Institut Ramon LLull

Cinc projectes becats sobre art, ciència i tecnologia es presentaran a l’Ars Electronica Garden Barcelona

Arts.  Barcelona, 16/06/2021

Estampa, amb Cambres fosques de la ideologia; Andy Gracie, amb EoE Triptych #1; Óscar Martín, amb MMM [meta music machines]; Esther Rodríguez-Barbero, amb ¿Sueñan los cuerpos con órganos electromagnéticos?, i Anaisa Franco, amb Neuroconnection són els cinc projectes guanyadors de les beques destinades a la producció-investigació de peces artístiques en l’àmbit de la confluència entre l’art, la ciència i la tecnologia.




Convocades per l’Institut Ramon Llull, la New Art Foundation, la UOC, La Caldera i Hangar, s’emmarquen en el programa de residències d’Hac Te, el hub d’art, ciència i tecnologia de Barcelona, amb la participació dels centres de recerca Barcelona Supercomputing Center (BSC), l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) i altres centres adscrits al Barcelona Institute of Science and Technology (BIST). Els projectes seleccionats, a més d’haver estat mereixedors de les beques, podran presentar-se al festival Ars Electronica 2021, que per segon any compta amb Barcelona com una de les seus destacades.

Les propostes becades exploraran diverses formes de recerca artística, unes es podran exposar com a produccions finalitzades i les altres es concretaran en processos d’investigació en desenvolupament. L’Ars Electronica Festival, la manifestació més important del món dedicada a les interconnexions entre art, tecnologia i societat, serà l’escenari idoni on seran presentades.

Els projectes seleccionats en la modalitat 1, amb una dotació de 5.600 € de producció i 1.400 € d’honoraris cadascuna (imports bruts), són:

- Estampa amb el projecte Cambres fosques de la ideologia, una investigació sobre les mediacions tecnològiques que operen després de les imatges i en la qual s'utilitzen diferents formats audiovisuals, que posen en diàleg la cambra fosca amb les imatges operatives de la intel·ligència artificial (IA).

- Andy Gracie amb el projecte EoE Triptych #1, en el qual desenvolupa narratives culturals i científiques al voltant de la finalitat de l'Univers en tres estadis diferents (la fi del Sistema Solar, la Galàxia i l'Univers) en un format de tríptic, recurrentment utilitzat en la història de l'art per emmarcar narratives sobre el destí de la humanitat i la seva possible redempció.

- Óscar Martín amb el projecte MMM [meta music machines], una investigació sonora i escultòrica, entre altres coses, que tracta de desenvolupar i construir un compositor sonor no-humà, una màquina/escultura que s'inspira, s'alimenta i "aprèn" de la música creada durant segles per la cultura humana.

- Esther Rodríguez-Barbero, amb el projecte ¿Sueñan los cuerpos con órganos electromagnéticos?, una investigació escènica sobre la relació entre el cos i els aparells electrònics biomèdics implantats i les seves derivacions al voltant de la percepció, l'autopercepció, el moviment espacial, la construcció d'espais i les narratives capaços d'acollir aquestes realitats.

I en la modalitat 2, finançada per la Col·lecció BEEP amb una dotació de 9.400 € de producció i 1.600 € d’honoraris (imports bruts), el projecte becat és:

- Anaisa Franco amb el projecte Neuroconnection, una instal·lació interactiva que connecta els pensaments dins d'una escultura de llum paramètrica que permet a les persones jugar i controlar les reaccions sensibles a la llum utilitzant els seus propis pensaments.

Els projectes han estat seleccionats per una comissió formada per Maria Lladó i Susana Millet (Institut Ramon Llull), Marisol López (directora de l’Àrea Digital de l’ICEC), Marie-France Veyrat, Andreu Rodríguez Valveny i Vicente Matallana (NewArtFoundation), Pau Alsina i Irma Vilà (UOC – ISEA Barcelona), Cristina Riera (La Caldera), Roberta Bosco (comissària independent i crítica), Àlex González (BIST), Lydia Sanmartí i Silvia Tognetti (ICFO), Fernando Cucchietti (BSC) i Lluís Nacenta i Miguel Ángel de Heras (Hangar), aquest darrer com assessor tècnic amb veu però sense vot. En total s’han rebut 71 propostes.

