El text d’Schreber va influir Sigmund Freud en el desenvolupament de la seva teoria sobre la paranoia i l’esquizofrènia. El Palomar reinterpreta les experiències i els textos d’Schreber des d’una perspectiva transfeminista i deconstrueix, des d’una perspectiva queer, el diagnòstic de Freud sobre la seva esquizofrènia. La producció d’aquesta instal·lació ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’Institut Ramon Llull amb la Berlin Biennale.
L’equip de comissariat, Maria Berrios, Renata Cervetto, Lisette Lagnado i el valencià Agustín Pérez Rubio, han dissenyat l’11a Berlin Biennal com un procés. Aquest procés va començar al setembre de 2019, quan es van instal·lar a un espai temporal a ExRotaprint a Berlín-Wedding, on s’han desenvoluptat diverses exposicions i processos de treball. La part final de la Biennal, l’Epíleg, es fa entre setembre i principis de novembre i es densevolupa sota el títol Der Riss beginnt im Inneren.
El col·lectiu artístic El Palomar va néixer a Barcelona l’any 2013 fundat per R. Marcos Mota i Mariokissme amb l’objectiu de treballar, des de la cultura, sobre temàtiques de reivindicació queer i feminista, sobre identitat i revisió història. Han treballat sobre personatges històrics com l’escultor noucentista Ismael Smith o l’antropòleg i escriptor Alberto Cardín. A Barcelona, han col·laborat, entre d’altres, amb institucions com La Capella de Barcelona o l’Espai 13 de la Fundació Miró, on van protagonitzar el cicle “Quan les línies son temps”, comissariat per Martí Manen.
A la Berlin Biennale presentaran un projecte de revisió històrica Daniel Paul Schreber, que va ser internat a un hospital psiquiàtric entre 1900 i 1902 a Sonnestain poc després de ser nomenat president de les Corts de Dresden. Schreber va ser alliberat d’aquest confinament a canvi d’escriure les seves memòries, que van ser interpretades per Sigmund Freud i van ser el punt de partida de les seves primeres teories sobre la paranoia i l’esquizofrènia. El Palomar parteix d’un extens treball de recerca i documentació per interpretar la figura història i la identitat de Daniel Paul Schreber.
Mariokissme (Mario Páez, Màlaga, 1980) és llicenciat en Belles Arts a la Universitat de Barcelona i ha realitzat el Programa d’Estudis Independents d’Art Contemporani d’A*DESK (2010-2011) i el màster de Producció i Recerca artística de la Universitat de Barcelona (2013-2014). En col·laboració amb R. Marcos Mota dirigeix l’espai de recerca autogestionat i sense ànim de lucre El Palomar, amb l’objectiu de donar visibilitat a artistes i discursos queer i de gènere. Els seus projectes s’han pogut veure a la Galeria Joan Prats, al MACBA, el CCCB, l’Antic Teatre i Fabra i Coats així com al CAC (Màlaga) i a LABoral Centro de Arte y Creación Industrial (Gijón).
R. Marcos Mota (Tarragona, 1988) és també llicenciat en Belles Arts i màster en Produccions Artístiques de la Universitat de Barcelona (2013-2014). Treballa principalment en l’àmbit de la performance, la teoria queer i els transfeminismes. Més enllà de El Palomar, els seus projectes s’han pogut veure a Hangar, La Capella, La Fundació Joan Miró i la Galeria Fidel Balaguer de Barcelona, així com al CA2M (Mòstoles), la New Gallery (Madrid) i la Tate Modern (Londres
La Berlin Biennale és, des de la seva primera edició al 1998, un dels esdeveniments més significatius en l'àmbit de l'art contemporani. Explora i presenta projectes i les visions artístiques pioneres en una de les metròpolis culturals més importants, tan en el mercat europeu com internacional. La Berlin Biennale és un imant per a professionals de l'art així com per al públic general, que any rere any respon de manera entusiasta al seu programa.