Programa de les II jornades de cultura catalana a Rússia
Sant Petersburg, 23 al 25 de juny de 2003
|
DILLUNS 23 DE JUNY LITERATURA
Presentació de la traducció russa de les antologies poètiques:
El meu amor sense casa, de Maria Mercè Marçal Jardins sobre el mar, d’Olga Xirinacs Llums dels instants, de Joan Margarit
Amb la presència d’Elena Zernova, coordinadora de l’edició per la Universitat de Sant Petersburg, i els autors Olga Xirinacs i Joan Margarit.
Tres dels poetes contemporanis més significatius de les lletres catalanes han estat publicats en rus en els últims anys, gràcies als esforços de l’editorial de la Universitat de Sant Petersburg. Maria Mercè Marçal (1952-1998), Olga Xirinacs (1936-) i Joan Margarit (1938-) són tres de les veus fonamentals de la poesia catalana contemporània. Els autors presents llegiran fragments de la seva obra i parlaran dels seus motius poètics.
Hora: 12:00 h Lloc: Universitat Estatal de Sant Petersburg, Facultat de Filologia. Aula 198 (Petita sala d’actes) Adreça: Uuniversitetskaya nab., 11, Sant Petersburg
|
|
|
|
|
|
DILLUNS 23 DE JUNY DE 2003 HISTÒRIA
Conferència “Josep de Ribes – Iosif Deribás: un oficial català que esdevingué almirall rus” Vsevolod Bagnó, Acadèmia de les Ciències de Rússia
La biografia de Josep de Ribes té tots els ingredients d’una novel•la històrica. D’origen català, va arribar a Rússia el 1772, allistat com a voluntari a la Flota del Mar Negre. La seva brillant trajectòria militar el va fer mereixedor del títol d’almirall i de comissari de la guerra, ambdós concedits per Caterina de Rússia i pel seu fill Pau I. De Ribes va afegir a les seves dots militars una visió comercial que va dur-lo a promoure la fundació d’Odessa el 1794. La transformació d’aquest port en la “millor perla de la corona russa” i la quarta ciutat de l’Imperi va confirmar aquesta intuïció amb escreix, tot i que De Ribes va morir el 1800 a Sant Petersburg sense poder assaborir el fruit de la seva iniciativa.
El professor Vsevolod Bagnó, Director del Departament de Literatura comparada de l’Institut de Literatura Rusa (La Casa Pushkin) de l’Acadèmia de les ciències de Rússia, parlarà sobre la personalitat i la trajectòria de Josep de Ribes. La fascinant biografia de l’almirall rusocatalà ajudarà a descobrir relacions entre Rússia i Catalunya molt poc conegudes.
Hora: 18:00 Lloc: Saló d’actes de l’Institut de Literatura Russa (La Casa Pushkin), Acadèmia de les Ciències de Rússia Adreça: Nab. Makarova, 4, Sant Petersburgo
|
|
|
DIMARTS 24 DE JUNY DE 2003 HISTÒRIA
Ofrena floral a la tomba de Josep de Ribes. Interpretació musical d’Alla Voronkova i Rosa Mateu.
Josep de Ribes, o Òssip Mikhàilovitx Deribás, el seu nom en rus, va ser un destacat oficial de l’exèrcit imperial durant la guerra ruso-turca de 1768-1774, durant la qual va aconseguir importants victòries. La memòria de De Ribes, però, perdura a Rússia per la fundació del port i la ciutat d’Odessa el 1794, fet que va merèixer la distinció i el reconeixement de Caterina la Gran; encara avui, el cèntric carrer Deribásovskaia de la ciutat ucraïna, recorda la personalitat del seu fundador. A la seva mort el 1800, De Ribes va ser enterrat al cementiri Smolenski de Sant Petersburg.
L’acte constarà d’una ofrena floral i un concert a càrrec de Alla Voronkova, violí, i Rosa Mateu, soprano, amb la presència del director de l’Institut Ramon Llull, Joan M. Pujals i el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Jordi Vilajoana.
