Després d’editar sis discos aclamats per la crítica, la trompetista, cantant i compositora de Barcelona Andrea Motis, fa el seu debut en solitari sota el segell Impulse! Records amb l’àlbum Emotional Dance.

Aquest darrer àlbum, igual que els anteriors, compta amb el cuartet de base format pel baixista Joan Chamorro, el pianista Ignasi Terraza, el bateria Esteve Pi i el guitarrista Josep Traver.

Emotional Dance està coproduït per Brian Bacchus i Jay Newland (guanyador de 10 Grammys) i pel propi Chamorro.

Al nou àlbum,  la interpretació vocal de Motis es converteix en la protagonista escènica. Andrea Motis posseeix un alt encantador i versàtil, amb un subtil vibrato i un fraseig concís que li ha valgut comparacions amb referències estilístiques com Billie Holiday i Norah Jones. La seva destresa vocal es revela de forma immediata en el clàssic de Charles Daniels i Richard Whiting que obre l’àlbum, He ‘s Funny That Way. Potser no és una coincidència que aquest tema clàssic del jazz s’acostumi a associar des de fa molt temps a Lady Day. Motis i el seu ensemble fan justícia a la composició, ressaltant-la amb un contratemps de l’època del swing per antonomàsia, que va pavimentant el camí per introduir l’absorbent solo de Robinson. Motis el segueix amb un deliciós solo de trompeta que accentua el seu to àcid i el seu precís sentit del swing melòdic.