Faberllull tanca el curs reflexionant sobre les diverses maneres d’apropar-se a l'època medieval, generant un diàleg a tres bandes entre el passat, les històries que se n’expliquen i els instruments utilitzats per a conèixer-lo. Fins aquest diumenge, la residència olotina acull una desena d’investigadors medievalistes que parlaran de continuïtats i discontinuïtats productives entre l'edat mitjana i l’època actual; de les diverses menes de neomedievalisme i del seu abast a l'hora de pensar la societat contemporània; i de models teòrics contemporanis que il·luminin aspectes fins ara desatesos de la cultura medieval.

Durant tres dies, han programat diverses sessions de debat que tractaran aspectes tan diversos com les interpretacions de Tirant lo Blanc com a clàssic medieval; la creació de la cuina moderna al Llibre del Coch; la política de cures a la Barcelona del segle XVII; el pensament de Ramon Llull; o els límits i problemes del personatge literari del moro en els estudis de la primera edat moderna.

A més de les sessions de debat a Faberllull, els residents també visitaran les instal·lacions de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa per conèixer els documents d’origen medieval que conformen el seu fons i es desplaçaran fins al Monestir de Santa Maria de Ripoll, per descobrir la història de l’edifici.

Els residents:

El grup de residents està format per Daniela Gutiérrez Flores, professora a la Universitat de Califòrnia, Davis; Henry Berlin, professor del Departament de Llengües Romàniques de la Universitat de Buffalo; Núria Silleras-Fernández, catedràtica de la Universitat de Colorado-Boulder; Noel Blanco Mourelle, professor a la Universitat de Chicago; Paulina León, professora ajudant doctora a la Universitat de Nova York; Simón Villegas, doctorand a la Universitat de Massachusetts; Montserrat Piera, catedràtica a la Temple University de Filadèlfia; i Albert Lloret, professor a la Universitat de Massachusetts Amherstert.

Els estudis medievalistes:

L'estudi de l'edat mitjana és fruit d'una distància històrica difícil de salvar: d’una època a una altra canvien els contextos des del quals es formulen preguntes sobre el passat, però sovint les preguntes que s’acaben fent són les mateixes. Per superar aquesta separació entre passat i present, l’estudi de l’edat mitjana es nodreix d'unes eines (filologia, paleografia i gramàtica històrica, entre moltes altres disciplines) que ajuden a fixar el passat i a relacionar-s’hi. Paradoxalment, la complexitat d’aquestes eines pot acabar creant barreres tècniques entre la lectura actual i la cultura pretèrita, enfosquint o suplantant l'objecte d’estudi original.

La trobada vol posar en relleu com l’estudi d’aquest període ha servit repetidament de trampolí en el pensament modern. És el cas, per exemple, de l'interès que tenia Karl Marx en l'economia feudal o de la famosa visió de l’stultifera navis al principi del l’estudi de Michel Foucault sobre la bogeria a l’època premoderna. En diversos moments de crisi s’han cercat punts de suport en l’època medieval per poder pensar els problemes contemporanis.