Tecnologies de la violència aborda les relacions crítiques de l’art amb la producció contemporània de violència i les tecnologies digitals, així com les tècniques utilitzades pel poder per exercir la seva imposició a través de la violència.

La tecnologia, com a sistema d’organització, serveis i control del poder, té a les màquines, internet i els sistemes electrònics instruments de domini global que, després de la Segona Guerra Mundial i durant la Guerra Freda, suposen l’obertura a una ‘nova època de seguretat política’, com subratlla Ralf Fücks, director de Heinrich-Böll-Stiftung, en una publicació titulada High-Tech-Kriege (Guerres High-Tech).

El control de l’aire i del ciberespai i el «control del terror», assenyalat per teòrics com Peter Sloterdijk, Marc Augé, Jutta Weber, Herfried Münkler, Constanze Kurz i Paul Virilio, és l’objectiu de les grans potències tant com de governs, empreses i grups terroristes, que despleguen les seves zones de guerra, caos i domini global i local mitjançant sofisticats programes tecnològics: mort anònima a distància executada per operacions electròniques, perfeccionament de càmeres, drons i sensors, sistemes de lluita computeritzada i autònoma, atacs ciberespacials, vigilància per satèl·lits i polítiques de seguretat preventiva, control policial, aniquilació i èxode de les poblacions.

La mostra també planteja la configuració de la violència a l’imaginari col·lectiu, la iconografia i la simbologia de la indústria mediàtica i de l’espectacle, així com les diverses formes en què les imatges són produïdes, consumides o utilitzades per la indústria bèl·lica (dibuixos d’animació, videojocs, programes).

A l’Arsenal_Institut für Film und Videokunst e.V, el cicle es configura en dos blocs de programes audiovisual: Màquines de transparència i Màquines de guerra, que inclouen obra de tres artistes catalans.

Alícia Framis (Barcelona, 1967) presenta "Secret Strikes. Rabobank", una obra de 2004 que parla sobre com les màquines poden provocar el col·lapse absolut en sectors com el financer o les tecnologies de la informació quan deixen d'actuar perquè han consumit l'energia que les activa. 

Isabel Rocamora (Barcelona, 1968) presenta en aquest cicle el seu treball "Body of War", fet l'any 2010. L'obra reflexiona sobre com un home es converteix en soldat a través de la repetició constant d'actes de violència.

Joan Leandre (Barcelona, 1968) presenta "In the Name of Nernel Series. Magic Line", un collage virtual de 2010 que reconstrueix mons animats, buits d’orientació temporal, espacial i humana.

Maria Morata té més de deu anys d’experiència com a comissària en projectes de cinema i videoart. Anteriorment ja ha comissariat en diverses ocasions projectes a l’Arsenal: el 2017 HARDfilms: Píxels y celuloideK, el 2008 Publicprivat: Spaces, el 2009 ImagenMusicaMagia, el 2014 EXPOSED: Autorretratos de Mujeres. En l’actualitat i des del 2009 és membre de la comissió de selecció de Berlinale Shorts al Festival Internacional de Cinema de Berlin, Berlinale. D’altra banda, ha escrit publicacions i ha realitzat activitats docents a diferents universitats alemanyes com la Universitat de Potsdam (2008 – 2010) o la prestigiosa Universität der Künste de Berlin (2007 – 2015).

Piedad Solans és teòrica, crítica, investigadora i comissària independent que resideix a cavall entre Mallorca i Berlín. És doctora en Història de l’art i ha realitzat diversos cursos d’Història de l’art i Literatura i cultura franceses a l’École de Louvre i a La Sorbonne de París, i de Teoria i Filosofia de l’art a la Universitat Menéndez Pelayo de Madrid o a la Universitat Complutense de Madrid. Té una llarga carrera com a comissària d’exposicions com per exemple Marina Abramovic. In Between (FPJMiró, Mallorca) o Arquitecturas excéntricas (KMK, 2002).