Aquesta web utilitza galetes (cookies) pròpies i de tercers per oferir una millor navegació. Al navegar-hi l'usuari accepta l'ús que fem de les galetes (cookies). L'usuari pot evitar la generació de galetes (cookies) i eliminar-les mitjançant les opcions del seu navegador. Bloquejar les galetes (cookies) pot implicar que alguns dels serveis i opcions d'aquesta web no funcionin correctament.

Les galetes (cookies) són petits fragments de text que les webs envien als navegadors i que s'emmagatzemen al dispositiu de l'usuari, ordinadors, telèfons mòbils, tauletes, etc. Serveixen per millorar l'experiència d'ús de la web, ja que aquests arxius permeten que el lloc web recordi informació sobre la visita que ha fet l'usuari, com les opcions preferides o l'idioma. D'aquesta manera la web personalitza el seu contingut i es fa més àgil i útil per l'usuari.   

Al navegar per aquesta web l'usuari està acceptant que s'instal·lin galetes (cookies) al seu dispositiu que ens permeten conèixer la següent informació:

Tipus de galetes (cookies)

Aquesta web utilitza galetes (cookies) temporals de sessió i galetes (cookies) permanents. Les galetes (cookies) de sessió únicament guarden dades mentre l'usuari accedeix a la web. Les galetes (cookies) permanents emmagatzemen les dades al dispositiu perquè siguin accessibles en més d'una sessió.

Segons la finalitat de les dades obtingudes la web pot utilitzar:

Galetes (cookies) tècniques

Les que permeten a l'usuari la navegació a través de la pàgina web i la utilització de les diferents opcions o serveis que conté. Per exemple, controlar el trànsit i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a les parts web d'accés restringit, realitzar la sol·licitud d'inscripció o participació en un esdeveniment, utilitzar elements de seguretat durant la navegació i emmagatzemar continguts.

Galetes (cookies) de personalització

Les que permeten a l'usuari accedir a la web amb algunes característiques de caràcter general que ja estan predefinides al seu dispositiu o que el mateix usuari defineixi. Per exemple, l'idioma, el tipus de navegador a través del qual accedeix a la web, el disseny de continguts seleccionat, la geolocalització del dispositiu o la configuració regional des d'on accedeix.

Galetes (Cookies) d'anàlisi estadística

Les que permeten realitzar el seguiment i l'anàlisi del comportament dels usuaris als llocs web. La informació recollida s'utilitza en el mesurament de l'activitat dels llocs web i per a l'elaboració de perfils de navegació dels usuaris, que permetrien millorar el servei.

Galetes (cookies) de tercers

També es poden instal·lar galetes (cookies) de tercers que gestionen i milloren els serveis oferts. Com per exemple, serveis d'estadístiques com Google Analytics.

Gestionar les galetes (cookies) al meu navegador

L'usuari pot acceptar, bloquejar o eliminar les 'cookies' instal·lades al seu equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador del seu dispositiu.

Si es bloqueja l'ús de galetes (cookies) al navegador és possible que alguns serveis o funcionalitats de la pàgina web no estiguin disponibles.

Música

Folk i músiques d'arrel

La música popular i tradicional catalana ha estat durant dècades amagada a causa de dictadures militars o repressions burgeses que no han deixat mai fluir amb naturalitat l’expressió espontània d’aquest art, popular, rural o urbà en el decurs del temps. Això ha actuat com a sobrepès per a la cultura musical catalana, que, des de mitjan segle XIX, va fer de la sardana renovada l’estendard de la identitat musical pròpia. El debat entre identitat i cosmopolitisme ha estat i és encara el rovell de l’ou d’aquesta part essencial del nostre caràcter.

Silvia Pérez Cruz
Silvia Pérez Cruz

A partir de l’aprovació de l’Estatut d’autonomia i de les primeres eleccions autonòmiques del 1981 el món de la música popular i tradicional va experimentar una revifada: recuperació d’instruments tradicionals, rescat del repertori recorrent el territori, una nova pedagogia musical, difusió renovada de la música tradicional, recuperació d’esdeveniments i tradicions populars amb les seves músiques pròpies, balls i danses...
Abans, però, el Grup de Folk (1967-1969) havia plantat una llavor que amb el temps germin

ria en diverses generacions de músics que van fer evolucionar el folk català al llarg dels anys setanta: Jaume Arnella, Xesco Boix, Jordi Roura, Ara Va de Bo, Pau Riba, Jaume Sisa, Toti Soler, Companyia Elèctrica Dharma, Blay Tritono, Orquestra Mirasol, Al Tall, Uc, Maria del Mar Bonet... van engegar corrents diversos i creatius de la reinterpretació de l’herència popular. Després, un moviment d’orquestres de ball i de músics populars van posar al dia les cançons i les sonoritats de la terra a partir de danses i festes populars, fins que al finals dels anys vuitanta el Centre Artesà Tradicionàrius del barri de Gràcia de Barcelona va aglutinar tots aquests esforços i va tirar endavant amb un treball de recerca i difusió de les músiques populars i tradicionals dels Països Catalans.

