Institut Ramon LLull

Focus de creació catalana i balear al festival francès Reims Scènes d’Europe

Escèniques.  Reims (França), 24/01/2019

La 10a edició del festival Reims Scènes d’Europe que se celebra del 24 de gener al 7 de febrer a Reims (França) comptarà amb presència catalanobalear. Es tracta d’un festival que aplega diverses disciplines artístiques com ara la música, la dansa i la dramatúrgia amb l’objectiu de presentar l'escena europea contemporània. Amb el suport de l’Institut Ramon Llull, La Veronal, El Conde de Torrefiel, Agnés Mateus, Quim Tarrida, Joana Gomila i Jansky seran els encarregats de dur un tast de la creació més actual de Catalunya i les Illes Balears a la ciutat francesa.




Creat al 2009 per La Comédie de Reims en col·laboració amb La Cartonnerie, Césaré, FRAC Champagne-Ardenne, Le Manège, Nova Villa i l'Òpera de Reimsel, el festival ha donat pas a noves generacions d’artistes innovadors, inconformistes, sacsejant així els codis i gèneres establerts per buscar noves escriptures escèniques riques i singulars.

Anna Goulard, directora del Festival Reims Scènes d’Europe, va venir a Barcelona durant el Grec Festival 2018 i també al Festival TNT de Terrassa. En les dues ocasions, un equip de l’Àrea de creació de l’Institut Ramon Llull va mantenir reunions amb Goulard amb l’objectiu d’impulsar la presència d’artistes catalans en la seva programació. Enguany, s’ha consolidat aquesta col·laboració amb l’IRL que es materialitzarà amb la presència d’artistes catalans i balears al festival amb el següent programa:

La Veronal exhibeix “Voronia”, una vertiginosa baixada a l’infern

Prodigi de la dansa catalana, Marcos Morau conjuga una escriptura híbrida impregnada de teatralitat, imatges i coreografia. Amb “Voronia”, nom de la cova natural més profunda coneguda fins ara, el coreògraf ofereix una immersió al·legòrica als abismes de l'infern amb un espectacle on les imatges explosives es conjuguen amb una dansa expressiva i poderosa. Una cova filosòfica, on el bé i el mal s’enfronten, “Voronia” dibuixa un món preocupat i inquietant que lliura a cadascú el seu propi abisme.

Marcos Morau, s’ha format a l'Institut del Teatre de Barcelona i al Movement Research de Nova York obtenint les màximes qualificacions en el seu projecte final de carrera. El 2005 crea La Veronal, una companyia formada per artistes procedents de la dansa, el cinema, la literatura o la fotografia. Les obres de La Veronal prenen com a partida un país o ciutat del món, establint un lligam entre la dansa i la geografia. El 2013 Marcos Morau va ser reconegut pel Ministeri de Cultura amb el Premio Nacional de dansa en la modalitat de creació.

L’espectacle es podrà veure al festival el dia 25 de gener a les 21h i el 26 de gener a les 19h.

“La posibilidad que desaparece frente al paisaje” de El Conde Torrefiel (Pablo Gisbert, Tanya Beyeler), una mirada sense complaença a Europa

Pensada com un llibre obert, aquesta nova creació descriu i explica el món imperceptible de les atmosferes, els pensaments i els records. Es presenta a l’espectador un escenari buit, ocupat en un principi només per una pantalla sobre la qual es projecta un recorregut narratiu trencat i fragmentat per deu ciutats europeus. Deu paisatges que condueixen al públic pels terrenys més foscos, pertorbadors i violents de la ment de les persones. Es presenten personatges il·lustres, fetitxes culturals com Michel Houellebecq, Paul B. Preciado, Spencer Tunick o Zygmunt Bauman, així como individus anònims que comparteixen el mateix present. A més de la lectura, l’espai buit és ocupat per una veu en off femenina i per quatre intèrprets l’acció dels quals no té aparentment relació amb el text narrat o projectat.

Pablo Gisbert i Tanya Beyeler encapçalen el projecte artístic El Conde de Torrefiel, creat el 2010; les seves peces escèniques posseeixen una estètica visual i textual en la qual conviuen literatura, arts plàstiques i coreografia que busca transcendir els paràmetres del llenguatge verbal. Les seves propostes treballen l’escena des d’una temporalitat immediata, formulant hipòtesi que poden respondre a les incògnites que proposa aquest segle XXI i les formes de representar-lo a escena.

