-Correntes d'Escritas va nèixer l’any 2000 a Povoa de Varzim, amb motiu del centenari de la mort de José Maria Eça de Queiroz, nascut a la ciutat.

Eça de Queiroz va ser un dels escriptors portuguesos més grans, traduït a moltes llengües. Quan vam crear l’esdeveniment, la idea inicial era la de promoure la lectura, i per això vam aprofitar les sinergies amb les escoles, la comunitat i les biblioteques del municipi. Sempre hem cregut que un poble que llegeix és un poble lluminós, amb un futur molt més feliç. Correntes d'Escritas va néixer per promoure la literatura portuguesa, però, també, per promoure culturalment la ciutat.

–El festival s'ha consolidat com un dels més importants de Portugal. S’imaginaven que arribarien a celebrar vint edicions?

De cap manera, ni ho podíem somiar! Amb el temps, la trobada d’escriptors de tradició ibèrica s’ha anat fent gran, però Póvoa de Varzim també organitza un festiva de música clàssica molt rellevant a nivell nacional, que ja ha traspassat els 40 anys d’existència.

–La ciutat entoma projectes de llarg recorregut, lluny de l’anècdota.

Tot el que fem ho fem amb vocació de perdurar [riu]. Correntes d’Escritas, com diu el president de la República de Portugal Marcelo Rebelo de Sousa –que ja ha vingut tres vegades al certamen–, és el més gran trobada d’escriptors que hi ha a Portugal. Una bona prova és que tothom vol tornar-hi: els escriptors, però també els lectors. En aquests vint anys hi han passat molts milers de lectors.

–El festival sempre ha valorat molt la participació dels lectors.

Sempre hem tingut clar que, en aquesta trobada, els lectors participen. Però, també, que tenen veu i poden participar i aportar coses. Els escriptors no van a les escoles, sinó que són les escoles les qui vénen a Correntes d’Escritas.

–És potser aquest factor el que explica l’èxit del festival? Hi assisteixen cada any milers de persones i, normalment, la literatura no congrega masses.

I fins i tot compren! [riu] Tenim lectors que venen del Brasil, de Madeira, etc., que es queden a la ciutat durant tota una setmana. Correntes d’Escritas és una gran oportunitat de lligar els autors amb els seus lectors. Per a nosaltres, tots són iguals i això explica, en part, l’èxit que tenim.

–Hi ha una gran complicitat entre organització i escriptors, però també entre els convidats i el municipi.

Póvoa de Varzim, que és una ciutat mitjana de Portugal, viu amb molta intensitat tota la programació, que és concebuda com una plataforma del llibre, en un sentit ampli. El llibre, mentre dura el festival, aquí agafa una dimensió única.Tenim molts traductors, molts editors, lectors i autors: tota una plèiade, un conjunt estructurat, per promoure el llibre.

–Creu que el festival pot créixer més o ja ha tocat sostre?

Volem seguir creixent, i bona prova d’això és que estem col·laborant amb Barcelona i amb l’Institut Ramon Llull. Volem estrènyer encara més aquests llaços, obrir nous camins i fer que la literatura catalana sigui protagonista d’aquesta trobada. Per a nosaltres, és motiu d’orgull estar relacionats amb Barcelona, un gran punt irradiador de cultura. Això només ens pot fer créixer i, des d’aquí, us ho vull agrair.

–A Portugal es coneix la literatura catalana?

No suficientment. Volem reforçar el coneixement de la literatura catalana i que la gent cada vegada la identifiqui més. I volem que aquesta presència al Correntes d'Escritas sigui una porta d’entrada.

–Al llarg d’aquests vint anys, pel festival hi han passat autors com Mia Couto, Ana Luísa Amaral, Luis Sepúlveda, Rui Zink o Lídia Jorge, entre molts d’altres. Quin és el moment més especial que recorda?

Hi ha molts moment màgics, al llarg dels anys. Alguns que commouen, sobretot quan veus tanta gent que assisteix a un acte literari. Hem arribat a omplir teatres amb 700 persones, per exemple. I també valoro molt que aquest festival dona una llibertat il·limitada, tothom pot dir el que pensa o sent. Només hi ha la limitació de la pròpia imaginació.

Una entrevista d'Esteve Plantada @eplantada