Louise Johnson ja ha presentat el llibre a la University College Cork, en conversa amb la professora Helena Buffery (dimecres 28 de setembre), i el presentarà pròximament al St Anne’s College de la Universitat d’Oxford en una conversa amb Vita Dervan (dimecres 9 de novembre); al Fitzwilliam College de la Universitat de Cambridge en una conversa amb el professor Isaias Fanlo (dijous 10 de novembre); i al bar i centre cultural Atlas Grinds del barri de Stoke Newington de Londres, aquest cop en una conversa-entrevista amb Jorge Garriz, director de Romancero Books (divendres 11 de novembre).

Sobre Guillem Viladot

Guillem Viladot (Agramunt, 1922 – Barcelona, ​​1999) era escriptor i poeta visual. La seva obra, creada al marge dels cercles literaris, es revolta contra qualsevol forma d'autoritat, tant institucional com interioritzada, i sovint qüestiona i traspassa els límits dels gèneres literaris i artístics. Farmacèutic de formació i de professió, va començar a escriure novel·les a finals dels anys 50 i, al mateix temps, després d’Els metaplasmes de 1959 i la-Urt de 1960, es va convertir en un dels exponents més destacats de la Poesia Concreta.

A partir dels anys setanta, Viladot va mantenir un interès creixent per la psicoanàlisi, que es va fer evident tant en les seves novel·les com en la seva poesia, inclosa la novel·la pòstuma Ruth (2000). Als anys noranta va impulsar ‘Lo Pardal’, a Agramunt, una casa dedicada a la poesia visual que després esdevingué la seu de la fundació encarregada de preservar la seva memòria. Al llarg de la seva trajectòria va col·laborar amb diversos diaris, com Diari de Lleida, La Vanguardia i Avui, i també revistes, com Destino i Serra d’Or. Va ser soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i, l'any 1993, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi.

Sobre Ruth

Com es veuen les coses des del sexe de l’altra banda? Aquesta és la pregunta que dóna sentit a Ruth, la història d’un canvi de sexe explicada pel seu protagonista en un seguit de cartes a un amic anònim. Lluny de la mirada condemnatòria o burleta dels que entenen la vida des de fora, com un joc d’aparences externes, Ruth mostra la intimitat sentimental i intel·lectual d'un home esdevingut dona, i d’un procés trasbalsador en què es barregen frustracions, incomprensions i canvis d’identitat.

Ruth es va publicar pòstumament l'any 2000 i només va rebre un limitat ressò a la premsa, malgrat el tractament singular del tema de la transsexualitat que la diferenciava dins del panorama literari català i espanyol d’aquell moment. El retrat de la lluita psicològica i emocional que viu l'artista Ruth abans i després de la cirurgia, està molt influït per l'interès de Viladot per la psicoanàlisi, i flueix de manera paral·lela a una exploració del procés de creació artística.

Louise Johnson considera que Viladot és conscient de les possibilitats del discurs estètic per a la nostra comprensió de la diferència i la identitat sexuals. Sense caure en la morbositat fàcil ni en exhibicions efectistes, Ruth és una indagació de Viladot sobre la sensibilitat tant masculina com femenina, alhora que defensa la diversitat del pensament, l'amor, la llibertat i, al capdavall, sobre el desig.

Sobre Louise Johnson

Abans d’incorporar-se al Departament d'Estudis Hispànics de la Universitat de Sheffield el 1996, Louise Johnson s’havia graduat i fet un postgrau al St John's College de la Universitat d'Oxford i havia estat professora de Keble College.

A l'Escola de Llengües i Cultures, Louise és directora d'Estudis Catalans, imparteix classes de llengua, literatura, cultura i traducció catalana i castellana a nivell de grau, i col·labora en diversos mòduls de postgrau, a més de supervisar estudiants de recerca en les àrees de Estudis Catalans i Ibèrics, amb especial atenció a la literatura.

Johnson té diverses publicacions sobre alguns dels principals escriptors catalans del segle XX, com ara Llorenç Villalonga, Manuel de Pedrolo i Maria Aurèlia Capmany; ha publicat articles sobre la cultura catalana del segle XX i sobre l'humor a Espanya, i ha fet estudis de literature i cultura catalanes i comparades, i darrerament també sobre l'extraordinari novel·lista, poeta, escultor i prolífic comentarista Guillem Viladot. La seva monografia sobre Llorenç Villalonga, La tafanera posteritat, va ser guardonada amb el primer Premi Llorenç Villalonga l'any 2001.

Louise va traduir l'Andrea Víctrix de Llorenç Villalonga (publicada en català l'any 1974) per a l'editorial Fum d'Estampa Press (2021) i recentment ha traduït Ruth de Guillem Viladot (publicada en català l'any 2000) per a la mateixa editorial (2022).