No és gaire habitual fer créixer i consolidar un festival fins als 15 anys. Quan el van engegar, esperàveu que hi arribaríeu amb tant bona salut?

La veritat és que no ens ho vam ni plantejar i viure un moment tan dolç, en ple festival, emociona. És com viure un somni on has anat veient com el festival s’ha anat fent gran, en especial amb la suma de tantes complicitats: teatres, institucions, públic. També en la gran resposta que ha tingut en el sector, com demostra que hi ha molta gent d’arreu del món que té la voluntat d’arribar fins a la nostra ciutat i estar amb nosaltres aquests dies.

Quina era la idea inicial d’El Més Petit de Tots?

La idea inicial era que la primera infància –a qui no sempre se li dona el valor i atenció que mereix– tingués propostes adequades a les seves edats i els seus tempos. Al 2005, quan vam aparèixer, era totalment inexistent, nosaltres vam ser la primera gran aposta. Els infants de 0 a 3 anys potser no recordaran l’espectacle, però tot el que ha passat els queda a dins com a viscut.

És un aprenentatge, i molt valuós.

Si creixes amb l’art i la cultura, tindràs uns recursos que d’altra manera no tindries i per això n’estem tan convençuts, de la proposta que oferim. Apropar la cultura als nens té la mateixa importància que donar-los menjar i cuidar-los.

Com definiries El Més Petit de Tots?

Sempre dic que un nen petit no "veu" un espectacle, sinó que el "viu". A través de l’emoció, de la suggestió, dels estímuls. Una cosa molt maca que passa al nostre festival és que permet gaudir d’un moment de descoberta també pels pares i les famílies, tant pels adults com pels nens. Descobreixen el moment i s’emocionen, conjuntament. I aquest és un dels reptes que també ens vam proposar, i un dels moments més meravellosos.

Què penses de qui encara menysté els espectacles fets expressament per a nens?

Ja no li dono importància. Em crec el que fem, i crec que els artistes que hi participen, també s’ho creuen. Si un espectacle és de veritat, val per a tothom.

Amb tot, no podem negar que el públic infantil és molt dur i exigent. Com feu la tria de les obres que participaran al festival?

Els nen són tot sinceritat! [riu]. Si no els agrada, els nota. Quan vaig a veure espectacles que podríem programar, sempre tinc un ull posat al públic i un a l’escenari. És molt necessari que s’uneixin les dues coses perquè l’obra tingui un bon resultat.

Què ha de tenir un bon espectacle infantil?

Ha de tenir unitat, qualitat, rigor en el treball estètic i en la dramatúrgia. A darrere d’un espectacle sempre hi ha molta feina, i s’ha de veure que hi és. I també ha d’estar ben fet, perquè estem treballant pel públic que més ho viu directament. L’aposta passa perquè tingui la millor qualitat possible.

Sempre heu apostat per l’art i la cultura com a gran estímul per a l’infant i la seva formació.

La cultura és un motor de la vida, i estem plenament convençuts que ajudem als nens en el seu aprenentatge. Però no m’agrada parlar del futur, sinó del present. Els nens són persones, son aquí i ara, i tenen uns drets, com ara l’accés a la cultura en totes les seves branques. És un dret que hem de reivindicar, sobretot ara, que la cultura sembla que s’aprima.

El Més Petit de Tots és molt més que una programació d’espectacles (conferències, formació, jornades i trobades professionals, etc.). D’entre tota l’oferta, què voldries destacar?

Una de les coses que ens fan sentir feliços és l’ajuda i acompanyament que oferim a un artista per fer una producció. Enguany en tenim dos: Un, en Quim Giron amb '…i les idees volen', en colaboració amb El Mercat de les Flors; l’altre, el nou espectacle de David Ymbernon, que vam estrenar diumenge passat.

El Llull hi col·labora amb la Trobada Professional de programadors internacionals, del 14 al 17 de novembre.

Ja vam tenir una ajut del Llull l’any passat. Però m’agrada destacar que, a part de l’ajuda econòmica al festival, valorem molt l’acompanyament, el fet de saber que el Llull té les portes obertes perquè hi puguem anar. No és una qüestió de diners, sinó de saber que els tenim a prop, que anem junts i de la mà. Per nosaltres és una col·laboració important i que hem de potenciar.

Una entrevista d'Esteve Plantada / @eplantada