Aina Alegre i David Wampach presenten «3020» al festival Actoral de Marsella i a Montpelier Danse

3020 és la primera peça que conceben conjuntament, amb la voluntat de «posar en comú, associar-se, criticar, assumir els punts de convergència i divergència» entre ambdós creadors. Impregnat de la dinàmica excessiva i dramàtica de l’estil barroc, l’espectacle es presenta en forma de performance-concert i implica a parts iguals so, veu i cos per arribar a un «estat d’abandó explosiu i goig extrem». Quatre intèrprets masculins sense decorat que interactuen amb una profusió de sons i moviments sense cap jerarquia evident, desbordants, emfàtics. Un brollador d’estats físics que corprenen i esclats sonors de gran potència. La creació de l’espectacle s’ha realitzat en residència a l’Agora, centre internacional per a la dansa a Montpeller.

Aina Alegre (1986, Barcelona) és coreògrafa, ballarina i actriu. Després d’haver estat gimnasta i haver cursat una formació multidisciplinària en dansa, teatre i cant a Barcelona, entra al Centre Nacional de Dansa Contemporània d’Angers el 2007. Alegre entén la creació coreogràfica com un terreny per reinventar el cos, «ficcionalitzar-lo». Articula, doncs, objectes coreogràfics construïts a partir de diversos mitjans: obres per a l’escenari, performances, vídeos. El 2009, co-signa el duo Speed i crea la performance La maja desnuda dice (2011), que desemboca en la creació de la peça No se trata de un desnudo mitológico (2012). Més tard crea Delices (2015) i Le jour de la bête (2017). El 2019, presenta La nuit, nos autres. En col·laboració amb Hadrien Touret ha transportat algunes de les seves performances en peces cinematogràfiques, com la pel·lícula 12 45 84 (2010), Triparia (2011) i Delices (2014). El mes de febrer de 2020 inaugura amb tres coreògrafs més el festival Ardanthé de Vanves amb Étude 2, part d’un projecte de recerca artística a partir de moviments recollits en converses sobre pràctiques físiques, oficis i danses que impliquen un gest de martelleig que produeix una ressonància corporal. A més dels Estudis, durant el 2020, la coreògrafa presenta les creacions 3020 i R-A-U-X-A. En paral·lel, Aina Alegre col·labora com a intèrpret amb altres coreògrafs i directors des de 2010.

David Wampach s’interessa per les arts escèniques en un primer moment gràcies a diverses experiències com a espectador, que el porten a dedicar-se en un primer moment al teatre, i més tard a la dansa. De mica en mica multiplica les aparicions i la participació en diverses companyies i formacions com Ex.e.r.ce al CCN (Centre coreogràfic nacional) de Montpeller o el P.A.R.T.S de Brussel·les. El 2001 crea l’associació Achles, en una síntesi del recorregut teatral i plastic propi. Hi desenvolupa creacions diverses en solo (circon c is, 2004; Tour, 2014), duo (circonscrit, 2005; Auto i Batterie, 2008; Veine, 2014; Endo, 2017), trio (Bascule, 2005) o en col·lectiu (Quatorze, 2007; Battement, 2009; Cassette i Sacre, 2011), entre d’altres. Les obres de Wampach es presenten sovint en forma de díptic. Entre rigor matemàtic i desmesura burlesca, s’inventa universos de contrastos: darrere d’un ordre aparent i un marc rígid, un repartiment escrupolós entre femení i masculí i reptes coreogràfics molt precisos, les passions esclaten. La periodista cultural Eve Beauvallet subratllava en un article del 2011 la capacitat de Wampach per transformar la tradició i els estàndards, el gust particular pel deixar veure amagant, i per les metamorfosis possibles. En la seva última peça creada el 2019, Berezina, reprèn la temàtica d’Endo, un projecte per a sis ballarins basat en les ressonàncies actuals del passat. David Wampach també treballa habitualment en formacions com Ex.e.r.ce, EMFOCO a Concepción (Xile) o DanseWEB. Actualment prepara el projecte Algeria Alegria, sobre els seus orígens algerians, que es presentarà el 2021 al festival + DE GENRES, a la Klap Maison pour la danse de Marsella.