Mayte Martin
Mayte Martin

L’Orquestrina Galana, La Murga, Tercet Treset, Marcel Casellas, Primera Nota, La Portàtil FM van posar els fonaments pel que es desenvoluparia al llarg dels anys noranta amb la creació del Festival Tradicionàrius que, avui en dia, 25 anys després, és un referent indispensable per tot el gran talent que ha sorgit a la seva ombra: Miquel Gil, Rosa Zaragoza, Urbàlia Rurana, Marc Egea, Biel Majoral, Al-Mayurqa, Música Nostra, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, Pomada, Carles Belda, La Carrau, Mesclat, Pep Gimeno Botifarra, Josep Aparicio Apa...

En general, s’ha obert un panorama que dia a dia s’enriqueix amb noves aportacions arribades des de territoris pròxims: Coetus, Tactequeté, Carles Dènia, Eduard Iniesta, Xavier Baró, Kaulakau, Cobla Sant Jordi, Pedro Burruezo & Camerata Bohemia, Javier Mas, Turnez & Sesé, Pascal Comelade o el mateix Roger Mas, eixamplen aquest ric univers sonor on la música popular i tradicional és viva.

Les escoles de música s’han incorporat també a la música popular i tradicional, i l’Escola de Música Popular i Tradicional i l’ESMUC són ja dos pilars bàsics per a la formació dels nous intèrprets d’aquest estil.

Sol i Serena
Sol i Serena

Pel que fa a les músiques d’arrel, a Catalunya ha evolucionat històricament una escena flamenca molt interessant que, en moments determinats, li ha aportat cosmopolitisme i obertura: no es pot oblidar, per exemple, la importància que va tenir la barcelonina Carmen Amaya per al ball flamenc. Els decenni dels noranta va donar un ventall de figures catalanes clau per a l’evolució del flamenc contemporani: les veus de Duquende, Miguel Poveda, Mayte Martín, Montse Cortés i Ginesa Ortega; les guitarres de Juan Manuel Cañizares, Chicuelo, Juan Ramón Caro, Pedro Javier González i una escola de ball flamenc que, rere la petja de la gran Carmen Amaya, ha seguit sempre donant bons resultats a Catalunya (la Chana, la Tani o els joves Nacho Blanco, David Romero i Olga Llorente).

Kaulaukau

Kaulaukau

El Taller de Músics, per la seva part, ha organitzat festivals i cicles flamencs d’altíssima qualitat, i de la seva escola sorgeixen nous valors, com Salao, l’última revelació del flamenc català.

En un àmbit més obert, on les fronteres estilístiques es difuminen, trobem les propostes de flamenc i cançó de Las Migas i Sílvia Pérez Cruz, artistes inclassificables que han construït un territori propi. És també el cas d’Arianna Savall, que explora el Mediterrani des de la perspectiva del músic procedent de la música clàssica.

Miquel Gil
Miquel Gil

El debat entre identitat i cosmopolitisme ha estat i és encara el rovell de l'ou de la cultura musical catalana.

Miguel Poveda
Miguel Poveda

Les escoles de música s'han incorporat també a aquest estil i l'Escola de Música Popular i Tradicional i l'ESMUC són ja dos pilars bàsics per a la formació dels nous intèrprets d'aquest estil.

Duquende
Duquende
Eduard Iniesta
Eduard Iniesta
Coetus
Coetus
L’Institut Ramon Llull és un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i l'Ajuntament de Barcelona que té com a finalitat la projecció i difusió exterior de la llengua i la cultura catalanes en totes les seves expressions.
Generalitat de Catalunya Govern de les Illes Balears Ajuntament de Barcelona
La Fundació Ramon Llull, està constituïda pel Govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals, l'Alguer, Xarxa de municipis i entitats de les Illes Balears i la Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull, i té la seva seu a Andorra
Fundació Ramon Llull