Institut Ramon LLull

Toreros comunistes i constructors milionaris: l’odissea de Portabella per fer «Viridiana»

paperllull.  Barcelona, 28/03/2020

Pere Portabella sempre ha cregut que l’art és "absolutament indestriable" de la política. Així ha exercit i ha creat, i així s’ha distingit també com a ciutadà i activista. Recentment, ens deia en aquesta entrevista que va entrar al cinema "decidit a fer una impugnació, amb tota l’artilleria". En aquests dies de reclusió forçosa, us volem compartir la història increïble de la producció de Viridiana, en ple franquisme, amb censura i l'opressió del poder. Una odissea que el productor català va haver de superar per presentar el film a Canes, on va guanyar la Palma d’Or.




Un director exiliat a Mèxic, Luís Buñuel, i un productor jove, que comença, i que vol sacsejar-ho tot, Pere Portabella. Junts tramen l'èxit de Viridiana, que acabaria guanyant la Palma d'Or a Canes. Però el camí no és fàcil, i l'èxit tampoc surt barat. L’inici d'aquesta particular aventura cal buscar-lo a Los golfos, primer llargmetratge de Carlos Saura, del 1959. Va ser la primera pel·lícula que produiria Portabella, i la porta d’entrada al cinema —la seva productora es diu Films 59.

"Jo estava en relació amb tots els pintors i artistes del moment —explica—. Tenia molta relació amb el germà de Carlos Saura, Antonio, que, un bon dia, em diu que té un germà que està movent un guió que ningú li vol produir". Per pura intuïció, decideix entrar al cinema. "Los golfos era un guió molt lligat a la nouvelle vague, pel meu gust gens transgressor. Però vaig decidir provar l’experiència, per ficar-me en el sector, però sempre amb la idea de transgredir. I fer-ho des de la producció no era fàcil, perquè l’estat controlava les subvencions, pur control ideològic".

 

L’imprevist de l’atzar i una "bomba" a Canes

"Començo a rodar Los golfos amb el Saura. Algun programadors internacionals s’assabenten que estic fent una pel·lícula i ens conviden al festival de Canes. Arribem i a l’hotel de Canes ens trobem amb Luís Buñuel a l’ascensor". Els imprevistos, tan determinants. "Sempre, des del primer moment, he estat molt atent a l’atzar i he mantingut que la subjectivitat ha d’estar oberta a tots els imprevistos. I que això és una manera d’esquivar els poders, perquè l’autoritarisme sempre vol minimitzar-los. El dia següent projectaven Los golfos, que va tenir una primera rebuda força freda. Però tot canvia quan, posteriorment, Buñuel ens acompanya a la llotja d’honor i ens fa una abraçada a cada un: vam tenir una ovació impressionant".

"Buñuel havia de marxar a Mèxic l’endemà. Vaig aprofitar el temps que teníem per fer-li una proposta, ell i jo, asseguts al meu apartament. Lli vaig dir de fer una pel·lícula plegats. I li vaig posar dues condicions: una, rodar-la a Espanya; la segona, que enviarem un guió a la censura sense les seqüències més fortes, tot i que en deixaríem una part perquè la poguessin censurar. Amb el meu compromís que el dia de l’estrena, fos on fos, la projectaríem sense respectar en absolut les opinions dels censors". La resposta de Buñuel va ser directa: "Tu m’estàs parlant d’una bomba, no?". Però es van entendre de seguida, i ho van fer. "Els exiliats de Mèxic van acusar-lo de cedir al franquisme, ja em diràs".

 

Buñuel, durant el rodatge de «Viridiana».

 

"Buñuel em va dir que sí, que tenia una pel·lícula que es titulava La belleza del cuerpo —un fet que encara sap poca gent—, amb Silvia Pinal com a actriu protagonista. De fet, em va dir que ella li havia demanat a un amic seu —un constructor milionari— de finançar la pel·lícula. Buñuel se’n va a Mèxic i, quan torna, li dic que per un problema ètic jo no puc fer una producció amagant l’escàndol que podia generar. Ens exposàvem a què la confisquessin tota i que l’inversor hi perdés els diners, i que l’havíem d’advertir de la situació. Buñuel em va dir que li deixés la gestió a ell. Un dia, em truca i em diu que ja està tot arreglat".