L’obra es podrà veure el dia 26 de gener a les 21h i el diumenge 27 a les 17h.

Agnés Mateus i Quim Tarrida amb “Rebota, rebota y en tu cara explota” conviden a una reflexió descarnada sobre la violència de gènere i la passivitat social

Com una bola plena de pintura o com un ou que explota a la cara dels espectadors. Així visualitzen Agnés Mateus i Quim Tarrida l’impacte del seu últim espectacle, ‘Rebota, rebota y en tu cara explota’. Tant el títol com la imatge promocional del muntatge -amb la cara de Mateus empastifada d’ou- reflecteixen la reacció que els artistes volen transmetre al públic: encarar-los amb l’actitud passiva davant la violència de gènere.

Agnés Mateus (Barcelona, 1967) va estudiar periodisme i teatre, abans de començar a tocar al costat de Txiqui Berraondo i Manuel Lillo a Barcelona. L’any 1996, amb el col·lectiu General Eléctrica, Agnés consolida la seva carrera. Artista, intèrpret i multidisciplinar, treballa habitualment amb Juan Navarro, Roger Bernat, Rodrigo García i Simona Levi.

Quim Tarrida (Barcelona, 1967) és un artista visual i multidisciplinari. La seva estètica pop està impregnada d'art conceptual. Va debutar al món dibuix i còmic i la seva producció artística està lligada a la música, l'espectacle, la fotografia i el vídeo.

Al festival Reims Scènes d’Europe, “Rebota, rebota y en tu cara explota” tindrà lloc els dies 31 de gener i 1 de febrer a les 21h.

Joana Gomila presenta el seu projecte més personal ‘Folk Souvenir’

Joana Gomila s’ajunta amb Arnau Obiols, Santi Careta, Àlex Reviriego i Laia Vallès i proposen un concert que convida a viatjar pels ecos i les ressonàncies de la música popular de Mallorca teixint sonoritats salvatges i delicades que s’entremesclen amb samples de pagesos, nins, padrines, paisatges...

Joana Gomila (1982, Manacor) és una cantant mallorquina. El 2014 es gradua en cant jazz al Conservatori Superior del Liceu i al Souza Lima de Brasil, on ha après de mestres com David Mengual, Celeste Alías, André Marques, Albert Bover, Sergi Vergés, Ramon Prats…

Actuació el dia 31 de gener a les 23h.

Jansky i sel seu electroverse

Jansky defineix la seva pròpia etiqueta electroverse: beats electrònics orgànics que ballen al so de la flauta hipercontemporània de Raume i la veu única de la Laia Malo. Una barreja de paraules i sons, amb grans dosis d’improvisació jazzística i radicalment sensual, que s'ha demostrat capaç de captivar a tots els públics. Perquè, segons la crítica, "sonen diferent a gairebé tot el que has escoltat fins ara "(Radiomusik, IT). El seu àlbum de debut, Un big bang a la gibrella, els va fer actuar al SONAR Barcelona, i aviat van començar a aparèixer en els cartells de festivals internacionals com Kregi Sztuki (Cracòvia), Sound City (Liverpool). Amb el segon disc, ÉÈ es van convertir en habituals de clubs de Barcelona, Madrid i Londres.

Concert el dia 2 de febrer a les 23h.

Dins la programació del festival, també trobem altres artistes i produccions que porten segell català. És el cas de Karla Kracht i Andrés Beladiez amb “Afghanistan”, una performance on els vídeos i els dibuixos animats proposen una delicada descoberta d’un país afectat per la guerra. També de Vivir y otras ficciones (2016) de Jo Sol, una producció de Lluís Miñarro i Shaktimettauna. La pel·lícula presenta, en un estil proper al documental, la lluita dels discapacitats per a un accés normal a una vida sexual digna.

    Logo Institut Ramon Llull
  • Un consorci de:

  • Generalitat de Catalunya Govern Illes Balears Ajuntament de Barcelona

Aquest web només utilitza galetes de sessió amb finalitats tècniques i analítiques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. Tanmateix, sí que utilitza galetes de tercers amb finalitats estadístiques. Podeu obtenir més informació o administrar-les oposar-vos-hi fent clic a "+ Info"