La primera en iniciar activitats aquesta tardor ha estat la Càtedra Josep Pla a la Universitat Stanford, que té com a professor visitant Oriol Ponsatí-Murlà. Sota el títol Saved in Translation: An Intellectual Topography of the Mediterranean, from Classical Antiquity to Nowadays, aquest curs explora, al llarg de 10 setmanes, el paper de la Mediterrània com a espai de trobada i intercanvi cultural, des de l’antiguitat clàssica fins avui. El curs posa l’accent en el paper central de la traducció —del grec a l’àrab, de l’àrab al llatí, del grec i el llatí a les llengües romàniques— en la configuració del que entenem per “cultura occidental”. L’objectiu és traçar una topografia cultural que mostri com aquests diàlegs i traduccions han modelat idees fonamentals de la tradició occidental i han contribuït a la seva difusió arreu del món.
Al setembre també arrenca la primera edició de la càtedra itinerant de la NACS que tindrà lloc a la Universitat de Massachusetts -Amherst del 29 de setembre al 3 d’octubre. A càrrec de la professora H. Rosi Song, combinarà recerca acadèmica, divulgació i experiència gastronòmica. Song presentarà el projecte RELISH (Reframing European Gastronomy Legacy through Innovation, Sustainability and Heritage), que replanteja les receptes com a eines educatives vinculades a la identitat cultural, la sostenibilitat i el canvi climàtic, en un acte obert al públic amb col·laboració dels serveis de restauració del campus. A més, impartirà una sessió al curs Spanish/Catalan 330, Food and Famine in Spanish Literature i pronunciarà una conferència al Five Colleges Consortium sobre gastronomia i identitat nacional catalana. La seva estada inclourà també trobades amb estudiants de postgrau d’estudis catalans.
A finals de setembre Jaume Subirana (UPF) participarà com a professor convidat a la Càtedra Joan Coromines de la Universitat de Chicago, impartint el curs “Literary Polysystems in Spain: Literature, Language, and Place”, en què explorarà el patrimoni divers i ric de la península Ibèrica, que ha persistit al llarg de la història malgrat les forces homogeneïtzadores de la globalització. La coexistència de llengües i literatures diferents ofereix un laboratori extraordinari per a la recerca cultural, i allò que alguns entenen com a reptes, peculiaritats o simples curiositats són, de fet, comunitats culturals vibrants i pròsperes. S’abordarà el sorgiment i creixement de tradicions literàries en asturià, èuscar i gallec, amb l’objectiu de reflexionar sobre el concepte de “tradició” en la creació literària contemporània a partir de l’estudi de tres obres fonamentals de la literatura catalana: Mirall trencat, El quadern gris i Estremida memòria.
Del 6 al 10 d’octubre, la Càtedra Mercè Rodoreda del Graduate Center de la City University of New York acollirà Eva Codó (UAB) en un seminari on s’examinaran les polítiques lingüístiques a Catalunya la darrera dècada.
La professora Míriam Cabré (Universitat de Girona) ha estat convidada a la Universitat de Califòrnia-Berkeley per fer una estada docent entre el 27 d’octubre i el 19 de novembre de 2025. Cabré participarà en el seminari “Culture and Power in Medieval Iberia: The Catalan Troubadours”. Així mateix, participarà en algunes sessions amb els estudiants de les classes de català que imparteix la professora Ana-Belén Redondo.
Finalment, Marta Anton, professora associada a la UPF, impartirà un seminari sobre “Picasso y Cuba: (re)interpretaciones decoloniales en el arte y la literatura”, a la Càtedra de Cultura Catalana de la Universitat de l’Havana. L’objectiu del seminari és analitzar les ressonàncies artístiques sobre Picasso en les arts plàstiques i la literatura cubana present a l’obra de destacats pintors i escriptors cubans del segles XX i XXI.
A banda d’ampliar l’intercanvi acadèmic en l’àmbit dels estudis catalans amb els principals centres universitaris de prestigi a escala internacional, aquestes activitats s’alineen de manera clara amb els eixos estratègics de l’Institut Ramon Llull per donar suport a creadors, acadèmics i intel·lectuals perquè participin i influeixin en els debats sobre els grans reptes contemporanis i en les tendències emergents des de mirades pròpies, plurals i crítiques.
