Whose Language Does the Produce Speak? Conversations between La Boqueria i l’Essex Street Market és fruit de dos anys de discussió entre Jodi Waynberg, Antoni Miralda, Alfonso Borragán, Laia Solé i Nicolás Dumit Estévez Raful, així com Cuchifritos Gallery + Project Space a Nova York i FoodCultura a Barcelona. Tant Cuchifritos Gallery + Project Space com FoodCultura operen a mercats alimentaris històrics: l’Essex Street Market i La Boqueria, i tots dos afronten grans canvis estructurals a causa de la rapidesa amb la que estan evolucionant les seves respectives ciutats. Aquest projecte i la seva conseqüent exposició a Nova York conviden als artistes a reflexionar sobre les seves pràctiques creatives i a respondre als interrogants sobre les noves tendències alimentàries com ara els residus i el reciclatge, el consum desmesurat, el turisme i la “turistificació” i la “gentrificació”. Tanmateix, demana als artistes utilitzar performance, audiovisuals, fotografia, serigrafia i escriptura com a plataformes de suport, no tan sols entre els artistes, sinó també amb els venedors i clients i dins la mateixa intimitat entre l’artista i els mercats. D’aquest punt en sorgeixen els següents interrogants: Aquests mercats són una versió caducada de les ciutats en què operen? O s’erigeixen com una força contrària a l’eliminació cultural? Els mercats, en sintonia amb la seva evolució, seran un reflex dels seus barris o esdevindran una eina simplista dins un pla de desenvolupament urbà? I, en aquest cas, cal demanar-se: Quina llengua parlaran els seus productes?  

L’Essex Street Market, després de 76 anys en l’ubicació actual, a la tardor de 2018 serà traslladat a un edifici nou, part d’un dels complexes de desenvolupament urbanístics més grans a la ciutat, provocant canvis no només a nivell arquitectònic, sinó també en l’àmbit sociocultural i emocional. A l’altre costat de l’Atlàntic, La Boqueria representa el mercat més important de Barcelona, a Catalunya. La primera menció de La Boqueria té lloc el 1217, i la seva consolidació més recent s’estableix el 1826, quan el mercat es reconeix legalment i se situa a la seva ubicació actual.  Localitzat a Ciutat Vella, amb l’entrada principal a La Rambla, el mercat és considerat un dels destins turístics més prominents de la ciutat. Tenint en compte el dinamisme cívic de Barcelona, el rol turístic del mercat afecta la seva identitat, els seus venedors tradicionals i, de rebot, a la percepció i la funció que li assigna el veïnat, la qual cosa suposa unes conseqüències directes pel mateix barri.  

Aquest programa i la seva exposició a Cuchifritos Gallery + Project Space, inclou una col·laboració amb una residència serigràfica al  Center For Book Arts. Durant les dues primeres setmanes del programa Whose Language Does the Produce Speak? Conversations Between La Boqueria and the Essex Street Market, la galeria es convertirà en un espai d'estudi flexible i col·laboratiu, i en les dues últimes, tornarà a ser un local d’exposició on els artistes catalans Bernat Daviu i Joana Roda treballaran conjuntament amb dos artistes de Nova York: Antonia Pérez i Alicia Grullón. Els artistes visitants i locals faran un panell sobre les seves impressions i les qüestions que inspiren aquest projecte: l’espai de mercats locals, els efectes de la gentrificació ràpida etc.  Paral·lelament, l’artista Laia Solé amb l’ajuda de Thelma García crearan un documental sobre La Boqueria, mentre Enrique Figueredo i varis artistes catalans participaran en una obra col·lectiva a la residència del Center for Book Arts. Per la seva banda, Harley Spiller contribuirà al projecte amb una peça escrita al Essex Street Market.

