El Museu Arqueològic d’Eivissa ("i Formentera" s'afegeix més tard per completar les sigles MAEF) va néixer l’any 1907 gràcies a la donació de col·leccions particulars d’objectes arqueològics a l’Estat espanyol recuperats en diverses excavacions realitzades per la Societat Arqueològica Ebusitana des de 1903. A partir de la seva creació, el museu ha liderat nombroses campanyes d'excavació per investigar el passat d'ambdues illes, encara que sempre amb una especial atenció al llegat que hi varen deixar els colons fenicis i púnics.
Tot i que es circumscriu a un àmbit territorial petit com són les illes Pitiüses, el MAEF el conformen dos seus museístiques: el Museu Arqueològic de Dalt Vila, on es presenten els períodes històrics de les illes d’Eivissa i Formentera des de la prehistòria fins a l’edat mitjana —tancat temporalment per reformes—, i el Museu Monogràfic del Puig des Molins, on s’ubica la necròpolis de l’antiga ciutat d’Eivissa. Aquesta segona seu inclou la visita a les tombes subterrànies de 2.500 anys d’antiguitat, i a més, també organitza exposicions temporals de temàtica diversa. En aquestes línies tractarem d’explicar per què un únic jaciment disposa d’un museu monogràfic per ell sol.
Entrada del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera en una foto dels anys quaranta de s. XX. Foto Viñets / Arxiu Històric Municipal d’Eivissa (Font: EEIF)
Les col·leccions del MAEF reuneixen una sèrie de valors excepcionals que el converteixen en un dels referents en l’àmbit internacional pel que fa a l’arqueologia feniciopúnica. La nau capitana d’aquest excepcional patrimoni d’època antiga el forma la necròpolis del Puig des Molins. És ben sabut en arqueologia que les àrees funeràries de qualsevol època solen proveir de materials ben preservats —les tombes actuen com a petites “càpsules del temps” segellades dins la terra—, molts d’ells sencers, formant rics i variats aixovars d’objectes com joies, ceràmica de luxe, peces amb valors apotropaics (amulets, màscares, etc.), entre d’altres, objectes que ens permeten obtenir informació essencial per conèixer, en aquest cas, com vivien i com s’enfrontaven a la mort els fenicis i els púnics. Tot i la procedència oriental dels fenicis —la metròpoli originària era Tir, a l’actual Líban— en el context de les colònies feniciopúniques del Mediterrani occidental, la necròpolis del Puig des Molins a Eivissa n’és el major exponent de necròpolis d’aquesta cultura, tant per la seva extensió (més de 5 ha de necròpolis), el seu elevat nombre de sepultures (més de 3000 hipogeus només d’època púnica), i la riquesa i singularitat dels seus aixovars funeraris.
El ritual funerari s’estructurava en una sèrie de passes que preparaven el difunt en el seu viatge al més enllà. El tractament del cadàver (purificació, neteja, amortallament i vestit) i la seva protecció (proveint-lo d’objectes amb valor màgic i religiós, així com recitant determinades fórmules) donaven pas a la comitiva fúnebre, la qual transportava el cos des de l’àmbit domèstic fins a l’espai públic de la necròpolis. Entre plors i música s’acomiadaven del difunt fins al moment de dipositar-lo dins la tomba juntament amb el seu aixovar funerari. Un cop allà s'inicia el sepeli, que consistia a presentar l’individu davant els déus mitjançant una sèrie d’actes sacrificials per honorar-los.
Escena teatralitzada a càrrec de l’Associació d’Amics del MAEF en la que es representa el ritual funerari en època púnica a la necròpolis del Puig des Molins (Font: Arxiu MAEF).
Entre els materials vinculats amb les ofrenes d’aliments i les libacions de líquids que es duien a terme en el ritual funerari del Puig des Molins, destaquen les ceràmiques de gran qualitat importades d’altres centres del Mediterrani, com ara la ceràmica àtica i la ceràmica campaniana. Altres objectes singulars amb una clara funció simbòlica són les exòtiques closques d’ou d’estruç policromades que arribarien a l’illa d’Eivissa o bé des del nord d’Àfrica, o bé des de la zona de l’actual Síria, per formar part dels rituals realitzats dins dels tombes. El MAEF conserva més de 50 closques d’ou d’estruç senceres d’època púnica, col·lecció que només supera la necròpolis de Villaricos, a Almeria. Un altre rècord del qual sobresurt la nostra petita illa és en la col·lecció d’escarabeus d’inspiració egípcia. Els fenicis tenien forts lligams comercials i culturals amb l’antic Egipte, i fruit d’aquests contactes va ser la proliferació entre els habitants de les colònies feniciopúniques d’aquest tipus d’amulets que coneixem com a escarabeus perquè reprodueixen la fisonomia de l’escarabat sagrat (Scarabeus sacer) en el seu dors. En jaciments punicoebusitans (així coneixem els púnics de la ciutat antiga d’Ebusus, l’actual Eivissa) s’han recuperat prop de 300 escarabeus, una xifra superior als escarabeus documentats de forma conjunta a la resta de jaciments contemporanis de la península ibèrica.