 

Una fugida clandestina amb toreros i comunistes

Després de rodar amb Marco Ferreri El cochecito, el 1961 comença el rodatge de Viridiana; i després, el "via crucis". "Amb l’excusa de fer la sonorització i les mescles a París, vam poder treure els negatius d’Espanya". Calia anar sempre un pas per davant de l’enemic. "Vaig passar tot el material per fer les mescles als millors estudis que hi havia al moment. Aquest negatiu va fer possible la distribució internacional i l’estrena a Canes, on vam poder-hi anar amb l’excusa que encara no estava acabada".

L’estratègia per treure els negatius d’Espanya va ser tota una odissea, amb tints d’aventura impossible. "Vaig tenir la complicitat de Domingo Dominguín, el gerent de la productora de cine dels Bardem (Uninci), que eren del Partit Comunista i que, al seu torn, no volien saber res de Buñuel, a qui consideraven un àcrata i, sobretot, un surrealista". El Dominguín era un espècimen ben curiós, per l’època: del partit comunista, gerent i torero. "I tenia un germà, Luis Miguel Dominguín, que era amic de Franco. I un franquista de nassos".

I com van treure els negatius sense fer saltar cap alarma? "En Domingo va organitzar els seus toreros, en va localitzar uns que tenien una corrida a Montpeller i van posar els negatius als cotxes. Van arribar a la frontera i no els van demanar res, eren toreros i, a sobre, germans de Luís Miguel! Deixen tot el material a l’estudi francès. Tot molt clandestí, perquè la pel·lícula no existia, encara".

 

La famosa escena del Sant Sopar de "Viridiana". El Vaticà va entrar en còlera.

 

El Vaticà, enfurismat

Una còpia de Viridiana arriba Canes directament de París. "Es projecta el penúltim dia i és un escàndol enorme. Allà espetega tot, de manera fortíssima. Vam guanyar la Palma d’Or, encara soc l’únic productor espanyol que ho ha fet tot sol", remarca. "La sotragada va ser tan forta que els dos estats més autoritaris del moment, les dictadures del Vaticà i d’Espanya, se’n fan creus". Portabella convenç a José María Muñoz Fontán, director general de Cinematografía, que pugi a recollir el premi, que els serà entregat l’endemà de la projecció. Fontán és destituït de "manera fulminant" en un Consell de Ministres i la pel·lícula, prohibida. "De fet, més que prohibida, no va ser reconeguda".

La polèmica ja és un gran incendi, amb L’Osservatore Romano preguntant-se com pot ser que un país amb qui el Vaticà té concordat hagi permès "aquest engendre", tal i com escriuen. "Ens acusen d’actituds 'antireligioses d’intensitat delirant’, de blasfèmia, de ser producte d’una 'ment delirant', etc.". La resposta del Ministeri d’exteriors franquista va ser afirmar que la pel·lícula no havia estat rodada a Espanya. "No en van reconèixer la producció. I com que no hi havia pel·lícula, tampoc no ens podien acusar de res". Això sí, Viridiana fa esclatar la campanya de propaganda franquista, i els implicats en la producció, demostrar que l’obertura de la dictadura espanyola era pura façana.

Enmig de l’escàndol, el constructor milionari que finança el film se’n va a París, als estudis on hi havia els negatius. "En Domingo havia fet una firma on deia que, en cas que passés alguna cosa, algú de nosaltres podia retirar el material. L’error que va cometre Domingo és que va deixar per escrit que cadascun dels dos ho podia fer en qualsevol cas, en comptes de fer que fos necessària la signatura dels dos. El constructor va a París, s’emporta tot el material, paga una quantitat (una "mordida") i Viridiana es converteix en pel·lícula mexicana. Ara encara ho és, malgrat algunes temptatives meves i d'altres". A partir d’aquí, quan Portabella torna de Canes, s’està un any exiliat a Itàlia. Però això ja és una altra història. La història d'un cineasta que, a partir de llavors, no va parar d'implicar-se, d'impugnar, de perseverar, de provar, de transgredir.

 

ESTEVE PLANTADA
@eplantada

Dominguín, Buñuel i Portabella, any 1961. Una foto que és història.

    Logo Institut Ramon Llull
  • Un consorci de:

  • Generalitat de Catalunya Govern Illes Balears Ajuntament de Barcelona

Aquest web només utilitza galetes de sessió amb finalitats tècniques i analítiques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. Tanmateix, sí que utilitza galetes de tercers amb finalitats estadístiques. Podeu obtenir més informació o administrar-les oposar-vos-hi fent clic a "+ Info"