Eva Baltasar va néixer a Barcelona el 1978. Es va estrenar com a autora el 2008 amb Laia, un recull de poemes guanyador del premi de poesia Miquel de Palol publicat per Columna. Des de llavors, ha publicat nou poemaris, tots ells premiats, entre els quals es poden citar Atàviques feres, publicat per Cossetània, 2009; Reclam, Institut d’Estudis Ilerdencs, 2010; Poemes d’una embarassada, Pagès, 2012; Vida limitada, Animals d’hivern, Edicions 62, 2016; Neutre, Bromera, 2017, i Invertida, Lleonard Muntaner, 2017. L’any 2018 va entrar al món de la narrativa amb Permagel, primera baula d’un tríptic que explora en primera persona les veus de tres dones diferents. Boulder (Club Editor, 2020) és la segona novel·la de la sèrie i es va publicar en català al març. Pedagoga de formació, entre els anys 2000 i 2006, Baltasar va ser col·laboradora habitual als mitjans de comunicació i en revistes científiques i culturals com Temps d'Educació o Seminari Iduna.
L'escriptora participa el 10 d'agost a Lire, lier…, una sèrie de trobades literàries, filosòfiques i d'estudi que s'han preparat aquest any com a proposta alternativa al Banquet du livre d’été, organitzat per La Maison du Banquet et des générations de Lagrassa, a l'Aude (Occitània).
Permafrost, d’Eva Baltasar
El permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre, que li preserva l’interior i el fa impermeable a les amenaces del món que l’envolta: la cel·la familiar hipòcrita i postissa, una mare obsessionada per la salut, una germana obsessionada per la felicitat i un entorn ple d’expectatives soporífiques i deutes adquirits. La protagonista, dona lesbiana d’uns quaranta anys, viu una vida lliure i desbocada i es passeja sovint per la corda fluixa, mirant el buit. A través d’una prosa gairebé poètica que li brolla de dins repassa episodis familiars, llocs, lectures apassionades i els cossos i carícies de les amants. El to confidencial de la primera novel·la d’Eva Baltasar arrossega el lector cap al relat d’una vida al límit, cap a l’únic indret on la protagonista se sent viva. I malgrat els esforços per impedir el desgel d’aquest santuari interior, la prosa potent i una trama àcida i pertorbadora esquerden el permagel i deixen traspuar la claror.
D’Eva Baltasar
Traducció francesa d’Annie Bats
Éditions Verdier
Setembre de 2020
128 pàgines
