Institut Ramon LLull

Menú

transparència
Notícies / Actualitat

Mitjants de comunicació

Cercador
25/09/2019. MiRRA, un intercanvi musical entre el jazz de Catalunya, Illes Balears i Illa de França
El projecte “MiRRA. Échange musical entre la Catalogne, les Baléares et l’...
19/09/2019. Joan Safont i Simone Cattaneo conversen sobre els reptes i plaers de traduir Francesc Trabal
El proper 19 de setembre a les 19.00h tindrà lloc a la Sala Diagonal de l’Institut Ramo...
06/09/2019. La Missió d’Editors: una finestra internacional a la literatura catalana.
Del 9 al 13 de setembre l’Institut Ramon Llull organitza la dissetena edició de la Miss...
16/07/2019. Palma acull les 33es Jornades Internacionals per a Professors de Català que organitza l’Institut Ramon Llull
La Universitat de les Illes Balears acollirà del 16 al 19 de juliol ...
08/05/2019. Fotos: Obertura de To Lose Your Head (Idols)
L’Institut Ramon Llull ha presentat aquest matí en roda de premsa a Venècia el p...

El Ministeri de Cultura i Esports i l’Institut Ramon Llull signen un conveni de col·laboració per a la creació de la Residència Faber – Andorra

02/09/2019

La ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, i la directora de l’Institut Ramon Llull, Iolanda Batallé, han signat aquest matí el conveni de col·laboració per a la creació de la Residència d’Arts, Ciències i Humanitats Faber – Andorra.

 




Amb l’interès d’afavorir intercanvis artístics i culturals, el Ministeri de Cultura i Esports treballava en la creació d’una residència d’artistes als Tallers de la Massana. Després de la incorporació de la Residència Faber – Olot a l’Institut Ramon Llull, i valorar que els objectius de Faber i els del Ministeri en aquest projecte eren coincidents, es va decidir impulsar la creació de la Residència d’Arts, Ciències i Humanitats Faber –Andorra.

 

El grau de maduresa i l’èxit assolits per Faber – Olot n’avalen la capacitat per compartir els procediments que ha desenvolupat a través d’un projecte flexible i dinàmic, i perfectament adaptable a la realitat andorrana.

 

La residència està situada on actualment hi ha els Tallers d'Art de la Massana, als quals s’ha afegit un nou espai condicionat com a habitatge.

 

La Residència permetrà acollir creadors i professionals de diversos àmbits (escriptors, traductors, artistes de disciplines diferents, estudiosos, científics, musicòlegs, etc.) que vulguin dur a terme una estada per desenvolupar un projecte.

 

Tenint en compte el perfil i el nivell acadèmic i professional de les persones que han passat per Faber – Olot aquests darrers anys, el Ministeri preveu que els residents que aculli Faber – Andorra despertaran l’interès general. Per aquest motiu, s’afavoriran els intercanvis amb els creadors, els estudiants i els col·lectius del país que puguin estar interessats en l’activitat o l’àrea de treball que desenvolupi el resident per tal d’establir el màxim de sinergies possible. 

 

El segon objectiu del projecte de residència d’artistes és formar part d’un marc de desenvolupament de diplomàcia cultural. La creació de Faber – Andorra, juntament amb els residents que aculli, i la col·laboració de l’Institut Ramon Llull han de permetre crear i establir col·laboracions amb residències internacionals que acullin residents del nostre país.

 

Un comitè format per representants de l’Institut Ramon Llull i del Ministeri de Cultura i Esports s’encarregarà de fer el seguiment del projecte i seleccionar les candidatures escollides.  

 

Les convocatòries són obertes a professionals de tot el món. Inicialment, seran individuals. En aquesta primera fase de desenvolupament del projecte s’ha fixat un màxim de 10 residents a l’any i una estada de tres setmanes per a cadascun.

 

Després de la primera convocatòria, que va tenir lloc al final de març passat, s’han seleccionat els 5 primers residents. El 9 de setembre, Faber – Andorra rebrà la primera resident, l’americana Kathleen McNerney, a qui seguiran Irina Poleshchuk, Paul Behrens, Paul Gifford i Raisa Jurva.