Hora: 11 h Lloc: Cementiri luterà Smolenski Adreça: Kamskaya, 24, St. Petersburg
|
|
|
|
|
|
DIMARTS 24 DE JUNY DE 2003 EXPOSICIÓ SAR el Príncep d’Astúries
inaugura l’exposició “Gaudí, un univers” SAR el Príncep d’Astúries,
Felip de Borbó, inaugurarà l’exposició “Gaudí, un
univers” acompanyat pel conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya i
actual president del consell de direcció de l’Institut Ramon Llull, Jordi Vilajoana, així
com pel director de l’Institut, Joan Maria Pujals. La
celebració del 150è aniversari del naixement d’Antoni Gaudí (1852-1926) l’ha
situat definitivament en el lloc que li pertoca en la història de l’art i
l’arquitectura del segle XX. Quan l’arquitectura es limitava a repetir
models neoclàssics i neoromàntics, Gaudí,
aprofitant l’empenta renovadora que vivia Catalunya els últims anys del segle
XIX i els primers del segle XX,
proposà una arquitectura alhora innovadora i integradora,
més enllà dels estils històrics, que havia d’esdevenir precursora dels
corrents posteriors. L’exposició
Gaudí, un univers té com a objectiu principal donar a conèixer alguns dels
aspectes més característics del món gaudinià
mitjançant una selecció d’imatges fotogràfiques dels edificis més
significatius dels realitzats per Gaudí a Catalunya, i fomentar així el
coneixement d'un àmbit de la cultura catalana en els països que acullen
comunitats catalanes. La
inauguració comptarà amb la presència dels directors d’Arte
Nova Studio i de l’Institut Ramon Llull, i Daniel Giralt-Miracle,
comissari de l’Any Gaudí. L’exposició
estarà oberta al públic fins al 29 de juny. Exposició
cedida per la Secretaria de Relacions Exteriors, Departament de la
Presidència, Generalitat de Catalunya. Hora:
13:40 h Lloc:
Arte
Nova Studio Adreça: 22/24, Bolshoy
pr., P.S. Sant Petersburg 197198 |
|
|
DIMARTS 24 DE JUNY DE 2003 CINEMA Inauguració
del cicle de cinema català a càrrec del conseller de Cultura de la
Generalitat de Catalunya, Jordi Vilajoana Mercès
a la col•laboració de l’Institut Català de les
Indústries Culturals, L’agulla daurada oferirà una selecció de sis llargmetratges, representatius del cinema català actual. El
cicle comença a Sant Petersburg, el dimarts dia 24,
dintre del programa del Festival de Cinema que s’hi està celebrant en aquests
moments, amb Comandante, la recent estrena de
producció catalana dirigida per Oliver Stone. El
mateix dia s’hi podrà veure Las horas del día, de Jaime Rosales, guanyadora del Premi de la Crítica Internacional
en la secció de joves realitzadors de Cannes 2003. Aquesta última es
presentarà també a Moscou, el 2 de juliol. En la capital russa es projectaran
els altres quatre títols: el dia 1 de juliol, Cravan
vs Cravan, primer llargmetratge d’Isaki Lacuesta; Volverás, d’Antonio Chavarrías, el dia 3,
i l’endemà, Food of love, de Ventura Pons i Les mans buides, de Marc Recha. Hora:
15:55 h Lloc:
DOM-Kino Adreça: Karavannaya,
12. Sant Petersburg |
|
|
DIMARTS 24 DE JUNY DE 2003 ROMANÍSTICA Reunió
del Príncep d’Astúries amb hispanistes i catalanòfils
russos En
el marc de la visita oficial de SAR el Príncep
d’Astúries a Rússia, el dimarts dia 24 celebrarà una reunió amb hispanistes i
catalanòfils russos, acompanyat pel conseller de
Cultura de la Generalitat i president del consell de direcció de l’IRL, Jordi Vilajoana. Hora:
16:30 h Lloc:
Biblioteca Nacional de
Rússia Adreça: Sadovaya,
Ul., 18. Sant Petersburg |
|
|
DIMARTS 24 DE JUNY DE 2003 MÚSICA
Panorama de la música catalana
Guerassim Voronkov, piano Alla Voronkova, violí Rosa Mateu, soprano
Fruit de la seva residència a Catalunya, Guerassim Voronkov i Alla Voronkova han integrat en el seu repertori peces selectes de la rica tradició musical catalana i hispànica, i n’han esdevingut uns autèntics ambaixadors. Un repertori ple de sorpreses i encara desconegut a Rússia que té en els seus intèrprets i en la meravellosa veu de Rosa Mateu una carta de presentació immillorable.
Programa: Gustau A. Iriarte-Pessoa, Dos cançons per a soprano, violí i piano Enric Granados (1867-1916)- Ferran Periquet (1873-1940), Quatre cançons Eduard Toldrà (1895-1962), Dos sonets per a violí i piano Frederic Mompou, (1893-1987), Quatre cançons Carlota Garriga (1937-), Poema per a violí i piano Isaac Albèniz (1860-1909), Tango op. 165 n.2 Manuel de Falla (1876-1946), La vida breve (Dansa) Jordi Cervelló (1935-) Sonatina per a violí sol Vicent Martí i Soler (1754-1806), Una cosa rara (Ària) Xavier Montsalvatge (1912-2002) Variacions sobre la Spagnoletta de Giles Farnaby, Cançons negres
Hora: 19:00 h Lloc: Saló d’actes de l’Institut de Literatura Russa (La Casa Pushkin) Acadèmia de les Ciències de Rússia Adreça: Nab. Makarova, 4, Sant Petersburgo
|
|
|
|
DIMECRES 25 DE JUNY DE 2003 ARQUITECTURA
“Gaudí, transgressor de codis. Art, arquitectura i construcció”. Seminari de Daniel Giralt-Miracle
Antoni Gaudí (1882-1926) és una de les personalitats fonamentals per entendre l’arquitectura del segle XX. La seva obra, visionària i genial, emociona per igual els professionals que els profans, i s’ha acabat convertint en un dels principals signes d’identitat de la ciutat de Barcelona i de Catalunya.
