Institut Ramon LLull

Oriol Fontdevila: «LLIM, un organisme de Lara Fluxà, és l’exploració d’un desig»

Arts.  Venècia, 28/04/2022

Des del 23 d’abril que es pot veure LLIM, un organisme de Lara Fluxà, en el marc dels Eventi Collaterali de la 59a edició de la Biennal d’Art de Venècia. Per conèixer la gènesi, intencions i detalls del projecte expositiu que es pot veure a l'espai Catalonia in Venice, en parlem amb el curador Oriol Fontdevila.




LLIM, un organisme de Lara Fluxà és una obra que impacta. Es composa d’un conjunt de cisternes, càpsules i conduccions vítries que, en paraules de l’artista, formen “un organisme viu que deixa molt d’espai a la sorpresa". Provinent del canal de Venècia, l’aigua circula permanentment per l’interior de la instal·lació, deixant residus, llots i sediments: el llim que dona títol a l’exposició.

L'obra anirà assimilant el subsol de la ciutat italiana, convertida en l'epicentre de l'art internacional fins al 27 de novembre, incorporant-lo al pavelló a través de les canonades. Un discurs en diàleg amb l’entorn, en una proposta contundent i mutable, viva com ho és la ciutat i els canals que la conformen. En parlem amb Oriol Fontdevila, curador del projecte.

Quina és la gènesi del projecte? Té un toc oníric, però també un arrelament a la realitat i al context.

El projecte ha funcionat com un somni, amb algun component oníric i un resultat final, a nivell visual, que també ho és. Però no és només una fantasia, sinó que té un lligam amb el que és més real. Tot comença fa un temps, quan estava treballant amb la Lara Fluxà a Mallorca, a Casal Solleric, en una exposició que jo comissariava. Animat per la meva companya, em vaig presentar a la convocatòria amb el treball de la Lara ja en ment. I li vaig preguntar "què t’agradria fer, si anéssim a Venècia?"

I quina va ser la resposta?

Em va dir, molt convençuda: "desviar un canal per alimentar les meves escultures amb l’aigua de Venècia". La idea em va semblar molt potent, fer això a través dels cossos-organismes de la Lara. Al final, aquest projecte és l’exploració d’un desig.

No vau partir de conceptes o hipòtesis, sinó d’aquest desig.

Exacte, però un desig molt lúcid, molt lligat al real, com et deia. Això ha anat carregant de significats el projecte a mesura que anàvem treballant. Ens hem adonat que no era un caprici, que tot ens demanava fer escultures que fossin organismes vius.

Com vau treballar el projecte?

La col·laboració entre la Lara i jo va ser conjunta des del primer minut, mà a mà. Primer, a partir del desig i la voluntat de fer créixer el projecte, tot buscant referències literàries i poètiques. Després, a partir del concepte: si tenim aigua i vidre, per què parlar del "llim"? Doncs per sortir fora del més literal, poèticament, i lligar-ho amb la matèria: el llim és la col·laboració entre la terra i l’aigua. I a Venècia, agafa un discurs encara més potent, perquè és una ciutat semi-inundada, especialitzada en una indústria molt potent del vidre, i on l’alquímia també ha tingut un paper primordial.

Sembla una instal·lació feta específicament per aquest lloc.

Sí, però no és veritat. La Lara porta molts anys investigant sobre aquesta qüestió. Situar-ho a aquí, a Venècia, era portar-ho, tot plegat, a un altre nivell. Lara Fluxà és una artista que treballa molt bé els materials, però és molt conscient de les implicacions socials i col·lectives que té la seva feina. Això la fa fascinant com a artista. Amb la publicació que acompanya la instal·lació, fem obvi tot aquest treball en equip que hem realitzat. És una publicació d’artista, molt coral i de la qual ens en sentim molt satisfets.

El gran mèrit és haver aconseguit un projecte viu, capaç d’evolucionar i dialogar amb l’entorn?

Un dels èxits del projecte és que no és només una metàfora o un símbol, sinó que té la capacitat de remoure el real (hi ha aigua de Venècia a dins del pavelló!). És un sistema viu. L’aigua és viva, entra en contacte amb altres matèries, com l’oxigen o el llim. Aleshores, el projecte afecta al real i això, com a creadors, ens interessa molt.

També tenou la voluntat de rebatre un cert clixé de Venècia.

Sí, hi ha un segon punt del discurs que també és molt important: estem dissolent un cert clixé històric de la ciutat, tot i que sembli, d’entrada, que adoptem l’aigua i vidre com a elements centrals. I l’expliquem com una causalitat material, perquè la història oficial diu que, en origen, Venècia va ser poblada per gent que estava escapant i que la va començar a habitar per defensar-se. No podia ser atacada per mar ni terra, un lloc estratègic.

El vidre hi arriba per motius humans i comercials...

...i aquí és quan els dos materials comencen a establir una col·laboració. I comparteixen una qualitat: la viscositat, la capacitat de mutar entre sòlid i líquid. Aquesta qualitat els permet col·laborar també amb altres matèries i, així, generar vida.

Els materials tenen la capacitat de col·laborar, i ho veiem amb el pas dels dies, a la instal·lació.

En la matèria del vidre s’hi troba llim. Si Venècia hagués desenvolupat la indústria del plàstic, ara seria una altra cosa ben diferent. Nosaltres creiem, de fet, i com a hipòtesi, que el vidre manté aquesta ciutat tal com és.

    Logo Institut Ramon Llull
  • Un consorci de:

  • Generalitat de Catalunya Govern Illes Balears Ajuntament de Barcelona

Aquest web només utilitza galetes de sessió amb finalitats tècniques i analítiques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. Tanmateix, sí que utilitza galetes de tercers amb finalitats estadístiques. Podeu obtenir més informació o administrar-les oposar-vos-hi fent clic a "+ Info"