L’editorial Settecolori ha publicat en italià una de les obres més importants de Josep Pla: El quadern gris. Traduïda per Stefania Maria Ciminelli, es tracta d’una edició de luxe amb paratextos explicatius que es va presentar al desembre a Roma, a la fira Più Libri Più Liberi. La presentació va anar a càrrec de Xavier Pla, autor d’Un cor furtiu, la biografia de l’autor empordanès.
Diaris com La Repubblica, Il Corriere de la Sera, Il Foglio o Il Manifesto han dedicat pàgines a aquest esdeveniment ja que El quadern gris és considerada l’obra mestre de Pla, que va escriure com a diari personal entre el 13 d’octubre de 1918 i el 25 de maig de 1919. És destacable el què en diu Tommaso Pincio a La Repubblica que el defineix com “un memorialista infatigable, a més de ser el més gran escriptor en llengua catalana i un dels autors més importants del segle XX europeu, tot i que entre nosaltres continuï sent encara pràcticament desconegut”. Pincio recorda que Pla feia referència a aquest diari com “només és un quilo i mig de paper” o “només és un diari d’un noiet” i, en canvi, diu, “és precisament aquest detall prosaic, el quilo i mig, el que hauria de fer-nos reflexionar. Quan un quadern banal ha arribat a pesar tant?”.
El quadern gris es va publicar el 1966 quan Pla tenia gairebé 70 anys i l’havia anat reescrivint. Aquest detall també l’esmenta Giulio Silvano a Il foglio “va creant un diàleg silenciós però perceptible entre dues edats de la vida, dues intensitats diferents, dues ambicions diferents”. Finalment, Elisabetta Rosaspina, escriu a Il Corriere de la Sera que “al 1966 ja no era un quadern ni en l’aspecte ni en el contingut, sinó un retrat de la societat i de la historia catalanes, dels personatges comuns i il·lustres que les animaven, tant a Palafrugell com a la capital. De gris, només en conservava el nom i la coberta del manuscrit original, que tot just arribava al centenar de pàgines”.
A Itàlia, de Josep Pla només s’havien publicat els volums de viatges L’illa de Sardenya i Cartes d’Itàlia al 1990 i 1994, respectivament. Amb l’èxit de la traducció d’El quadern gris s’espera que es puguin publicar altres obres de l’autor català a l’italià i corregir el que, a parer d’especialistes, crítics i periodistes italians, ha estat una anomalia. En aquest sentit, Xavier Pla aporta més detalls sobre la rebuda per part de la crítica literària italiana d’El quadern gris i sobre els vincles de Pla amb Itàlia a l’article Josep Pla, un ‘beffardo’ català publicat a Quadern El País.