ELS COL·LABORADORS

Fundada el 1999 per un grup de 40 artistes al Lower East Side de Manhattan, l’organització Artists Alliance Inc. (AAI)  es dedica a recolzar les carreres dels artistes i comissaris emergents i de poc renom a través de residències, exposicions i projectes comissionats.  Amb arrels al Lower East Side, un epicentre d’experimentació creativa i diversitat cultural de llarga tradició a la ciutat de Nova York, l’AAI es dedica a avançar en les pràctiques artístiques contemporànies i a cultivar discursos públics, socials i culturals, sempre utilitzant l’art com a catalitzador. Amb tres programes principals—Cuchifritos Gallery + Project Space, LES Studio Program i Public Works—l’AAI esdevé una plataforma per a l’experimentació i la col·laboració, evolucionant d’acord amb les necessitats dinàmiques dels artistes i comissaris amb qui col·labora.

Des dels seus inicis, encapsulat dins els estudis de l’ex escola pública PS160, els artistes fundadors d’AAI van buscar nodrir, recolzar i donar a conèixer la feina dels artistes i comissaris emergents i poc coneguts, convidant alhora al públic per interactuar amb l’art contemporani. A vint anys del seu naixement, l’AAI segueix essent una part integral del desenvolupament i de la sustentació del Lower East Side, proveint sempre un espai per a que artistes i individus explorin les problemàtiques més importants de la comunitat.

FoodCultura és un espai sense murs dedicat a la comunicació i la investigació, així com a la història global del menjar, els costums, l’experiència cultural i l’art. El concepte FoodCultura explora qüestions àmplies relacionades amb les manifestacions de la identitat humana: els rituals universals, la relació amb la memòria local, els processos de reproducció, les estratègies de preservació i cohesió, les maneres de expressar o soscavar les tradicions i les pràctiques socials contemporànies.

Creat al 2002, l'Institut Ramon Llull té com a finalitat la projecció i difusió exterior de la llengua i la cultura catalanes en totes les seves expressions. L'IRL és un consorci públic format per la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i l'Ajuntament de Barcelona, i està dedicat a donar visibilitat internacional a escriptors i artistes catalans, a potenciar l'intercanvi artístic i cultural de les arts visuals, l’arquitectura, el disseny, les arts escèniques, la música i el cinema, així com a donar suport als estudis de la llengua i la cultura catalanes a les universitats estrangeres.

Fundat l’any 1974, el Center for Book Arts és la primera organització sense ànim de lucre a nivell nacional i suposa un exemple model per a altres organitzacions arreu del món. The Center promou l’exploració activa de les pràctiques artístiques, tant contemporànies com tradicionals, relacionades amb els llibres com a objectes d’art. The Center compleix la seva missió al facilitar les comunicacions entre la comunitat de llibres artístics i les esferes més amples de les arts visuals i literàries contemporànies, fent servir eines com ara exposicions, classes, programació pública, presentacions literàries, oportunitats per a artistes i escriptors, publicacions i el col·leccionisme. The Center representa l’únic espai a Nova York en què els visitants poden presenciar exposicions de llibres artístics en el context d’un estudi actiu i en operació.

ELS ARTISTES I EL COMISSARI

Bernat Daviu (1985, resident a Barcelona) ha estudiat Belles Arts a l'escola Central Saint Martins de Londres. La seva obra ha estat exposada a la Fundació Joan Miró (Barcelona), la Galeria Balaguer (Barcelona), Uma certa falta de coerencia (Porto), Guest Projects (London), la Fundació Arranz-Bravo (l’Hospitalet de Llobregat), Can Framis (Barcelona), la Bienal de Jafre (Jafre) i la Walker Art Gallery (Liverpool), entre d'altres. Paral.lelament a la seva obra individual, Daviu fa sovint col·laboracions col·lectives, com per exemple, la iniciativa Forever Blowing Bubbles, conjuntament amb la historiadora d'Art Joana Roda que explora el paper del càtering en els esdeveniments d'Art contemporani.