Ars Electronica torna a Barcelona per segon cop

Barcelona es converteix en una de les principals seus deslocalitzades de l'Ars Electronica Festival, que celebrarà la seva 42a edició a Linz (Àustria) i 120 ciutats al voltant del món, del 8 al 12 de setembre. El lema d’enguany és A New Digital Deal. How the Digital World Could Work.

En l’edició de fa un any, sota el lema In Kepler's Gardens. A global journey mapping the 'new' world (Als jardins de Kepler. Un viatge global mapejant el 'nou' món), la proposta de l'Ars Electronica Garden Barcelona es va articular a partir del Garden Barcelona Show, una exposició a l'Arts Santa Mònica que va reunir produccions i adquisicions de la Col·lecció BEEP i les obres produïdes a Hangar, gràcies a les beques concedides a Mònica Rikić per New Home of Mind, Roc Parés per Doble Consciència i Santi Vilanova per Forms - Screen Ensemble. També hi va haver un cicle de taules rodones al DHUB i un taller i una Algorave (concert de música per ordinador amb programació en temps real) a Hangar. El programa es va completar amb els Taxis, un conjunt de càpsules audiovisuals que es van encarregar de portar el públic de visita virtual pels estudis d'alguns dels artistes més rellevants de l'escena electrònica i digital de Barcelona, i que es van elaborar amb la col·laboració dels experts en art i tecnologia de la UOC Pau Alsina i Irma Vilà. Podeu recuperar els materials des d'aquest web.

Enguany, i per segon any consecutiu, la pandèmia torna a sacsejar el festival, per això Linz es converteix en l'epicentre d'un festival deslocalitzat o multi localitzat al voltant del qual graviten més d’un centenar de ciutats que, com Barcelona, retransmetran la seva programació en streaming a través del web del festival.

Als organitzadors de l'esdeveniment de l’any passat, l'Institut Ramon Llull, Hangar, New Art Foundation i la UOC aquest any s’hi afegeixen La Caldera, Espronceda i el Canòdrom - Ateneu d’Innovació digital i democràtica juntament amb Hac Te, hub d’art, ciència i tecnologia, i la col·laboració dels seus socis com l’Institut de Ciències Fotòniques (IFCO) Barcelona Supercomputing Centre (BSC) o el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).

Totes les ciutats convidades seran gardens, jardins d'un festival que a Linz té lloc als jardins de la Universitat Johannes Kepler, Kepler's Gardens, encara que gran part de les propostes tindran una presència virtual i conferències, debats, arts escèniques i concerts es retransmetran en temps real a través del web del festival.

La darrera edició de l’Ars Electronica que es va poder celebrar amb normalitat abans que esclatés la pandèmia va ser la del 2019, que va reunir a Linz durant 5 dies 1.449 artistes i científics i 110.000 visitants de 45 països.

Enllaços relacionats

Ars Electronica 2021

Beques de producció-investigació de l'Institut Ramon Llull, NewArtFoundation, UOC, La Caldera i Hangar

Ars Electronica desembarca a Barcelona

Una taula rodona sobre art i ciència en pandèmia dona el tret de sortida d'Hac Te, el 'hub' d'art, ciència i tecnologia de Barcelona

'Pecha kucha' d'art, ciència i tecnologia a la Biennal Ciutat i Ciència, en col·laboració amb Hac Te i els seus socis UOC, Hangar i BIST

Erich Berger, director de la Bioart Society: «M'agradaria veure l'art digital al mateix nivell que les altres formes d'art establertes»

    Logo Institut Ramon Llull
  • Un consorci de:

  • Generalitat de Catalunya Govern Illes Balears Ajuntament de Barcelona

Aquest web només utilitza galetes de sessió amb finalitats tècniques i analítiques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. Tanmateix, sí que utilitza galetes de tercers amb finalitats estadístiques. Podeu obtenir més informació o administrar-les oposar-vos-hi fent clic a "+ Info"