Recipients de caràcter ritual elaborats amb closques d’ou d’estruç pintades. Necròpolis feniciopúnica del Puig des Molins. Font: Arxiu MAEF.
Puig des Molins va ser el cementeri de la ciutat d’Ibosim (Eivissa en fenici) i, per tant, és una necròpolis urbana molt ben conservada a pesar del creixement desmesurat de la ciutat moderna. Compta amb el seu propi museu monogràfic el qual actua com a centre de recepció de visitants del jaciment, centre d’interpretació, i museu que exposa i difon els valors històrics i artístics dels materials que ha fornit la necròpolis. Però a més a més, el MAEF també disposa de materials excepcionals procedents d’un important nombre de necròpolis rurals que no fan més que destacar la importància agrícola i ramadera (a part de la comercial i l’estratègica) que tenia l’illa d’Eivissa en temps d’Anníbal Barca i Escipió l’Africà. Repartits per tota l’illa, aquests cementeris associats a les “cases pageses” de l’època, molts cops han rebut el nom de les darreres cases pageses que explotaren la terra eivissenca fins al segle XX, com Can Sorà (ses Païsses de Cala d’Hort), cas Frare Verd, o ca na Jondala.
Passejar per l’Eivissa feniciopúnica a través de les sales del MAEF també ens permet conèixer els llocs de culte d’una societat en què la superstició i la religiositat impregnaven molts aspectes del seu dia a dia. El santuari des Culleram, al nord de l’illa, va ser consagrat al culte de la deessa Tanit, una divinitat púnica originària de Cartago que avui en dia reviu en els noms de molts comerços eivissencs, inclús en el nom de moltes nenes nascudes a l’Eivissa actual. El santuari, descobert i excavat per la Societat Arqueològica Ebusitana l’any 1907, s’ubica en una cova natural on varen ser recuperades prop de 600 figuretes de terracota a mode d’exvots dedicats a Tanit, constituint una de les col·leccions d’art púnic dels segles III-II aC més importants, i la més extensa de les que representen a aquesta divinitat.
Figureta de terracota de forma acampanada representant a la deessa Tanit (s. III-II aC). Va ser recuperada al santuari púnic de la Cova des Culleram (Sant Vicent de sa Cala, Eivissa) l’any 1907. Font: Arxiu MAEF.
Tants anys d'excavacions i investigacions sobre el passat feniciopúnic d’Eivissa varen contribuir a la consecució d’un reconeixement internacional inigualable: la candidatura d’Eivissa com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1999. Els jaciments del poblat fenici de sa Caleta i la necròpolis del Puig des Molins varen ser escollits com a màxims representants d’aquesta cultura mil·lenària que s’establí a l’illa a partir del s. VII aC. Juntament amb la imponent fortificació renaixentista de Dalt Vila, i les quilomètriques praderies de posidònia marina que connecten Eivissa i Formentera (l’ésser viu més gran del món!), completaren la candidatura del bé mixt “Eivissa. Biodiversitat i Cultura”.
Per acabar, cal recordar que el procés d’investigació científica no s’atura fins que els seus resultats no arriben al gran públic a través d’exposicions (com la visita virtual que trobam al seu web www.maef.eu), publicacions, cursos i activitats de tot tipus que faciliten aquesta transmissió de coneixements. A nivell de divulgació de la recerca que es realitza en aquest àmbit, el MAEF celebra —i publica en format llibre— anualment i des de fa més de trenta anys les Jornades d’Arqueologia Feniciopúniques, cita a la qual acudeixen representants de nombroses institucions i universitats d’arreu que dediquen també la seva activitat investigadora al món feniciopúnic. Cites acadèmiques en les quals s’explica al conjunt de la societat (ara també a través del canal de Youtube i xarxes socials del MAEF) l’avenç de la recerca sobre aquest patrimoni arqueològic únic que no hem de deixar de visitar.
Necròpolis del Puig des Molins d’Eivissa, amb els pous d’accés als hipogeus subterranis, antigament també utilitzats per plantar oliveres centenàries. Font: Arxiu MAEF
