La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda

Per Jia Tolentino

“Perquè jo era així, que patia si algú em demanava una cosa i havia de dir que no”, diu la Natàlia, la narradora, al primer paràgraf de “La plaça del Diamant”, la novel·la de Mercè Rodoreda sobre la Guerra Civil Espanyola publicada el 1962. És un llibre tan fresc i pur i pertorbador com el vent que obre la porta d’entrada i entra a casa teva amb una revolada. La Natàlia està cansada de vendre dolços des de bon matí, però la seva amiga Julieta ha passat per la pastisseria i l’ha convençuda d’anar a ballar a la plaça. “Anava blanca de dalt a baix: el vestit i els enagos emmidonats, les sabates com un glop de llet, les arracades de pasta blanca, tres braçalets rotllana que feien joc amb les arracades i un portamonedes blanc, que la Julieta em va dir que era d’hule, amb la tanca com una petxina d’or.”

És allà, a la Plaça del Diamant, on la Natàlia coneix en Quimet, un jove amb uns ulls com els d’un mono, que li posa Colometa de sobrenom i li diu que serà la seva dona abans que s’acabi l’any. El sobrenom és encertat –la Natàlia és indefensa, digna, tràgica– i ho és també la predicció d’en Quimet: aviat estan casats i tenen dos fills petits. A mesura que el món de la Natàlia es va encongint a la mida del seu pis i de la seva nova ocupació com a dona de fer feines d’una família rica, el món exterior també comença a canviar. No hi ha llet, tampoc benzina. El conflicte esclata als carrers i en Quimet s’allista a l’Exèrcit Popular de la República. La Natàlia es queda sola a Barcelona, amb els fills que passen gana i amb l’estol mig salvatge d’ocells que en Quimet intentava criar al terrat.

Mercè Rodoreda només va anar a l’escola durant tres anys, i va casar-se amb el seu tiet matern quan en tenia vint. Va començar a publicar obres de narrativa als anys trenta del segle XX, just abans del conflicte que descriu en aquesta novel·la. Sempre va escriure en català, la llengua que va ser prohibida quan Franco va arribar al poder en 1939. Rodoreda va escriure “La plaça del Diamant” mentre vivia a l’exili, a Suïssa, i lentament la novel·la va ser reconeguda com una de les obres canòniques de la literatura catalana –Rodoreda ha estat considerada sovint com l’escriptor català més influent del segle passat– així com una novel·la vital, vívida i existencialista sobre la guerra. La bellesa desimbolta i el dolor fantasmagòric de la seva obra produeixen un plaer agut, que et transporta. Vaig quedar-ne captivada en llegir-la recentment. Em vaig sentir com la Natàlia: ingènua, influenciable i intensament viva. 

Jia Tolentino és escriptora i editora nord-americana. Va estudiar un màster de Belles Arts a la Universitat de Michigan. Després de col·laborar amb diverses revistes culturals va esdevenir la redactora en plantilla més jove de la història de The New Yorker. El mes de maig passat va participar al festival Primera Persona Indoors (en línia) del CCCB.

The Time of the Doves, tr. de David Rosenthal, ha estat publicada als EUA per Graywolf Press.

Hi ha una nova traducció d’aquesta mateixa novel·la  amb el títol In Diamond Square, feta per Peter Bush i publicada a Gran Bretanya per Virago Press.

Per veure altres llibres de Mercè Rodoreda publicats als EUA, visita Open Letter Books:

Camellia Street, traducció de David Rosenthal

Death in Spring, traducció de Martha Tennent

Garden by the Sea, traducció de Maruxa Relaño i Martha Tennent

The Selected Stories of Mercè Rodoreda, traducció de Martha Tennent

War, So Much War, traducció de Maruxa Relaño i Martha Tennent