El Festival Internacional de Cinema de Moscou és un dels festivals de sèrie A catalogat per la FIAPF (Fédération Internationale des Associations de Producteurs de Films) com el festival de cinema de Rotterdam -International Film Festival Rotterdam (IFFR), el de Cannes, Venècia, Berlín o Locarno. Fundat l’any 1935 per Sergei Eisenstein, es celebra amb regularitat des de 1959. En la secció oficial hi participaran almenys 12 films, amb preferències a les premières mundials i internacionals. Almenys 7 films participaran en la secció documental. Curtmetratges de duració màxima 35 minuts.

El festival té una important secció de mercat per a la indústria audiovisual així com diferents seccions competitives i una oficial no competitiva. Atorga un premi honorífic que han rebut personalitats de la talla de Richard Gere o Lauren Bacall, entre molts d’altres. També tenen lloc retrospectives dedicades a grans directors com Lubitsch, Cassavetes, Fassbinder, etc. Els jurats de les diferents seccions està format per grans noms del cinema internacional i rus.

Lluís Miñarro amb Love me not (Lluís Miñarro, Piano Producciones Cinematográficas) ha estat convidada a participar en la secció Films Around the World. El director assistirà al festival amb el suport de l’IRL. També ha estat seleccionat a la secció The Time of Women, el film Nadie nos mira (Miss Wasabi Films, Cepa Audiovisual, La Panda Productions, Travesia Producciones, Taiga Films, MadLove Film Factory, Aleph Motion Pictures, Perdomo Productions, Epicentre Films) amb direcció de Julia Solomonoff.

Love me not

La pel·lícula combina comèdia i melodrama. Ambientada en una guerra metafòrica a l’Orient Mitjà, Salomé - més enllà d'Oscar Wilde - és una soldat enamorada d'algú que no li convé… Eros i Thanatos viatgen junts per recordar-nos que la veritat està basada en la bellesa i l'amor. La pel·lícula també explora l'autarquia de les imatges cinematogràfiques.

Nadie nos mira

Nico Lenke deixa una prometedora carrera d'actor a Argentina, després d'una tumultuosa ruptura amb el seu productor. Aterra a Nova York, atret per la creença que el seu talent l'ajudarà a trobar l'èxit ''pel seu compte'' i demostrar la seva autoestima. Però això no és el que troba. Massa ros per interpretar un llatí, amb un accent massa fort per interpretar qualsevol altra cosa, Nico cau a través de les esquerdes, i ha de fer malabarismes per sobreviure: llogar apartaments per a turistes, cambrer, i treballar com una mainadera masculina. No disposat a tornar a casa i ser vist com un fracàs, Nico aconsegueix mantenir-se gràcies a la seva capacitat de fer creure als demés una cosa que no és. Però es perd en les seves pròpies mentides / màscares. Theo, el nadó del que té cura, es converteix en el seu únic afecte genuí. La seva fràgil món es sacseja quan rep una visita de Martin, el seu ex productor i amant. Nico es veu llavors obligat a confrontar les veritables raons de la seva fugida.

Font de les sinopsis de les pel·lícules: Catalan Films