 

 

RESIDENTS FABER – ANDORRA

 

 

Kathleen McNerney

Professora, crítica literària i traductora

Albuquerque, Nou Mèxic (Estats Units)

 

És professora emèrita d’estudis hispànics i estudis de dones a la Universitat de West Virginia. Les seves publicacions inclouen literatura llatinoamericana, castellana i francesa, però la majoria se centren en les escriptores catalanes. Coeditora de Double Minorities of Spain (MLA, 1994), també ha editat col·leccions d’articles sobre Mercè Rodoreda i ha compilat una bibliografia crítica de Rodoreda. Ha traduït quatre novel·les i moltes històries, assaigs i poemes. Acaba d’enllestir una traducció d’històries i un monòleg de Caterina Albert, que publicarà MLA (Modern Language Association).

 

Durant la seva estada a Andorra, McNerney treballarà en la poesia i la prosa de Maria-Mercè Marçal de cara a la propera publicació d’una nova edició de l’obra de l’escriptora d’Ivars d’Urgell.

 

 

Irina Poleshchuk

Investigadora, professora, escriptora i artista

Finlàndia

 

La seva formació acadèmica se centra en els camps de les arts i l’estètica. Des de l’any 2000 Irina ha ensenyat història i teoria de les arts. Mentre el seu interès per la investigació se centrava principalment en la fenomenologia de l’ètica i la temporalitat, ha estudiat la filosofia d’Emmanuel Levinas. El 2010, Irina va defensar el doctorat amb la monografia Temporalitat del cara a cara a l’ètica de Levinas (Universitat d’Hèlsinki). Des de llavors, la seva investigació postdoctoral a la Universitat d’Hèlsinki s’ha centrat en l’ètica de la temporalitat, la temporalitat de la justícia, el dolor, la vergonya, el sofriment i la fenomenologia de l’encarnació, el femení i la maternitat.

 

 

 

 

Paul Behrens

Professor adjunt

La Haia (Països Baixos)

 

Paul Behrens és professor adjunt d’energia i canvi climàtic de la Universitat de Leiden, als Països Baixos. Behrens investiga les maneres en què les societats humanes poden prosperar dins de les limitacions ambientals, centrant-se en l’energia, l’alimentació i l’aigua. Ha estudiat recentment el medi ambient i els impactes de les subvencions en l’energia renovable, el sistema energètic sota el canvi climàtic i els impactes ambientals de les dietes. Actualment treballa per avaluar l’impacte de les polítiques energètiques de la Unió Europea, investigar els esdeveniments del sistema energètic xinès i explorar les interaccions internacionals entre energia, alimentació i aigua.

 

Behrens és un apassionat de la divulgació científica i la seva investigació ha aparegut en periòdics com The New York Times, The Independent, Newsweek i The LA Times. Ha estat entrevistat per la BBC, la Scientific American i la National Public Radio (NPR, els Estats Units).

 

 

Paul Gifford

Professor emèrit de religió

Addis Abeba (Etiòpia)

 

Va néixer a Nova Zelanda. Ha estudiat a Wellington, Roma, Oxford i Uppsala. Va començar la seva carrera docent a la Universitat de Zimbàbue, i va impartir classes a la Universitat de Leeds, i des de 1992 al Departament de l’Estudi de la Religió de l’Escola d’Estudis Orientals i Africans de la Universitat de Londres. Ha dut a terme importants investigacions sobre nous desenvolupaments en el cristianisme africà (1989-1992) per a la Conferència Africana de les Esglésies, amb seu a Nairobi, i la Societat Civil Africana (1989-1992), finançada pel Leverhulme Trust. Entre les seves principals publicacions hi ha Christianity and Power in Doe’s Liberia (1993), African Christianity: its Public Role (1997), Ghana’s New Christianity: Pentecostalism in a Globalising African Economy (2004), Christianity, Politics and Public Life in Kenya (2009), Christianity, Development and Modernity in Africa (2015). Actualment viu a Etiòpia, on la seva dona dirigeix un institut de la Unesco.

