Serdar Çelik és tot afabilitat i passió. Passió per la poesia i pels poetes, pels recitals i el directe, per notar la veu sense filtres ni intermediaris, per sorprendre el públic i per portar els versos a llocs on no esperes trobar-te'ls. Una passió que s'encomana i que potser explica l'enorme èxit dels recitals del Festival Internacional de Poesia d'Istambul, certamen que dirigeix i que aquest 2020 compta amb la presència de la poeta valenciana Teresa Pascual.
Una de les singularitats del Festival d'Istambul és que podem gaudir d’un recital –com va passar l’edició passada amb Cucurella-Jorba– en un vaixell, pel Bòsfor.
Un dels objectius que tenim és apropar la poesia al públic del carrer, per això fem recitals a llocs com escoles, restaurants amb algun atractiu especial –recordo l’any que vam recital a un local amb tot a les fosques, on es recreava l’experiència de la ceguesa i on no veies el poeta: només li podies sentir la veu–, o als parcs públics. Ens agrada portar la poesia a un lloc gran i obert, treure’l del típic recital en una sala on només hi ha quatre gats. Com per exemple, als parcs, un dels indrets més especial: mentre la gent passeja es pot trobar un bon sarau, amb poetes de llocs molt diferents que, de cop i volta, diuen versos.
En versió original, directament?
Sempre! En tots els nostres recitals, primer sents la veu en la llengua d’origen i, després, la traducció al turc, perquè tothom ho pugui entendre. I aquí és on comptem amb la col·laboració especial dels joves que estudien a l’escola de teatre d’Istambul. Reciten de memòria, actuen molt bé.
Quina localització teniu com a gran atractiu per aquesta edició?
Farem un recital a la Cisterna de Yerebatan, una basílica bizantina en ple casc antic, molt a prop de Santa Sofia. És un lloc molt turístic, amb mig metre d’aigua i amb totes les columnes de l’antic hipòdrom de la ciutat. Té una acústica meravellosa! Allà muntem un escenari i recitem, a totes.
Aquesta passió i cura en la programació acaba explicant l’èxit que té el festival entre el públic, però també entre els poetes…
Possiblement sí. Molta gent vol venir, de tots els països. Gent que, quan torna a casa, explica l’experiència i que s’ho ha passat molt bé, que tot estava ben muntat. I en volen venir més! [riu].
Aquest any teniu entre els poetes a Teresa Pascual.
Farem un acte a l’hotel històric Pera Palace, que és el lloc on Agatha Christie va escriure moltes de les seves novel·les policíaques. O Antonio Gala, que hi va escriure La pasión turca… És un espai amb sales antigues, preciós, amb molta història acumulada, que s’obre al públic expressament per l’ocasió. I em fa molta il·lusió que enguany hagi vingut la Teresa. La vaig conèixer a Gandia, quan vaig anar-hi convidat per l’ajuntament en motiu de la traducció que he fet d’Ausiàs March al turc. Vam congeniar de seguida i li vaig dir que, quan pogués, la portaria a Istambul.
Per al festival, què significa fer d’altaveu de la poesia en català?
Molta gent em diu que ha pogut descobrir la cultura catalana a través del nostre festival. De fet, abans del certamen, molt pocs turcs coneixien alguna cosa sobre la vostra literatura. Actuem com a una via d’entrada a la cultura. En dotze anys que fa que ho fem, deuen haver passat per aquí uns 10 poetes catalans.
Fa poc vas ser un dels convidats al Barcelona Poesia. Com vas veure l’estat de la poesia catalana?
M’encanta! La segueixo de molt a prop. Per exemple, segueixo molt a la Meritxell Cucurella-Jorba. És una poeta que sap arribar al públic, que valoro no només pel que escriu, sinó també per com recita. Avui en dia, això és un factor molt important, perquè t’ajuda a connectar amb gent que no llegeix habitualment. La Meritxell va tenir molt, molt èxit. En mitjans d’aquí va tenir molt ressò, va ser espectacular.
ESTEVE PLANTADA