El conferenciant, Daniel Giralt-Miracle, és un dels grans experts mundials en l’obra gaudiniana i va ser justament el comissari de l’Any Gaudí, un gran projecte de difusió de l’arquitectura de Gaudí que es va dur a terme al llarg de 2002 i que va fomentar el coneixement de l’obra de l’arquitecte amb un gran èxit de públic, iniciativa que ha constituït tot un model d’interrelació entre turisme i cultura. Giralt-Miracle parlarà sobre les claus de la modernitat de l’obra de Gaudí.
En col•laboració amb Arte Nova Studio de Sant Petersburg.
Hora: 17:00 h Lloc: Arte Nova Studio Adreça: 22/24, Bolshoy pr., P.S. Sant Petersburg 197198
|
|
|
DIMECRES 25 DE JUNY DE 2003 EXPOSICIÓ
Inauguració de l’exposició “Gaudí, un univers”
La celebració del 150è aniversari del naixement d’Antoni Gaudí (1852-1926) l’ha situat definitivament en el lloc que li pertoca en la història de l’art i l’arquitectura del segle XX. Quan l’arquitectura es limitava a repetir models neoclàssics i neoromàntics, Gaudí, aprofitant l’empenta renovadora que vivia Catalunya els últims anys del segle XIX i els primers del segle XX, proposà una arquitectura alhora innovadora i integradora, més enllà dels estils històrics, que havia d’esdevenir precursora dels corrents posteriors.
L’exposició Gaudí, un univers té com a objectiu principal donar a conèixer alguns dels aspectes més característics del món gaudinià mitjançant una selecció d’imatges fotogràfiques dels edificis més significatius dels realitzats per Gaudí a Catalunya, i fomentar així el coneixement d'un àmbit de la cultura catalana en els països que acullen comunitats catalanes.
La inauguració comptarà amb la presència dels directors d’Arte Nova Studio i de l’Institut Ramon Llull, Daniel Giralt-Miracle i comissari de l’Any Gaudí.
Hora: 19:30 Lloc: Arte Nova Studio Adreça: 22/24, Bolshoy pr., P.S. Sant Petersburg 197198
L’exposició estarà oberta al públic fins al 29 de juny. Exposició cedida per la Secretaria de Relacions Exteriors, Departament de la Presidència, Generalitat de Catalunya.
|
|
Moscou, 1 al 4 de juliol de 2003
|
DIMARTS 1 DE JULIOL DE 2003 MÚSICA
Compositors catalans moderns. Concert de piano d’Albert Attenelle
La música catalana del segle XX ha donat compositors prou coneguts com Albèniz o Granados, i també Frederic Mompou (1893-1987) i Xavier Montsalvatge (1912-2002) dos dels compositors que més han determinat l’evolució de la música hispànica en el segle XX. El programa inclou també la bellíssima suite Cerdanya del compositor occità Deodat de Severac (1872-1921), un dels músics més originals de la seva generació, afincat a Ceret, al Rosselló.
Albert Attenelle, pianista i professor del Conservatori de Barcelona, és dels millors i més grans exponents actuals de l’escola catalana de piano.
Programa:
Frederic Mompou, Suburbis Xavier Montsalvatge, Sonatina pour Yvette Isaac Albèniz, La Vega
Deodat de Severac, Cerdanya
Hora: 19:00 h Lloc: Museu Pushkin Adreça: Prechístenka 12/2, Moscou
|
|
|
|
|
|
DIMARTS 1 DE JULIOL DE 2003 CINEMA Inauguració
de les projeccions del cicle de cinema català a Moscou, amb Cravan vs Cravan El
director de l’Institut Català de les Indústries Culturals, Jordi Penas, obrirà el cicle de cinema català a Moscou. El
cicle, iniciat a Sant Petersburg, el dia 24, amb la
projecció de Comandante, continuarà a la capital
russa amb Cravan vs Cravan, primer llargmetratge d’Isaki Lacuesta; Las horas del día, de Jaime Rosales, guanyadora del
Premi de la Crítica Internacional en la secció de joves realitzadors de
Cannes 2003; Volverás, d’Antonio
Chavarrías, Food of love, de Ventura Pons i Les
mans buides, de Marc Recha. Hora:
20:00 h Lloc: MDM-Kino
Adreça: Komsomolski,
28. Moscou |
|
|
DIJOUS 3 DE JULIOL DE 2003 MÚSICA
Les músiques del món: Maria del Mar Bonet presenta Raixa
Maria del Mar Bonet és, sens dubte, la principal veu de la música mediterrània actual. La cantant mallorquina no només té rang de clàssic al seu país, sinó que és reconeguda com a una de les veus principals de l’escena de les músiques del món. El seu repertori, que arrenca del folklore tradicional de les Illes Balears, conté influències diverses de totes les riberes de la Mediterrània, un mosaic divers i coherent acompanyat d’una instrumentació magnífica, que ha estat aclamat enguany als Estats Units, Japó, Síria, Tunis, França, Alemanya, Canadà...
