El documental és l'epicentre del projecte artístic “Las muertes chiquitas” (2006-2016) de Mireia Sallarès. A la pel·lícula, l'artista i realitzadora catalana aborda la relació de les dones amb l’orgasme. El film, de cinc hores de durada, és el resultat d’entrevistes, converses i vivències amb prop d'una trentena de dones mexicanes de diverses edats, estrats socials, professions i ideologies que vinculen el plaer amb el poder, les lluites armades, el feminicidi, el colonialisme, la transsexualitat, la prostitució, la malaltia, l’exili, la teologia de l'alliberament, la pluralitat de la identitat mexicana o el compromís ètic de l’art amb la realitat sociopolítica.

El resultat és una pel·lícula "salvatge i de cinc hores, revolucionària... […] Sallarès utilitza els mitjans més senzills, filmant per ella mateixa, totalment en primers plans mitjans, mentre entrevista artistes, treballadores sexuals, cabaretistes, psicoanalistes, historiadores, exmonges, periodistes, i un llarg etcètera. L'artista i realitzadora catalana els demana que parlin, en un primer moment, dels seus propis orgasmes. El que acaba sorgint són històries extraordinàries i imatges de plaer, però també de dolor", tal com afirma el crític Jill Godmilow,