La directora i autora teatral Beatriz Fariza Guttmann va explicar com fou el procés de creació d’una obra de teatre basada en fets històrics recents. Així doncs, la xerrada va seguir el fil conductor del seu procés creatiu, que va prendre com a fonts el diari d’un exiliat republicà, entrevistes a la filla, fotografies i una gran diversitat de textos de caire més teòric. A més, Beatriz Fariza Guttmann va explicar algunes de les qüestions que poden causar més dificultats, com la relació amb els familiars o la incursió de dades purament històriques sense que baixi la tensió dramàtica.

Així mateix, els assistents vam poder gaudir de la projecció d’alguns fragments de l’obra Gaskin. Allò que no es conta és com si mai no haguera existit, a través dels quals vam poder copsar allò que l’autora i directora ens estava explicant. Tot plegat, va concloure amb un debat ben interessant sobre el significat de la memòria i les diferents expressions artístiques que pot adoptar.

Beatriz Fariza Guttmann és autora i directora teatral de Gaskin. Allò que no es conta és com si mai no haguera existit. L'obra està basada en els diaris de Gaskin, un republicà valencià que va deixar Alacant rumb a l’exili, a bord de l’Stanbrook. L’Stanbrook va ser l'últim vaixell que va sortir del port d'Alacant amb refugiats republicans. Sobrecarregat de refugiats, va navegar per la mar Mediterrània, en una imatge que avui encara, malauradament, ens és familiar.