943 a Barcelona, al barri del Raval, llavors anomenat Barrio Chino. Va començar a treballar com aprenenta a les oficines d'uns grans magatzems als 14 anys, edad a la que va conèixer Terenci Moix, amic i company de descobertes culturals. Als 21 ja era taqui-mecanògrafa i estava a punt de morir d'avorriment quan la sort se li va aparèixer en forma de fada madrina, i la novelista Carmen Kurtz va descubrir les seves qualitats potencials com a escritora. Sota la seva recomanació, en 1964 entra al diari La Prensa, encara que de forma molt tipica de l'epoca, sense deixar de ser secretària i a la pàgina "femenina".

Al llarg dels anys següents, la Torres fa de tot al periodismo, de la premsa rosa a Garbo, a l'humor de El Papus i Por Favor, passant pels diaris Tele-eXprés i Mundo Diario, les revistes d'informació general Gaceta Ilustrada i La Calle, y sempre, sempre, amb l'ombra de Fotogramas darrera ella. Va ser a aquesta revista d'informació cinematogràfica on la periodista va començar a trobar un estil i una veu pròpies.

El 1981 marxa a Madrid, després d'haver traballat a Pronto (experiencia que, més endavant, li serviria per escriure el llibre d'humor Oh, ¡es él!), i al febrer del 83 ingresa en El País com a redactora en plantilla. Dos anys desprès s'acomiada i passa a Cambio 16, on comença a viatjar com a enviada especial a llocs de conflicte. Torna a El País al any 1987 en qualitat de columnista estrella i reportera tot terreny. Actual ment manté dues columnes setmanals i escriu llibres. Ha publicat l'esmentada Oh, ¡es él!, Ceguera de Amor, Amor América, Un calor tan cercano, Mujer en guerra, Mientras vivimos (Premi Planeta 2000) i Hombres de lluvia.

 
fletxa tornar