El centre artístic Ateljéföreningen Hospitalet, amb seu a Uppsala (Suècia) programa, del 15 de setembre al 15 d’octubre, l'exposició Thorn in the Mud (Taggar i Lera), a cura d’Alba Folgado. La mostra és el resultat del programa SAC-FIC Curatorial Residency Program, organitzat per Sant Andreu Contemporani (SAC) i l’Institut Ramon Llull, i compta amb la participació dels artistes Valentina Alvarado Matos, Gian Cruz, Ignacio García Sánchez i Irati Inoriza.
Thorn in the Mud (‘Espina al fang’) és una proposta d’exposició en què es reflexiona sobre l’herència històrica i les càrregues culturals com a interrupcions en la construcció del present, les identitats col·lectives i el treball.
La investigació al·ludeix al fang com un mitjà aquós, argilós i opac; que amaga però alhora permet construir; on és possible tocar, però no veure; on es pot intuir i imaginar; on els dits que busquen i modelen ensopeguen amb una espina que punxa, una pedra que esquinça, un embolic que reté. És una reivindicació del relat crític, la ficció, la creació de noves narratives, l’escolta i el treball col·lectiu com a eines de resistència social.
► Obres presentades:
Valentina Alvarado Matos – Arrojalatierra
Super 8 digitalitzat en HD. Blanc i negre.
Arrojalatierra traça un viatge en què les mans que amassen, que reparen, que trituren són les protagonistes d’una peça que proposa un assaig sobre la creació, el treball i també la transformació i els canvis d’estats de la terra. La peça se sosté en dos tipus de filmacions; una de la mirada que observa i documenta processos de treball i construcció col·lectiva, i una altra on poso en tensió les meves mans amb la matèria a partir d’una sèrie d’exercicis i filmacions al meu espai de treball, de taller.
Ignacio García Sánchez – Working Machines
Pladur, escaiola, argila, pintura acrílica. 71 x 60 x 2,5cm (2017)
Working Machines és un fragment de baix relleu en què la imatge estàtica (aparentment tallada en pedra) es divideix en capes superposades, de manera que fa la impressió de fotogrames congelats a mitja reproducció. A la mateixa escena s’integren sense fissures elements arcaics i pertanyents al regne de l’imaginari amb altres de més prosaics, que al·ludeixen al món del treball i dels processos industrials. El títol de l’obra es podria traduir com “Màquines de treballar”, però també com “Màquines treballant”, abastant així almenys dues possibles interpretacions, segons si pensem en la màquina únicament com a eina inanimada o si considerem el subjecte que treballa com una part més dins un engranatge més ampli.
Gian Cruz – (séro)TROPICAL(e)
Fotografia digital (2018-2021)
(séro)TROPICAL(e) és una obra que navega entre els tròpics, l’homosexualitat i els seus vincles amb la natura. S’hi mostren autoretrats atípics i performatius sobre la superació de les complicacions relacionades amb la sida a principis de 2015. A més, planteja la necessitat imminent d’abordar els temors recurrents, traumes, i la discriminació que pateixen les persones que viuen amb VIH (especialment al sud-est asiàtic i en el context filipí). Aquesta recerca també pretén fer visibles les narratives del VIH/SIDA al sector de la cultura, i més concretament a l’àmbit de l’art contemporani.
Irati Inoriza – Ejercicios a Ofelia
Videoprojecció amb so (2021)
Des del gest audiovisual de forma dialògica, la càmera va recorrent el moviment del cos des de dues perspectives, amb l’objectiu de construir una escultura en moviment. El vídeo té una estructura de tres moments, com les coreografies de natació sincronitzada: posició, moviment i figura final. El so està pautat per la necessitat d’aire del cos de les nedadores dins de l’aigua: cada vuitanta segons la inhalació i exhalació in crescendo, soroll blanc. Aquesta peça s’articula des de la corporeïtat de la Lamia, ser mitològic basc que viu a l’ecosistema del riu. Vaig decidir posar nom a aquest ésser que viu al riu del meu poble: Ofelia; com aquella que Shakespeare va submergir a l’aigua i de qui Millais va captar el darrer alè fins als nostres dies; com aquella que roman ara sent part del riu; prenent com a punt de partida el gest del quadre de Millais, Ofelia (1852). Les nedadores articulen i desarticulen la posició fins a portar-la al límit. En una repetició constant, on el cos col·lectiu es converteix en un i el cos individual es veu multiplicat, com una crida, com una convivència, com un esdeveniment. Tinc interès per buscar l’essència d’aquest ésser, tan característic de la nostra identitat basca, però que es troba a moltes altres cultures; aquest ésser com a paradigma que respon a l’aigua i la dona, metàfores de la civilització líquida, i el pensament que proposa la filòsofa Astrida Neimanis, Cossos d’aigua (2017).
SAC International Curatorial Residency Program
SAC International Curatorial Residency Program és el programa de residències de Sant Andreu Contemporani, amb la col·laboració de Fabra i Coats – Fàbrica de Creació de Barcelona i de l’Institut Ramon Llull, adreçat a comissaris internacionals.
En el marc d’aquest programa, s’obre una convocatòria per a seleccionar un comissari internacional, que després forma part del jurat del Concurs d’Arts Visuals Premi Miquel Casablancas i desenvolupa un projecte curatorial amb una selecció dels artistes catalans o del context català, presentats a concurs.
