La creació contemporània catalana tindrà una presència destacada a la 18a Biennal d’Art Contemporani de Lió, que se celebrarà del 19 de setembre al 13 de desembre de 2026, amb la participació de les artistes Luz Broto, Lúa Coderch, Laia Estruch i Núria Güell. La seva presència compta amb el suport de l’Institut Ramon Llull, que impulsa la projecció internacional de les arts visuals catalanes en els principals esdeveniments internacionals del sector.
Luz Broto desplega un repertori de protocols per la ciutat de Lió
Luz Broto (Barcelona, 1982) presenta a la Biennal Put Oneself in the Place of the Other, un projecte que explora les nocions d’empatia, confiança i interdependència a partir de petites modificacions en les rutines quotidianes. La proposta combina la presentació al Musée des Tissus del llibre homònim, produït inicialment en el marc de Manifesta 14, amb una sèrie de vuit protocols traduïts al francès i instal·lats en diferents espais de la ciutat de Lió.
Per mitjà d’instruccions que conviden els participants a intercanviar claus, objectes, itineraris o hàbits amb altres persones, l’obra genera situacions que alteren subtilment la percepció de l’espai i les relacions socials. Aquest projecte dona continuïtat a la recerca que Broto desenvolupa des de fa més d’una dècada sobre les estructures invisibles que organitzen la vida col·lectiva. La seva obra, basada en intervencions específiques per a cada context, s’ha presentat en institucions com la biennal Manifesta 14, el Secession de Viena o el MACBA.
Lúa Coderch revisita el Pavelló Mies van der Rohe entre la memòria, l’arquitectura i el valor cultural
A l’espai Les Grandes Locos, Lúa Coderch (Iquitos, Perú, 1982; resident a Barcelona) presenta International Style [Pavilion], una nova investigació al voltant del Pavelló Alemany de Mies van der Rohe i Lilly Reich a Barcelona. El projecte reprodueix alguns elements arquitectònics de l’edifici en forma de grans escultures inflables i reflexiona sobre la construcció del valor cultural, la memòria i les economies vinculades a l’arquitectura moderna.
L’artista desenvolupa treballs que ella defineix com a “dispositius d’investigació”, situats entre la instal·lació, la narrativa i l’escultura, i ha exposat a Manifesta 14, a l’S.M.A.K. de Gant, al MACBA, a La Fabra Centre d’Art Contemporani, al Museu Tàpies o al MUAC de Ciutat de Mèxic.
Laia Estruch: el cos, la veu i l’espai com a escultura
També a Les Grandes Locos, Laia Estruch (Barcelona, 1981) presenta Carrau (2026), una instal·lació concebuda específicament per a l’espai de Lió. Situada entre l’escultura, la performance i la investigació sobre la veu, la seva pràctica explora com el so, la respiració i el moviment travessen els espais socials i arquitectònics. La peça està formada per tres portes inflables de gran format que s’activen amb el pas dels visitants i converteixen l’acció d’entrar i sortir en una experiència performativa. A través d’aquests llindars, Estruch proposa una reflexió sobre els espais de transició, situats entre l’interior i l’exterior, entre l’abans i el després.
La seva obra s’ha presentat recentment en institucions com el Museo Reina Sofía, el MNAC, el MACBA, la Triennal de Kortrijk o el Casal Solleric.
Núria Güell qüestiona els límits del discurs humanista de l’art
A la Biennal, Núria Güell (Vidreres, 1981) presenta Degenerate Political Art. The Epstein-Lang Connection, un projecte que explora les relacions entre el mercat de l’art, l’evasió fiscal i la construcció de prestigi cultural. La proposta adopta la forma d’una galeria d’art registrada en un paradís fiscal i instal·lada dins la Biennal, des d’on l’artista posa en evidència els vincles entre poder econòmic, filantropia i indústria cultural, alhora que qüestiona els mecanismes de producció de valor en el sistema de l’art.
L’obra s’inscriu en una trajectòria marcada per l’anàlisi crítica de les estructures legals, econòmiques i institucionals que regulen la societat. A través d’accions, dispositius i intervencions que sovint involucren persones i processos administratius reals, Güell utilitza l’art com una eina d’intervenció política i social, capaç de generar debat i desafiar les convencions establertes. Ha participat recentment en esdeveniments i institucions internacionals com la Biennal de Malta, Manifesta 14, l’S.M.A.K. de Gant o el MNAC.
La presència catalana en una de les grans cites internacionals d’art contemporani
La participació d’aquestes quatre artistes confirma la vitalitat i el reconeixement internacional de la creació contemporània catalana. A través del suport de l’Institut Ramon Llull, les seves obres formaran part d’una de les plataformes més influents de l’art contemporani europeu, reforçant la presència de Catalunya en els grans circuits internacionals de les arts visuals. La participació de les quatre artistes compta també amb el suport addicional de la Fundació Úniques i Catapulta.
La Biennal de Lió
Des de la seva creació el 1991, la Biennal de Lió s’ha consolidat com el principal esdeveniment d’art contemporani de França i una de les grans cites del calendari internacional. Cada edició reuneix artistes d’arreu del món en una programació distribuïda per diversos espais emblemàtics de la ciutat i de la regió. L’edició de 2026, comissariada per Catherine Nichols sota el títol Passer d’un rêve à l’autre (Passar d’un somni a l’altre), explorarà la idea de les economies materials, socials i simbòliques a través de prop d’un centenar de creadors internacionals.
La Biennal rep habitualment prop de 300.000 visitants i les seves intervencions en l’espai públic superen els 2,7 milions d’espectadors, fet que la converteix en una de les plataformes de difusió artística més influents d’Europa.
