Un any més, la cituat de Lió torna a vestir els seus carrers de dansa amb artistes d’arreu del món. La programació de la Biennale de la danse de Lyon és una cita internacional que aplega 960 professionals provinents de més de 50 països diferents durant 20 dies. En aquesta edició, el festival compta amb 42 espectacles, dels quals 27 són estrenes mundials o estrenes a França. Aquesta edició dedica una atenció especial a la dansa contemporània europea a través d’una “Plateforme européenne” en la qual es presenta el treball de companyies i de coreògrafs proposats per la Maison de la danse de Lió, el Théâtre de Liège, el Festival Grec de Barcelona i el Teatro Municipal de Porto.
Les companyies catalanes programades són les següents:
Cris Blanco amb l’espectacle El agitador Vortex, els dies 19, 20 i 21 de setembre a les 19h al Théâtre de la Croix-Rousse de Lió.
Lali Ayguadé, amb l’espectacle Incognito, el dia 20 de setembre a les 14h i a les 16h10 a la sala L’Allégro de Miribel.
Colectivo La Bolsa, que actua dins l’espectacle La mesure du desordre de la companyia del coreògraf belga Thomas Hauert, els dies 21 i 22 de setembre a les 19h al centre cultural Les Subsistances de Lió.
‘El Agitador Vórtex’, de Cris Blanco, barreja diferents gèneres artístics per crear una pel·lícula d’estil casolà amb tocs d’humor i de ciència ficció, utilitzant un ampli ventall de mitjans per recrear el somni d’una directora de realitzar la pel·lícula de la seva vida.
Lali Ayguadé, formada en música al Liceu i al Conservatori de Barcelona i en dansa a l'Institut del Teatre i a l'escola PARTS, d'Anne Teresa De Keersmaeker, Eulàlia Ayguadé, ha treballat amb diferents companyies i coreògrafs, com Akram Khan, formant part de sis dels seus espectacles (Kaash, Ma, Bahok; Vertical road i Confluence entre ells). També ha ballat amb Roberto Olivan i la seva companyia Enclave (en Homelan) i amb Hofesh Shechter (In Your Rooms, the Art of not looking back i Cult), entre d'altres. Parts del duet Incognito apareixen al curtmetratge “Timecode” que va guanyar la Palma d’Or al Festival de Cannes, el Premi Goya i el Premi Gaudí entre altres premis. També va ser nominat als Oscars.
L’obra La mesure du desordre es desenvolupa com un organisme en una transició permanent on neixen moviments individuals i es desenvolupen en la fricció i la proximitat dels intèrprets. Per a la creació de la peça, Thomas Hauert va valorar l'inconscient com a mitjà d'experimentació i adaptació. “Què seria una vida sense sorpreses?” es va preguntar. D’aquesta manera, la peça ens convida a contemplar la bellesa del desordre.
