La Scuola di Lingue e Letterature, Traduzione e Interpretazione del Dipartimento di Lingue, Letterature e Culture Moderne de la Universitat de Bolonya, on s’inscriuen els estudis catalans, organitza cada dos anys les jornades La Spagna Plurale. Aquesta trobada interdisciplinària és un punt de trobada d’estudi i reflexió que té com a fi tractar les modalitats de la pluralitat cultural que caracteritzen l’Estat espanyol i les relacions entre les diferents cultures de l’Estat.

L’Institut Ramon Llull promou i dóna suport a l’organització d’activitats acadèmiques i culturals a les universitats de l’exterior. L’objectiu d’aquestes actuacions és aconseguir d’incrementar la visibilitat i l’impacte dels estudis catalans a les universitats com a focus de coneixement i de recerca de la llengua, la literatura i la cultura catalanes, contribuir a millorar-ne la qualitat i alhora donar a conèixer la llengua i la cultura catalanes a l’exterior. Una d’aquestes iniciatives és el suport al congrés Spagna Plurale. Mentre que l’edició del 2016 va analitzar la pluralitat de gènere en la literatura catalana, enguany, sota el nom Dialoghi interculturali: la traduzione nella Spagna Plurale, el congrés se centrarà en la traducció de les llengües de l’Estat (català, castellà, gallec i euskera), com a llengües de partida o bé com a llengües d’arribada.

La conferència inaugural, anirà a càrrec de Simona Skrabec (PEN Club Catalunya) i abordarà de manera transversal les problemàtiques amb què topen les literatures perifèriques per accedir al mercat global, de manera que la seva activitat quedi inserida en un marc teòric que relacioni els casos d’estudi escollits amb determinades dinàmiques que caracteritzen el mercat global de la traducció. Simona Skrabec estudia la literatura europea del segle XX i la relació de les obres literàries amb la formació de la identitat i la memòria del passat. Ha traduït a l’eslovè obres d’escriptors catalans, entre les quals trobem llibres de Pere Calders, Jesús Moncada, J. V. Foix, Lluís Maria Todó, entre d’altres. També ha publicat estudis teòrics sobre el fet de traduir en revistes acadèmiques i ha participat en el volum col·lectiu, dirigit per Esther Allen, To be translated or not to be (2007), sobre la situació de la traducció literària en el món globalitzat.

El congrés també comptarà amb tres taules rodones. Una amb Harkaitz Cano i Roberta Gozzi, la seva traductora a l’italià; una segona amb Manuel Rivas, que abordarà la traducció del gallec al castellà i autotraducció i una altra amb Stefania Maria Ciminielli (traductora de Mercè Rodoreda i de  Jaume Cabré) i Lorenzo Ribaldi, editor de La Nuova Frontiera, que abordarà temes relacionats amb la pràctica professional de la traducció de literatura catalana a Itàlia des de punt de vista de dues figures professionals diferents.

Trobareu més informació i el programa complet de la jornada en aquest enllaç