Joana Roda (1987) ha fet la carrera de Belles Arts a la Universitat de Barcelona, així com d'Història de l'Art a la Universitat Autònoma de Barcelona, La Sorbonne IV a París i La Complutense a Madrid. També ha estudiat direcció artística a l'ESCAC i ha fet diferents seminaris i cursos de museografia. Quan vivia a Madrid, va treballar a l'arxiu del Museo Cerralbo. Després d'haver acabat la carrera d'Història de l'Art, se'n va anar a viure a Mont-real, Canadà, i treballa a la galeria Lilian Rodriguez. És en aquells temps que comença a experimentar amb el càtering artístic oferint truita de patates als col·leccionistes. Quan va tornar a Barcelona, Roda va començar a treballar per una galeria, alhora que col·laborava amb Bernat Daviu pel projecte Forever Blowing Bubbles, el qual proveïa càtering per a inauguracions de les exposicions. Forever Blowing Bubbles també ha fet una pel.lícula sota el títol “Guanyar-se les garrofes”, comissionada per la Fundació Joan Miró, la qual introdueix un nou moviment d’avantguarda marcada pel símbol de la garrofa. Després de la projecció a la Fundació Miró, la pel·lícula va ser seleccionada pels premis Loop Discover Awards 2017. L'any 2016, juntament amb Joana Llauradó, Joana Roda va rebre la beca INJUVE pel projecte "Welcome curator", mostrat a La Puntual a Sant Cugat del Vallés i l'Espacio Trapezio a Madrid. L'any 2017, Roda obre una galeria a Barcelona, la Bombon project. Actualment regenta aquest espai i coordina la programació del Centre d'Art Maristany, a Sant Cugat del Vallès.

Alicia Grullón es mou entre la performance, el vídeo i la fotografia, canalitzant la seva aproximació interdisciplinària cap a les crítiques de la política de la presència - un argument a favor de la inclusió de les comunitats desfavorides en esferes polítiques i socials. L'obra de Grullón ha estat mostrada en nombroses exposicions col·lectives en espais com per exemple The 8th Floor, Franklin Furnace Archives, Bronx Museum of the Arts, BRIC House for Arts and Media, School of Visual Arts, El Museo del Barrio, Columbia University, Socrates Sculpture Park, Performa 11, i Art in Odd Places. Ha rebut beques de la Puffin Foundation, el Bronx Council on the Arts, el Department of Cultural Affairs of the City of New York, i els Franklin Furnace Archives. Ha participat en residències als EUA i Corea, entre d'altres al Center for Book Arts i l'Artist in the Market Place Bronx Museum of the Arts. Ha estat presentada a la 2017 Whitney Biennial amb Occupy Museums, al Creative Time Summit 2015, The Royal College of Art, School of Visual Arts, i l'American Museum of Natural History. La seva obra ha estat ressenyada al New York Times, Village Voice, Hyperallergic, Creative Time Reports, Art Fag City, ArtNet News, Blouin Artinfo, i The Columbia Spectator.

Les xilografies, les pintures i els dibuixos dinàmics d'Enrique Figueredo’s són una mirada atenta a les forces i els problemes que afecten el món d’avui - raça, religió, immigració, poder - i relacionen aquests incidents amb la història visual de les civilitzacions antigues, la colonització de les Amèriques i la mitologia. Figueredo analitza el patiment a través de dues lents que alhora són les seves pròpies: la seva identitat percebuda com a home blanc i minoria al mateix temps. La fricció i la pau que troba en la polarització es tornen catalitzador per a la seva narració visual creativa. Treballa amb la resistència de la xilografia i imatges figuratives, una col·lisió de disseny indígena i el barroc colonial que s’entrellacen en la pràctica interdisciplinària i l'auto-concepte de Figueredo. Les referències mixtes no porten a cap solució narrativa particular, sinó que més aviat dirigeixen la mirada cap a una rotunda imaginació interior. Figueredo és un artista veneçolà-americà que va emigrar d’Amèrica del Sud de molt jove. Actualment és un dels candidats per fer el màster en Belles Arts a la Masson Gross School of the Arts, a la Universitat de Rutgers.

