Catalan Cinema’s Radical Years, 1968–1978 repassa deu anys revolucionaris en la història del cinema català, el període comprès entre 1968 i 1978, quan el destí d’Espanya i de Catalunya transitava d’una brutal dictadura a una fràgil democràcia. La mort de Franco el 20 de novembre de 1975, i l’accés al tron del rei Joan Carles I van propiciar aquesta evolució no exempta de contradiccions i esperances.
Els cineastes que durant els darrers anys de la dictadura havien arriscat les seves vides rodant clandestinament, o filtrant idees políticament subversives en els seus guions, responien a la llibertat retrobada a partir del 1976 amb treballs que que també exploraven formes de llenguatge cinematogràfic gens convencionals. Aquesta selecció de films, alguns dels quals restaurats i procedents en la seva totalitat del Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya, abasta la dècada que va del radicalisme del 1968 (inclosos els ecos del Maig francès del 68) a les primeres eleccions democràtiques del 1977 i la redacció de la nova Constitució l’any següent.
Directors que han explorat el llegat de la Guerra Civil són presents a la mostra, així com films de cineastes que han reflectit les onades migratòries cap a Barcelona i altres ciutats de Catalunya des d’altres parts d’Espanya, la identitat nacional catalana, l’eclosió de moviments dissidents, les lluites feministes i de classe, i l’alliberament sexual. Des d'aquesta perspectiva, Catalan Cinema's Radical Years, 1968-1978 conjuga perfectament pel·lícules que exposen les idees estètiques més avantguardistes i el cinema underground amb films de tall més clàssic que posen l'accent en el discurs antifranquista i de defensa de la incipient democràcia en els primers anys de la Transició, tenint en compte també els primers intents de normalització del cinema en català i el sorgiment de temàtiques i reivindicacions socials prohibides durant la llarga nit franquista.
Així, els films inclosos en cadascun dels dotze programes d'aquesta mostra, documentals i ficcions, films comercials i rodatges clandestins -tots imbuïts d'un cert esperit avantguardista, expressió de la voluntat de trencar les normes- reflecteixen el bagatge històric del país, amb qüestions essencials com el llegat de la Guerra Civil, la immigració a Catalunya des d'altres regions de la península, els moviments contestataris i antifranquistes, les alternatives polítiques i la identitat sexual i nacional, en uns anys (1968-1978) en què Catalunya estava en plena ebullició. Pere Portabella, Antoni Ribas, Jaime Camino, Ventura Pons, José María Nunes Josep Maria Forn, Francesc Bellmunt, Jesús Garay o Joaquim Jordà son alguns dels cineastes representats a la retrospectiva.
El director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau, presentarà personalment el cicle el dijous 25 d’octubre a les 16.00 h, en la sessió inaugural en què es projectarà La vieja memoria, de Jaime Camino, possiblement la reflexió més lúcida sobre la Guerra Civil i els seus efectes en la societat espanyola. El mateix dia, a les 20.00 h, el director de la Filmoteca farà la introducció del film Sexperiences (José Maria Nunes, 1968), una obra llbertària sobre les xarxes que connecten la lluita política i l'amor.
Posteriorment, el director de la Filmoteca farà dues presentacions més: divendres 26 d'octubre introduirà el programa Tres films catalans clandestins contra la dictadura de Franco, una sessió que inclou la versió actualitzada d'El sopar, de Pere Portabella, i l'endemà, dissabte 27 d'octubre, farà la presentació de la pel·lícula de Josep Maria Forn La ciutat cremada, el primer film estrenat en català després de la mort de Franco.
El cicle al MoMA també compta amb un altre convidat, Mariano Lisa, qui com a coautor del film militant El campo es para el hombre (1973) amb Helena Lumbreras, que forma part del programa Dos retrats clandestins de la immigració a Catalunya, serà a Nova York el divendres 26 d'octubre i el dimarts 30, quan es projecta aquest programa.
