48 estudiants de català de diverses universitats franceses han assistit, aquest darrer dimecres 7 d’abril, a un cinefòrum amb la Maria Ripoll organitzat per les universitats de Lyon II, Paris-Sorbonne, Grenoble-Alpes, ENS de Lyon i Jean-Monnet de Saint-Étienne.

L’acte va consistir en un intercanvi entre la directora i els estudiants, que van poder fer preguntes sobre diversos aspectes de la pel·lícula i sobre la trajectòria professional de Ripoll. Prèviament, havien visualitzat la seva obra Rastres de Sàndal i, alguns d’ells, Estiu 1993 de Carla Simón. Totes dues pel·lícules se centren en la recerca de la identitat i els reptes i aprenentatges que comporta.

La comunicació entre els estudiants i la directora va ser molt fluïda i es va crear una atmosfera molt agradable mentre conversaven sobre la pel·lícula. Van sorgir des d’aspectes de la producció i de la part tècnica, fins a reflexions al voltant de l’elecció de la temàtica o de la implicació de l’autora amb els personatges i amb la història. A la vegada, la directora també va explicar anècdotes i històries que van ajudar a comprendre amb més profunditat el transfons de la pel·lícula i que van convertir la visualització d’aquest film en una experiència encara més humana.

Activitats com aquesta permeten que els estudiants de català com a llengua estrangera coneguin de primera mà el panorama cultural català i els creadors que el fan possible. Va ser una oportunitat per als estudiants d’aprofundir en el cinema català, sovint força inaccessible als circuits francesos. A més a més, va ser una ocasió més per lluitar contra la criptogínia, és a dir, contra l’ocultament de referents femenins en la cultura i, més concretament, en el cinema. Això és especialment rellevant si tenim en compte la importància de les dones en el corrent de cinema català contemporani. Maria Ripoll va acabar el Cinefòrum explicant-nos els seus nous projectes cinematogràfics i recomanant-nos la pel·lícula Vivir dos veces (2020), una reflexió també sobre la identitat a partir de la malaltia de l’Alzheimer, que ha dirigit i es troba a disposició a la plataforma Netflix.

Estem segures que repetirem l’experiència i esperem que hi hagi moltes més iniciatives que permetin difondre la cultura catalana arreu!