Institut Ramon LLull

El quartet de guitarres Aleph enregistra i presenta en live-streaming « Tierra, polvo, tumba » de la compositora catalana Núria Giménez Comas

Música.  Karlsruhe (Alemanya)/ Marsella (França), 01/07/2020

La peça serà enregistrada el primer de juliol al ZKM de Karlsruhe, a Alemanya per l'ensemble que la va estrenar a Barcelona, al festival Mixtur 2019. I l'endemà serà difosa en forma de concert virtual binaural. Al final del concert, el director del ZKM Ludger Brümmer entrevistarà els compositors Núria Giménez Comas i Marko Nikodijevic.




Tierra, polvo, tumba és una composició dedicada a les víctimes desaparegudes de la guerra civil que no van tenir sepultura i no han estat retrobades. L’element principal de l’obra és el gest sobre l'instrument, rasgueados que s'aturen, gestos silenciats. La primera part, més rítmica, va evolucionant cap a la lírica, com en un passeig per diversos espais acústics fins a la tercera part, en què predominen els gestos de cesura. Els gestos i moviments percussius descendents evoquen la terra, la pols, les tombes que no es van cavar. La peça, que s’enregistrarà el dia 1 de juliol a l’estudi del ZKM, és el resultat d’un encàrrec del festival Mixtur de Barcelona a Núria Giménez per al quartet de guitarres Aleph, en la qual va col·laborar l’Institut Ramon Llull.

El concert, en línia i en directe, vol sorprendre el públic amb un element tècnic preparat per a l’ocasió, el so binaural. Una tècnica que proporciona als espectadors una experiència sonora similar a la d’un concert en directe. La disposició estratègica dels micròfons a la sala permet imitar la percepció que tindria el públic si es trobés ben bé davant dels músics. El programa del concert inclourà, a més de la peça Tierra, polvo, tumba (2019), de Núria Giménez Comas l’obra Infinite the night / senza ritorno for guitar quartet and electronics (2015) de Marko Nikodijevic.

Els quatre músics del quartet Aleph son uns apassionats per la música del nostre temps. Des de la seva creació el 1994, la missió del quartet és presentar, promoure i fer avançar el llenguatge musical i les tècniques de reproducció dels segles XX i XXI, alimentades per una intensa col·laboració amb compositors, enginyers de so i enginyers acústics.

Amb el pas del temps, el conjunt ha ajudat a crear un repertori nou, ampliat i de futur per a la guitarra clàssica que està en constant expansió gràcies a la col·laboració amb un gran nombre de compositors de renom i joves. Andrés Hernández Alba, Tillmann Reinbeck, Wolfgang Sehringer i Christian Wernicke actuen regularment en festivals de música internacionals com MaerzMusik (Berlín), Guitar Foundation of America (EUA), Eclat (Stuttgart), Styrian Autumn (Graz), Warsaw Autumn, Archipel (Ginebra), MusicadHoy (Madrid), Festival d'un mes (Corea del Sud), Klangspuren Schwaz (Àustria) i Time of Music (Viitasaari).

El ZKM. Centre d’art i de mitjans de comunicació de Karlsruhe (en alemany, Zentrum für Kunst und Medien) es va fundar l’any 1989 amb l’objectiu de portar les arts visuals a l’era digital. El centre, situat a una antiga fàbrica de munició de la ciutat alemanya, produeix exposicions i esdeveniments i és un important centre de recerca en l’àmbit de la digitalització, els mitjans de comunicació i la globalització. També compleix les funcions d’arxiu i disposa d’una col·lecció, una biblioteca i una mediateca de prestigi internacional. El seu director fundador, Heinrich Klotz, va afirmar que el ZKM era la “Bauhaus digital”.

Núria Giménez Comas també serà amb Mònica Gil, realitzadora en informàtica musical, al GMEM, centre nacional de música de Marsella del 3 al 7 de juliol per una residència de creació de la peça de The Second coming, que es presentarà als "Matins Sonnants" el desembre de 2021 a l’Òpera de Marsella. A la composició, que recupera un text del poeta irlandès William Butler Yeats, es confrontaran espais sonors i poètics. D’una banda, l’espai escènic i la potència del piano, i de l’altra l’espai al voltant del públic i fora del focus de les intèrprets. Els dos espais dialogaran i es fusionaran en certs moments. Sensacions efímeres, entre expectativa, esperança, desesperança i por, acompanyades de l’aparició d’alguna "imatge sonora": una "bèstia" que sorgirà de l’espai sonor. L’obra forma part d’una sèrie de peces que combinen veu i electrònica, en què el diàleg d'ambues situa l’espectador a mig camí entre allò real i irreal.

Sobre Núria Giménez Comas

Núria Giménez Comas estudia piano i matemàtiques a Barcelona, abans de decantar-se cap a la composició. Atreta pel treball d'imatge i pluridisciplinar, el 2012 participa al taller In Vivo-Video de l’Académie ManiFeste i més tard al Cursus de l’Ircam. Molt interessada en els conjunts orquestrals, treballa amb orquestres com l'OCG (Orquestra de Cambra de Ginebra), la Brussels Philarmonic i la Geneva Camerata. Ha estat premiada en diversos concursos, entre els quals hi ha el Premi del Colegio de España (Paris)-INAEM 2012 i el primer premi del concurs internacional Edison-Denisov. Les seves obres s'han produït en diversos països entre els quals Espaya, França, Mèxic, Bèlgica i Alemanya. Ha rebut encàrrecs de diversos músics, conjunts, orquestres i institucions, com Radio France, el Grame, generador de recursos i d'activitats musicals exploratòries, i l'Ircam.

    Logo Institut Ramon Llull
  • Un consorci de:

  • Generalitat de Catalunya Govern Illes Balears Ajuntament de Barcelona

Aquest web només utilitza galetes de sessió amb finalitats tècniques i analítiques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. Tanmateix, sí que utilitza galetes de tercers amb finalitats estadístiques. Podeu obtenir més informació o administrar-les oposar-vos-hi fent clic a "+ Info"