Maria del Mar Bonet presentarà el seu últim disc, Raixa, acompanyada dels seus músics habituals: Feliu Gasull (guitarra), Xavier Mas (guitarra de 12 cordes, bandúrria), Dimitri Psonis (percussió, bozouki), Dani Espasa (teclats, piano), Blavia (violí).
Hora: 19:00 Lloc: Teatre Hermitage Adreça: Karietni Riad 3, Moscou
|
|
|
|
|
|
DIVENDRES 4 DE JULIOL DE 2003 ARTS VISUALS
Projecció de la instal•lació Loop. Acció a la cisterna de Ierebatan, d’Eulàlia Valldosera
Eulàlia Valldosera és una de les artistes visuals més significatives del panorama actual de la creació catalana, en un territori escultòric on també transiten la fotografia, la performance, el dibuix i la pintura. Les instal•lacions de Valldosera tracten, amb un extraordinari sentit de la contemplació visual i la narrativa teatral, el camí des del jo intern de l’artista cap a l’encontre amb l’altre, sovint a través d’elements de feminitat –el cos i la mirada- en la seva particular temptativa d’unir el coneixement i l’experiència immediata.
La seva obra ha estat exposada a galeries dels Països Baixos, Àustria o Turquia, i la Fundació Tàpies de Barcelona va dedicar-li una retrospectiva completa l’any 2000.
Hora: tot el dia, projecció contínua Lloc: Galeria Nacional Tretyakov, Sala de conferències (nou edifici) Adreça: Krimsky val 10, Moscou
|
|
|
DIVENDRES 4 DE JULIOL DE 2003 ARTS VISUALS
Conferència “L’art actual al museu d’avui” Manel Borja-Villel, director del MACBA
La gestió museística actual encara nous reptes, tant en la seva relació amb el públic com amb els artistes i el mercat de l’art. Manel Borja-Villel, el prestigiós director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), ha demostrat en la gestió d’aquest jove museu l’èxit dels seus plantejaments sobre la natura dels museus d’art contemporani, fins al punt que s’ha parlat d’un “model MACBA”. En la seva conferència, Borja-Villel exposarà diverses qüestions sobre la relació entre l’art contemporani i els museus actuals.
La conferència serà acompanyada d’un passi de diapositives d’artistes catalans contemporanis.
Hora: 17:00 h Lloc: Galeria Nacional Tretyakov, Sala de conferències (nou edifici) Adreça: Krimsky val 10, Moscou
|
|
|
DIVENDRES 4 DE JULIOL DE 2003 DANSA
Dansa contemporània: Loft Companyia Nats Nus
“El loft és un espai ideal per a un sol individu.
Posa menys límits a la mirada quotidiana; diversifica l’ús dels racons segons les necessitats immediates; sempre decorat diàfanament, sense records del passat; l’espai que inhibeix als amants d’una futura convivència, que defuig els records de futur.
És l’habitacle contemporani, el del soliloqui.
On les coses petites son més petites encara.
L’espai on l’únic fantasma que apareix és el propi. I la seva ombra, menys repetida que la de l’habitatge compartimentat, la d’un colós terrible i implacable. L’espai del qui es vol valent i suficient. On la soledat es fa encara més ostensible, on no queda dubte que tots som l’home d’enlloc, asseguts als nostres llocs inexistents, fent plans per a ningú. El loft és un espai ideal per a un individu sol.”
En una cultura on la dansa contemporània ha assolit un nivell de primera fila dins l’escena europea, Nats Nus és una de les companyies més prestigioses i de més gran projecció internacional. Antoni Mira, el seu fundador, és un ballarí experimentat i segur, de tècnica afinada i gran inspiració.
Hora: 19:00 Lloc: Teatre Hermitage Adreça: Karietni Riad 3, Moscou
|
|
|
|
|