 

 

Raisa Jurva

Investigadora en estudis de gènere

Tampere (Finlàndia)

 

Raisa Jurva treballa com a investigadora en estudis de gènere a la Universitat de Tampere, a Finlàndia. Els interessos per aquesta recerca inclouen els embolics de poder i les emocions en les relacions íntimes, les teories i metodologies feministes, perspectives del curs de vida sobre gènere i debats sobre l’afecte. Raisa Jurva s’interessa per les formes en què les convencions de gènere emmarquen les experiències de vida de les relacions de parella i pels reptes institucionals i individuals que presenten aquestes convencions en la vida quotidiana. Ha publicat sobre heterosexualitat en materials d’educació sexual, sobre experiències dels tractaments de càncer de pròstata dels homes i sobre les demandes de les dones com a expressió d’igualtat. A més, ha impartit cursos sobre el gènere i la sexualitat en estudis de gènere en diverses universitats de Finlàndia.

 

Un consorci de:

Generalitat de CatalunyaGovern Illes BalearsAjuntament de Barcelona

Aquest lloc web fa servir cookies. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. 


Política de cookies

Les galetes (cookies) són petits fragments de text que les webs envien als navegadors i que s’emmagatzemen al dispositiu de l’usuari, ordinadors, telèfons mòbils, tauletes, etc. Serveixen per millorar l'experiència d'ús de la web, ja que aquests arxius permeten que el lloc web recordi informació sobre la visita que ha fet l'usuari, com les opcions preferides o l'idioma. D'aquesta manera la web personalitza el seu contingut i es fa més àgil i útil per l'usuari.   

Al navegar per aquesta web l'usuari està acceptant que s’instal·lin galetes al seu dispositiu que ens permeten conèixer la següent informació:

Tipus de galetes 

Aquesta web utilitza galetes temporals de sessió i galetes permanents. Les galetes  de sessió únicament guarden dades mentre l'usuari accedeix a la web. Les galetes permanents emmagatzemen les dades al dispositiu perquè siguin accessibles en més d'una sessió.

Segons la finalitat de les dades obtingudes la web pot utilitzar:

Galetes tècniques

Les que permeten a l'usuari la navegació a través de la pàgina web i la utilització de les diferents opcions o serveis que conté. Per exemple, controlar el trànsit i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a les parts web d'accés restringit, realitzar la sol·licitud d'inscripció o participació en un esdeveniment, utilitzar elements de seguretat durant la navegació i emmagatzemar continguts.

Galetes de personalització

Les que permeten a l'usuari accedir a la web amb algunes característiques de caràcter general que ja estan predefinides al seu dispositiu o que el mateix usuari defineixi. Per exemple, l’idioma, el tipus de navegador a través del qual accedeix a la web, el disseny de continguts seleccionat, la geolocalització del dispositiu o la configuració regional des d'on accedeix.

Galetes d'anàlisi estadística

Les que permeten realitzar el seguiment i l’anàlisi del comportament dels usuaris als llocs web. La informació recollida s’utilitza en el mesurament de l’activitat dels llocs web i per a l’elaboració de perfils de navegació dels usuaris, que permetrien millorar el servei.

Galetes de tercers

També es poden instal·lar galetes de tercers que gestionen i milloren els serveis oferts. En aquest sentit utilitzem cookies de Google Analytics. Això ens permet:

Pot obtenir més informació sobre Google Analytics a www.google.com/analytics/. Per controlar la recopilació de dades amb finalitats analítiques per part de Google Analytics, pot anar a https://tools.google.com/dlpage/gaoptout?hl=en

Vostè pot revocar el consentiment a la utilització de cookies eliminant-les per mitjà de les opcions que li ofereix el seu navegador.

Si desitja rebre informació addicional sobre l’activitat de les empreses de publicitat a Internet i sobre com eliminar les seves dades dels registres d'aquestes empreses, li recomanem la visita de www.networkadvertising.org.

Gestionar les galetes al meu navegador

Vostè pot configurar el seu navegador per tal que l’informi prèviament de la possible instal·lació de cookies. També podrà optar per tal que es suprimeixin automàticament un cop es tanqui el navegador, equip o dispositiu. Pot trobar informació sobre com fer-ho a: