Les residències internacionals amb les quals l’Institut Ramon Llull té acords de col·laboració han fet públiques les seves seleccions, a partir d’una crida oberta, per a les estades de 2026.
Pel que fa les residències d’escriptura, Art Omi, als Estats Units, ha seleccionat Manuel Baixauli i Alba Noguera Arbós per a les seves estades del 24 de setembre al 15 d’octubre, i del 21 d’octubre al 18 de novembre, respectivament.
D’altra banda, a Château de Lavigny, a Suïssa, hi residirà Jordi Puntí del 28 de juliol al 24 d’agost.
Per últim, Literarisches Colloquium Berlin, a Alemanya, ha seleccionat Júlia Sentís per a la residència de l’1 al 31 d’agost, i Eduard Olesti per a la residència de l’1 al 30 de novembre.
Pel que fa les arts en viu, a la residència Transmission Impossible, dins del programa del Festival d’Avinyó, hi participarà l’estudiant d’art dramàtic de l’ERAM Antònia Roig del 2 al 16 de juliol. A Casamia, a Itàlia, farà l’estada Anna Ferrer, del 15 al 25 d’octubre.
El programa de residències estratègiques de l'Institut Ramon Llull promou la participació de creadors catalans i balears a centres de residència de prestigi internacional, especialment aquells que ofereixen un impacte significatiu en termes de projecció, xarxa i desenvolupament creatiu.
Manuel Baixauli (Sueca, 1963) és pintor i escriptor. Espiral (Columna, 1998), primer llibre que publica, és un recull de contes breus. El segueixen les novel·les Verso (Bromera, 2001), i L’home manuscrit (2007), que rep sis premis. El 2014 publica La cinquena planta (Proa), novel·la que rep el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi Crexells de Narrativa Catalana. A Ningú no ens espera (Periscopi, 2016), ofereix un recull d’articles amb aire de dietari, acompanyat de dibuixos fets pel mateix autor. Amb Ignot (Periscopi, 2020) guanya el Premi Llibreter al millor llibre de literatura catalana del 2020. El seu últim llibre, Cavall, atleta, ocell (Periscopi, setembre del 2024) ha estat distingit amb el Premi Òmnium 2024, a la millor novel·la de l’any.
Alba Noguera (ell/elli) (Palma, 1997) és filòsof i escriptor. La seva primera novel·la, Monument (Adia Edicions), va ser guardonada amb el Premi Antoni Vidal Ferrando de Narrativa 2025. Ha sigut finalista del Premi de Poesia Salvador Iborra 2025, i ha publicat contes a la revista Morlanda. Actualment, forma part del consell editorial de la revista Solstici, i es dedica a la gestió cultural.
Jordi Puntí (Manlleu, 1967) és escriptor de ficció i és col·laborador habitual de premsa. Ha publicat tres llibres de contes. La seva primera novel·la, Maletes perdudes (2010), va guanyar nombrosos premis i ha estat traduïda a setze idiomes. També és autor d'Els castellans, una ficció autobiogràfica, i de Tot Messi. El 2023 va publicar Confeti, una novel·la que explora els límits de la biografia i la ficció, amb la qual va guanyar el prestigiós premi Sant Jordi.
Eduard Olesti (Barcelona, 1995) és escriptor i director d’escena. Ha publicat la novel·la Gossos dempeus i els llibres de poemes Un cowboy crepuscular i Sarcop. Com a director i dramaturg, ha treballat en obres com Fracaso Renal Agudo (Sala Beckett), Barcelona Ratafia (Paral·lel 62), CAÍN loops i did it again (Antic Teatre al Grec 2024), Shrek, kebabs i la Caiguda de Iugoslàvia (TNT). També ha treballat de curador, guionista, traductor, rapsode i performer.
Júlia Sentís (Barcelona, 1995) investiga en l'encreuament entre la poesia, el cos en moviment, les pràctiques fabulatives, la pedagogia i la mediació. Ha estudiat el Grau en Humanitats (UPF) i el Màster en Pràctiques Artístiques i Estudis Culturals: cos, afectes, territori (UPV, UPNA, Centro Huarte). S'ha format en pràctiques d'investigació del moviment des de la somàtica, la biomecànica i la improvisació. Treballa com a professora i es dedica també a la investigació artística. El seu primer poemari, palpentes (2026), va guanyar el Certamen Art Jove de Poesia Salvador Iborra 2025.
Antònia Roig (Mallorca) és estudiant de 4t d’Arts Escèniques a l’Escola Universitària ERAM (Girona). Comença la seva formació artística en cant coral i viola a l’Escolania de Lluc (2013-2020). El teatre de text, des de la interpretació, és el focus del seu treball. Actualment, està treballant en una peça de creació pròpia, amb Anna Mateo, com a treball de final de grau. El nucli conceptual de l’obra és la transformació de l’ésser mitjançant la mirada de l’altre. També treballa el rol de l’espectador com a participant actiu del fet teatral i les intèrprets dialoguen entre personatge i actriu.
Anna Ferrer (Menorca, 1993) canta, compon i descompon cançons d'altres temps. Cuida i espigola la cançó d'arrel popular desmitificant-la i fent-la universal. Així és com les seves músiques s'inspiren en la tradició, mentre evolucionen cap a sonoritats pròpies travessades per sintetitzadors. La proposta actual d’Anna Ferrer és el projecte PA, un concert performàtic que sorgeix de la necessitat de ritualitzar el traspàs d’ofici familiar. Ferrer puja a l'escenari acompanyada del seu pare, dos músics i un repertori que combina la oralitat, l'imaginari popular, la investigació i l'experimentació artística.