Antonia A. Perez ha nascut i s’ha criat a la ciutat de Nova York, tot i que de jove ha passat molts estius amb la família a la Ciutat de Mèxic. És una artista que utilitza tècniques mixtes, col·lecciona estris de cuina fets malbé i tirats i els transforma en escultura, treballa sobre paper, i pinta a instal·lacions fetes en espais específics. La seva obra se centra en la transformació de materials, sobretot bosses de plàstic, amb els quals fa ganxet transformant-les en tota una sèrie d’objectes domèstics o estructures abstractes amb referència al medi ambient, la casa, el disseny tèxtil, la cultura i les tradicions de manualitats. A més a més de fer objectes, també participa en activitats compromeses socialment que tenen a veure amb el ganxet i el medi ambient. Es dedica a ensenyar art a persones de totes les edats, entre els 5 i els 95 anys. L’any 2016 va rebre la beca EFA Robert Blackburn Printmaking Workshop Studio Immersion Fellowship, i l’any 2011, el premi Marie Walsh Sharpe Space Program Award. La seva obra ha estat exposada tant a Estats Units com a l’estranger com ara al Sugar Hill Children’s Museum of Art & Storytelling, El Museo del Barrio, el Jamaica Center for Arts and Learning, No Longer Empty in Jamaica, Cuchifritos Gallery, el Visual Arts Center of New Jersey, i el Queens Museum, entre d’altres. Perez ha fet el màster en Belles Arts al Queens College, CUNY.

L’obra de Laia Solé explora les dimensions socials i físiques de l’espai. Solé intervé en espais a través de les accions que comuniquen i/o transformen la dinàmica de cada espai, fent servir recursos que són alhora immediats i interactius. La seva obra es desenvolupa sovint com una pràctica col·lectiva, en col·laboració amb altres artistes i comunitats locals. En la seva obra recent, Solé barreja la seva passió pels trucs visuals de les primeres pel·lícules de cinema amb les accions pensades específicament per un espai concret. Solé ha estat en residència al LABMIS al Museu da Imagem e do Som (Sao Paulo) al 2012 i la seva obra ha estat exposada en nombroses ocasions, com ara al MAC (Santiago de Chile); Arts Santa Mònica (Barcelona); The Drawing Center (New York) o la Fundación Chirivella-Soriano (València).

Thelma García és artista visual i arquitecta basada a Nova York i una àvida exploradora de la vida quotidiana. La seva obra es desenvolupa bàsicament a través de projectes de fotografia i de vídeo enfocats a explorar pràctiques subtils i recurrents de la vida quotidiana, especialment la manera en què espais individuals i autònoms se solapen amb espais públics. La seva obra ha parlat de temes com la intimitat, l’experiència del temps o l’apropiació d’imatges. Paral·lelament a la seva activitat individual, García ha col·laborat amb altres artistes que desenvolupen obra pensada per un espai concret o de performance, sempre concebuda com una invitació a desaccelerar i sentir un present realçat, com ara Ruidero, una exploració del passeig acústic per Aiop (NYC, 2017). 

L’artista Harley J. Spiller s’enfoca en el quotidià per tal d’ajudar a la gent a veure la realitat d’una altra manera. Col·lecciona i comparteix estris quotidians per provocar en l’espectador l'amor permanent de l'aprenentatge. La seva obra ha estat ressenyada a The New York Times, Gastronomica i la revista Flavor & Fortune, i el seu llibre Keep the Change: A Collector's Tales of Lucky Pennies, Counterfeit C-Notes and Other Curious Currency (Princeton Architectural Press), “bellament escrit i dissenyat”, segons les paraules de la crítica Roberta Smith. A Spiller li encanta cuinar per la seva dona i el seu fill, qui va ser probablement la primera persona a posar una cirera confitada en una galeta d’ametlles xinesa.

Nicolás Dumit Estévez Raful dibuixa un camí elusiu que es manifesta com a performance o a través d’experiències on allò quotidià i l’art se solapen. Durant els últims set anys, Estévez Raful ha estat guiat en l’art en la seva vida de cada dia per Linda Mary Montano, una figura històrica en el camp de les arts performatives. Montano i Estévez Raful han col·laborat també en diverses performances. Ell ha comissariat exposicions i programes per a El Museuo del Barrio, l’Institute for Art, Religion and Social Justice at Union Theological Seminary, i la Longwood Art Gallery/Bronx Council on the Arts, New York, així com per a Filmoteca de Andalucía, Córdoba, Espanya. Les seves publicacions inclouen Pleased to Meet You, Life as Material for Art and Vice Versa (com a editor) and For Art’s Sake. Nascut a Santiago de los Treinta Caballeros, a la República Dominicana, Estévez va esdevenir ciutadà del Bronx al 2011.